Al gener el ple de Torelló va designar Miquel Sala com a nou jutge de pau –i Ramon Torrentgenerós com a substitut–. Ara fa un mes que Sala ocupa el càrrec, d’entrada per un període de quatre anys.
Què és el primer que ha fet com a jutge de pau?
Firmar documentació, que cada dia se’n firma de partides de naixement, de tot, actes de defunció… Déu-n’hi-do per 15.000 habitants. I de seguida vaig fer un casament i ja en porto nou. I aquest divendres en faig un altre.
Nou en un mes?
Sí. És època però hi ha un tema molt important: abans a Catalunya el fet de portar un any de parella i justificar un any d’empadronament en un domicili o tenint una criatura ja donava dret a ser parella de fet. Això des de Madrid es va eliminar fa dos o tres mesos i ara hi ha un registre únic de parelles de fet, de manera que la parella que viu en parella si no ho fa es troba que si mor un dels dos no cobra viduïtat, i si hi hagués un testament a favor de la parella hauria de pagar impostos com si fos un tercer estrany… Per això convé molt tenir els papers arreglats. Només ho podia fer Catalunya, Aragó i Navarra; ara no, s’ha unificat per a tot Espanya.
Són casament més exprés, de venir aquí i firmar…
Sí, fer el casament oficial. Alguns, més que tot per arreglar papers i està bé que ho facin perquè no es trobin amb problemes el dia que hi hagi una desgràcia.
Ha intervingut en algun conflicte?
Amb els veïns hi havia un parell de coses que amb un cop de telèfon de moment el tema està tranquil, però sí que em consta que hi ha incidència amb veïnatges: un veí que fa soroll, un altre que li entraven formigues que deia que era de la casa del costat…
En un poble que coneixes els veïns és un avantatge o un inconvenient?
És bo allò de dir: escolta, arreglem-ho entre veïns, som del poble, ens coneixem, hem de conviure i no cal anar al jutjat, amb un advocat per banda, perquè costa molts diners. Avui dia tot el que sigui conciliació passa pel jutjat de pau, sempre que siguin petites incidències.
Com és que ha acabat sent jutge de pau?
No m’ho havia plantejat mai, m’ho van demanar i després de pensar-m’ho tres setmanes ben bones a casa vam decidir que sí. Entenc que és un servei al poble, igual que he estat o estic en altres entitats. És intranscendent el que és econòmic.
Fa un any s’havia parlat de nou d’eliminar precisament aquesta figura…
No sé com ho volen fer perquè ja prou encallats van els jutjats de Vic, que realment els passi tot el dels jutges de pau no sé com ho farien.
Cal algun requisit?
No, no es demana que siguis advocat ni estudis de lleis. Em va agradar una paraula que surt al Google quan busques jutge de pau. Diu “home bo” de posar pau si hi ha un conflicte entre dues persones… A mi m’agrada el coaching, em vaig treure el títol i em pot servir de cara a intermediar amb les persones en algun tema que pugui ser conflictiu.
S’ha de tenir paciència i mà esquerra?
Sí, i donar tranquil·litat.
Abans de ser jutge havia hagut d’utilitzar el servei?
Jo no, potser alguna documentació alguna vegada…
Es coneix prou la figura?
No massa, la gent ho coneix per la paperassa, però la feina que fa potser en part es desconeix perquè aquesta conciliació que és important per evitar mals majors i haver d’anar als jutjats de Vic i intervenir amb advocats sempre és complicada…
Ho fa ara que està jubilat. S’ha buscat més feina perquè també és a la Comissió del Santuari de Rocaprevera.
Estic molt actiu… ho puc fer però m’agrada anar amb l’agenda molt organitzada i que no s’escapi res.
De casament se’n fan més aquí que a Rocaprevera…
Molts més aquí. A Rocaprevera últimament se’n feien dos o tres a l’any. Ha canviat molt, aquí en un mes, nou i si miro la llista n’hi ha una vintena d’apuntats amb data donada.
Deia que potser la gent no va a missa però s’estima Rocaprevera.
Rocaprevera té això, que té una tirada i no hi ha un no. Treballar per Rocaprevera és una passada perquè tothom et respon. El sentiment per Rocaprevera hi és, cada dia veus que hi puja gent… Quan pedrega a casa tots pugem a Rocaprevera.
{{ comment.text }}