QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

El projecte del telecabina de Vallter costarà 34 milions, però no té el finançament

Les subvencions europees que havien d’apuntalar l’actuació no han arribat, i caldrà buscar recursos alternatius

El projecte de Vallter 365, que inclou la construcció d’un telecabina que ha d’unir Setcases (des de la cota 1.500) fins a la cota 2.535, al mirador panoràmic que es vol fer a dalt de l’estació d’esquí de Vallter 2000, ja se sap quin cost tindrà, però no com es finançarà.

Així ho va explicar el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Antoni Segarra, en el darrer Consell d’Alcaldes i Alcaldesses. Aquest projecte de gran envergadura costarà 33,9 milions d’euros, una xifra gens menyspreable que es desglossa en cinc actuacions.

La més important és la implementació del nou telecabina (26 ME), que no trepitjarà el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Es destinaran 3,4 milions a fer el nou aparcament amb gestió de places i control d’accessos i l’edifici de serveis a la cota 2.500 i 2,1 més a la recuperació dels terrenys a l’actual aparcament de la cota 2000 per convertir-los en zones verdes.

També es desmuntaran i retiraran els equipaments antics de les pistes (1,3 milions) i es transformarà la carretera en una via de servei i una pista ciclista (840.000 euros).

El problema per fer realitat el telecabina és el finançament, ja que es comptava amb el suport d’uns fons europeus Next Generation que no han arribat. En el període 2022-2026, FGC té previst destinar uns 6 milions (1,2 a l’any) per anar consolidant les inversions efectuades i garantir les necessitats de l’explotació.

Aquests diners no són suficients i caldrà rascar dels romanents d’inversió de FGC, de subvencions o de la complicitat d’altres departaments de la Generalitat com els de Turisme, Medi Ambient o Empresa. Sense deixar de banda l’arribada de nous fons europeus. “Estem una pàgina més enrere en l’àmbit del finançament que fa sis mesos, però tenim el compromís de tirar endavant un estudi ambiental per fer el projecte”, apuntava Segarra.

De fet, ara depenen d’uns estudis mediambientals i de viabilitat per saber per on han de passar les pilones del telecabina i, un cop hi hagi llum verda, el projecte podrà avançar.

El telecabina anirà de la cota 1.500 a la 2.160 (l’estació d’esquí) i, des d’allà, es combinarà el telecabina amb el telecadira a l’hivern fins a la cota 2.535. Allà s’hi ubicarà un mirador panoràmic. La intenció és que Vallter 2000 es converteixi en una estació de muntanya com Vall de Núria, amb activitats tot l’any i en què no es pot arribar en cotxe.

En aquest cas, la carretera d’accés a l’estació es destinarà als ciclistes per potenciar el cicloturisme. El telecabina es convertiria en l’únic accés, “trauríem els cotxes de dalt i eliminaríem l’aparcament per naturalitzar-lo”.

Només amb això, l’estació seria més sostenible i es calcula que la reducció de la petjada de carboni seria d’1,3 milions de quilos de diòxid de carboni per any. Per ell mateix, el telecabina ja atraurà molts visitants, perquè “serà un al·licient turístic”.

Estació deficitària, però amb retorn

Des que FGC va assumir la gestió de Vallter el 2012, hi ha fet una aportació total de 12,8 milions (7,3 de la inversió executada i 5,4 en la diferència entre les despeses de personal i els ingressos que es computen com a pèrdues).

El 2021 va ser el pitjor, amb unes pèrdues de més de 991.000 euros (237.000 el 2014, en la millor anualitat). “No passa res que el resultat sigui negatiu, perquè l’impacte en el territori multiplica la inversió per tres o quatre i això ho compensa”, afirmava Segarra.

Amb tot, creia que s’han de minimitzar les pèrdues amb aquest canvi de model, perquè “a llarg termini sí que no serà sostenible”. Un total de 512.920 persones han visitat Vallter des del 2012. El 2021 va ser l’any amb menys visitants (45.840) i el 2017 (65.067), el millor.

Amb més o menys matisos, els alcaldes del Ripollès estan d’acord amb el projecte, però van mostrar preocupació per l’augment d’habitatges de segona residència, l’afluència de trànsit per l’interior de les poblacions o l’afectació al sector primari.

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

En aquesta enquesta han votat 137 persones.