La instal·lació dels tres radars de velocitat a Vic va generar molta expectació. Tot i això, n’hi ha que encara no n’estan al corrent. Actualment només funciona el de l’avinguda dels Països Catalans, ja que els altres dos s’han d’acabar d’ajustar. Segons dades de l’Ajuntament, aquest interposa 20 sancions al dia, cosa que preocupa el govern. És per això que no descarten incorporar semàfors pedagògics, tal com proposen els Comuns.
Vic va posar en funcionament els tres nous radars de velocitat el passat 9 de desembre. No va ser fins una setmana més tard, amb la col·locació dels rètols verticals, que els aparells van començar a multar. Un mes després, els resultats no són els esperats en dos sentits.
D’una banda, perquè dos dels radars no acaben d’anar correctament. Es tracta del del carrer Torelló i el de l’Era d’en Sellés. Tal com explica a EL 9 NOU la regidora de Convivència i Seguretat, Elisabet Franquesa (Junts), “no ens acaba d’arribar bé la informació”.
Per exemple, un dia es multaven cinc vehicles i l’endemà cap. Això ja va fer sospitar que alguna cosa no rutllava. Després de comprovacions amb cotxe i superant la velocitat van certificar que evidentment aquests dos aparells no anaven a l’hora.
Així doncs, només funciona a ple rendiment el de l’avinguda dels Països Catalans, on la velocitat està limitada a 50 km/h. De fet, el que tampoc s’esperaven des del govern de l’Ajuntament de Vic és l’alt nombre de sancions que interposaria aquest radar a tocar de la passera del Sucre.
“Actualment estem posant 20 multes diàries. Això ens preocupa”, diu Franquesa, subratllant que “vol dir que encara passen molts cotxes a alta velocitat”. De fet, si posem la lupa als conductors sancionats, reconeix que la gran majoria superen els 60 km/h. Ara bé, també hi ha infraccions greus. Cada setmana se n’han detectat almenys quatre que superaven els 80 km/h, i durant aquestes quatre setmanes n’han enxampat dos que circulaven a més de 90 km/h.
En aquest aspecte, la regidora critica que se circuli a aquestes altes velocitats: “No pot ser que passis de 80 venint d’una rotonda i d’un pas de vianants”.
Al de l’avinguda dels Països Catalans, com el del carrer Torelló, no es pot superar els 50 km/h i el del carrer Era d’en Sellés, els 30. L’import de la sanció va en funció del tram de velocitat que se superi.
Els sancionats han de pagar 100 euros entre els 51 i 100 km/h, i al de l’Era d’en Sellés, si se circula entre els 31 i 80. En cas de superar aquestes velocitats són 100 euros més. Si tenim en compte que fa gairebé un mes que funciona el de l’avinguda suposa mig miler de multats.
ELS COMUNS PROPOSEN INSTAL·LAR SEMÀFORS PEDAGÒGICS
Sigui com sigui, la regidora de Convivència i Seguretat reitera que “la finalitat principal és baixar l’accidentalitat” i no disposar dels radars com una font d’ingressos. Per això no veu amb mals ulls la proposta que aquest dilluns el regidor de Vic en Comú Podem (VECP) Arnau Martí porta al ple de Vic.
En una moció, demana instal·lar semàfors pedagògics amb sensors de velocitat abans dels tres radars. Tal com relata Martí a EL 9 NOU, es tracta d’una mesura complementària al sistema actual, però que alhora evita frenades sobtades en veure els aparells i promou velocitats més uniformes. L’objectiu d’aquests semàfors ha de ser, segons el regidor, “advertir els conductors”.
“Si no, sembla que l’únic objectiu és recaptar”, afegeix. En aquesta línia, subratlla que “com més informació, millor es podrà circular”. La moció proposa suspendre l’actual sistema de radars fins a la nova senyalització semafòrica. Aquesta suspensió temporal segurament serà l’escull entre Comuns i govern.
Franquesa ressalta que es troben en “període d’adaptació” i tenen “ganes d’anar-ho ajustant”. “No estem satisfets. Ho estaríem si només poséssim una multa al mes”, conclou.
“Ve de l’instint per sobreviure”
Com a curiositat, Bolívar explica que l’alta sensibilitat s’ha pogut demostrar també en els animals. De fet, mitjançant estudis que s’han centrat en l’anàlisi dels avantpassats, es creu que, d’alguna manera, forma part d’un instint de supervivència.
“Per sobreviure, els humans necessitàvem un perfil de persona que anés a buscar els aliments sense pensar en els perills, però també gent que fos capaç de pensar i prendre decisions pel grup”, argumenta.
Segons aquesta teoria, el primer bloc faria referència al 80% de la població que no és altament sensible, mentre que el segon, el 20% restant, s’identificaria com a PAS.
En aquest sentit, l’assessora en alta sensibilitat exposa que actualment aquesta separació està en auge. “Tot i que el tret de ser sensible és un continu –més en uns que en altres–, la societat està emmarcada en un context de no sensibilitat i això fa que les persones altament sensibles pateixin”, assegura.
A més, Bolívar explica que, en aquesta situació, hi ha la tendència a pensar que l’alta sensibilitat és un concepte eteri: “Sovint es creu que és una etiqueta més en aquest món en què ens agrada posar nom a totes les coses que ens envolten, però no és així”.
Per contra, la ciència ho empara. Més concretament, ho fa a través de la neuroimatge de les persones amb alta sensibilitat, que demostra que aquest col·lectiu té una activació més significativa en determinades àrees del cervell.
Per exemple, en aquesta prova, es va demostrar que davant d’imatges d’emocions les PAS tenien una resposta més intensa que la resta de la gent. Amb això, es comprèn l’alta sensibilitat com una característica innata de les persones i “s’aprèn a normalitzar-la”, sentencia Bolívar.
