Fa segon d’Infermeria a la Universitat de Vic, i, després d’un curs vivint a la residència, Paula Martínez i dues companyes més –una també de Mallorca i una altra de Breda– es van decidir a llogar un pis. Marcaven com a únics requisits poder-s’hi instal·lar ara al setembre, coincidint amb l’inici de les classes, i que fos moblat, i la veritat és que no els va costar gaire aconseguir-ne. Tant com que només van arribar a concertar un parell de visites.
Superada aquesta pantalla, el cap de setmana passat estrenaven independència en un pis a l’Eix Onze de Setembre pel qual pagaran 950 euros dividits en 375, 350 i 275 segons la grandària de les habitacions. “Al principi no em va semblar molt, perquè tinc amigues que estudien a Barcelona amb lloguers caríssims”, explica Martínez, “però després, posant-ho en comú amb d’altres a Girona o a Lleida, vaig descobrir que Vic tampoc és barat. Quedaria entremig”.
El seu exemple il·lustra a la perfecció com han pujat els lloguers a la ciutat en només deu anys, una conseqüència de les promocions encallades amb l’esclat de la bombolla immobiliària, la manca generalitzada d’habitatge de tot tipus i l’efecte universitat, que no és cap secret que tensa encara més la demanda a la capital d’Osona.
Les dades posen negre sobre blanc: el 2013, un lloguer a Vic valia de mitjana 426 euros, una xifra que s’ha incrementat un 35% fins arribar als 577 del primer semestre d’aquest 2023. Els números demostren, a més a més, que l’import sempre ha seguit una tendència a l’alça. Només del 2021 al 2022, per exemple, el salt va ser de 70 euros (544 pels 613 d’un any més tard).
Segons els portals oficials de la Generalitat, en el cas de Manlleu la mitjana se situa actualment a 520 euros; a Torelló, a 465; a Ripoll, a 440, i a Prats de Lluçanès, a 407. “Pels joves és un panorama molt difícil. I el preu de la residència també pujava”, apunta Martínez.
Amb el pas d’independitzar-se han descobert una altra realitat de la vida adulta: “En una mudança tot són caixes, roba, desordre… és realment horrorós”.
