Un estudi de l’Ajuntament de Vic per millorar l’enjardinament del parc Jaume Balmes ha posat en alerta alguns veïns de la ciutat. Consideren que se’l vol “destruir”, ja que se substitueix gairebé tota la gespa per sauló i passos amb lloses de formigó. L’Ajuntament descarta tirar-lo endavant i reitera que l’objectiu de l’informe era preparar-se pel canvi climàtic.
El parc Jaume Balmes és ple de vida. A primera hora del matí, s’hi senten els ocells cantar i a mesura que la ciutat es va llevant, desenes i desenes de persones hi passen o travessen per anar a treballar, a l’escola o a comprar.
Els caps de setmana (sobretot d’estiu) són, segurament, el moment en què es té més temps per passejar o reposar en un dels bancs. La manca de pluges i el trepig constant ha passat factura a l’aspecte del parc. De fet, alguns d’aquests caminants que hi circulen segurament no ho saben, però aquesta setmana un projecte per modificar-lo ha aixecat polseguera.
El document es va aprovar inicialment al consell rector de la Xarxa de Serveis Urbans de Vic, que s’encarrega, entre altres coses, del manteniment dels jardins de la ciutat. “Ja fa un any amb la situació de sequera i els problemes de manteniment dels espais enjardinats vam encarregar un estudi de com havíem d’afrontar aquests canvis des del servei de jardineria”, relata la regidora de Medi Ambient, Ester Coma (Junts), detallant que es va redactar un projecte per millorar cinc espais de la ciutat.
Es tracta del parc Jaume Balmes, la plaça de l’Amusic, el parc Jaume Genís i Rius (davant de la Santa Creu), el parc Joan Riera i Rius (al barri del Nadal) i la mitjana del carrer Pare Gallissà (a tocar de l’estació de busos). Cadascun d’aquests llocs té unes característiques concretes que han de permetre replicar els canvis en altres llocs de la capital.
La proposta per millorar l’enjardinament del Balmes, que està en exposició pública, preveu bàsicament que es canviïn les plantacions, els límits i els paviments. Tal com descriu l’estudi, es tracta d’un espai de grans dimensions amb “una gran diversitat d’usos firals i de passeig”.
A l’entorn del parc “hi ha un problema de compactació pel trepig constant i de terreny ocupat dels grans exemplars d’arbrat” i per això es proposa intervenir en els paviments i diferenciar els extrems nord i sud, que són els més afectats.
Al voltant de l’estany, on tampoc queda gespa, s’hi preveu una capa de sauló i fer-hi nous parterres (també se’n farien al voltant del monument), mentre que a l’extrem inferior del parc s’hi crearia un pas amb lloses de formigó en diagonal per a aquells que travessen el riu i continuen cap a l’escola. El perímetre del parc “s’enretiraria uns cinc metres” i es deixaria una capa de sauló creant un passadís on només hi ha arbres.
SALVAGUARDAR LA MEMÒRIA
Aquest estudi de reforma ha posat en alerta els veïns de la ciutat. Ho va exposar Marta Ollich, veïna de Vic, en una carta al director publicada a l’edició de divendres passat d’EL 9 NOU. A grans trets, demanava “no destruir” el parc per convertir-lo en un recinte firal.
A principis d’aquesta setmana va impulsar una recollida de signatures a través de change.org per “salvar” el parc. Ha tingut èxit: aquest dijous al vespre, moment de tancament del diari, havia aconseguit més de 770 firmes.
Tal com relata Ollich a EL 9 NOU, va assabentar-se del projecte “de casualitat” i, després de consultar-ho, es va sentir obligada a compartir-ho. “Dels 1.852,7 metres quadrats que hi ha de prat, gairebé un 82% es vol substituir per sauló i un 18% per arbustiva herbàcia”, remarca la veïna de Vic.
Així consta a l’estudi: hi hauria una superfície arbustiva de 340 metres quadrats i 1.512,7 de sauló. “L’Ajuntament de Vic ha dit obertament que vol potenciar l’indret per a usos firals”, però “un parc no és un recinte firal”. “Si hi posen sauló en un 82% no li poden dir parc, és un passeig o una plaça”, afegeix. Ollich, doncs, es mostra contrària a aquest canvi d’usos: “Es van fer donacions perquè això fos un parc, no un recinte firal”.
Precisament, reconeix que aquest indret “havia estat el parc de la meva infància” i “on molta gent té molts records”. La recollida de signatures és també, doncs, una manera de “salvaguardar la memòria de les persones que van impulsar-lo als anys 50 quan van fer donatius”.
“És una manera d’honrar la memòria d’aquestes persones que, com els meus pares, ja no hi són però que van voler que aquest parc fos un indret de gaudi per als ciutadans de Vic i no per fer fires per a passavolants”, afegeix.
D’altra banda, Ollich lamenta que no s’hagi informat la ciutadania del projecte en aquest lloc tan “emblemàtic”. “És molt perillós que quedi aprovat. Tot plegat ho trauran d’un calaix, ho executaran i quan hi hagi les obres començades no ho podrem aturar”, alerta.
Per tot plegat, després de veure “que hi ha caliu i gent” que no ho veu amb bons ulls, demana que el govern de Vic s’ho repensi i si convé faci un procés participatiu, malgrat que no sigui “gaire amic dels processos participatius”.
PREPARAR ELS PARCS PEL CANVI CLIMÀTIC
La regidora Ester Coma remarca que ara per ara el projecte del parc Jaume Balmes no es considera: “No està ni en la previsió del pressupost”. “Estem una mica sorpresos perquè d’un petit dibuix se n’ha engegat tota una campanya de salvar-lo quan la nostra voluntat és salvar tots els parcs de la sequera, el canvi climàtic i els usos”, apunta.
“L’objectiu de l’estudi era preparar els parcs de la ciutat pel canvi climàtic i pel desgast que comporta la sequera”, remarca. En aquest sentit, doncs, l’estudi “ens encaixa”: “Ha complert amb l’objectiu perquè hi ha un manteniment inferior i una major resiliència”. Tal com relata, “volíem afegir-hi més vegetació i canviar les plantacions per altres de més resilients i mediterrànies, com la farigola o l’espígol”.
La Xarxa de Serveis Urbans té una partida anual d’uns 50.000 euros per a manteniment de parcs. “Cada any fem un dels parcs i el millorem. Aquest any tenim previst el de l’Amusic i el vinent faríem l’espai enjardinat de la plaça del Mil·lenari”, explica Coma.
Insisteix que per tirar endavant el canvi al parc Balmes, el més gran dels que consten a l’estudi, segurament s’hauria d’encarregar un projecte bàsic i executar-lo. Per això, reitera que l’Ajuntament no ho preveu.
Malgrat això, l’estat d’aquest indret els continua preocupant: “Ens costa de mantenir”. Una problemàtica que es repeteix a la Bassa dels Hermanos, que “ha estat tancada durant molts mesos per provar de replantar-hi l’herba”.
Tal com explica, “en aquests parcs on hi ha més intensitat d’ús o s’hi fan més activitats cada vegada costa més que l’herba hi creixi”. “Podríem buscar nous espais, però s’ha de trobar un equilibri. També volem que els esdeveniments estiguin en refugis climàtics. No pots fer una fira a ple sol quan tens un parc amb arbres i ombres”, conclou.
70 anys de la inauguració
3 de juliol de 1955. Aquesta va ser la data exacta en què es va inaugurar el parc Jaume Balmes a Vic. Enmig de la festa major, autoritats i ciutadania van reunir-se per celebrar el naixement d’aquest indret tan vigatà. De fet, va ser gràcies a una campanya de subscripció popular impulsada per l’alcalde d’aleshores, Josep Maria Costa i Velasco.
O dit d’una altra manera, se’l van pagar els vigatans de la seva butxaca. Concretament, van ser unes 2.200 donacions d’empreses i famílies les que van fer possible el parc. Una xifra que llavors representava un 80% del cens de la ciutat.
Es van recollir prop de 150.000 pessetes, amb aportacions de tota mena: des d’una pesseta fins a les 5.000 que va donar el bisbe Joan Perelló o les 10.000 dels membres del consistori.
L’any 2001 es va remodelar i es va potenciar com a espai públic. Conservant part de l’estructura original, es van pavimentar els passadissos transversals (abans de grava i de terra), es van suprimir els lavabos, els quatre estancs o els arbustos que delimitaven l’espai.
A més d’això, també es va ampliar la zona de gespa i es va incorporar l’antic carrer paral·lel a la Casa Sacerdotal.
{{ comment.text }}