El carrer de Ripoll de Vic, al polígon industrial Mas Beuló, s’omple els diumenges al matí d’un ambient festiu. Diversos grups de gent guarnits amb vestits vius de tots colors hi van arribant de mica en mica. Entre tots es dirigeixen a l’església evangèlica Hope of Glory Assemblies of God, un centre de culte on duen a terme la celebració religiosa setmanal. “Parlem de la paraula de Déu i fem comunitat”, apunta George Opoku, pastor de la congregació.
Opoku, procedent de Ghana i resident a Vic des de fa anys, explica que el centre de culte es va consolidar 20 anys enrere gràcies a la comunitat ghanesa cristiana evangèlica del municipi, amb l’objectiu de crear un sentiment de pertinença: “El temple ens manté units i alhora ens permet ajudar-nos entre tots, sobretot quan algú està en una mala situació.”
A més dels diumenges, al centre també s’hi reuneixen cada divendres al vespre per llegir la Bíblia. Ara bé, la jornada no consisteix únicament en una simple missa. Al llarg de la sessió, fan conviure la pregària amb la música i el ball, una manera diferent de viure la religió. “Cantem per poder orar i ho fem entre tots, també amb els infants”, relaten.
Amb el temps, i tal com confirma Opoku, la comunitat ha anat creixent al municipi, al mateix temps que la població procedent de Ghana. De fet, el 2024 vivien a Vic al voltant d’unes 2.200 persones d’origen ghanès, un factor que també contribueix a la diversitat religiosa, a més de la cultural, al territori.
A banda de les activitats habituals, Opoku exposa que hi ha dies “més especials” en què tots s’aglomeren al temple. “Quan algú dona nom als seus fills o es casa, venen moltes persones, de la mateixa manera que passa el 31 de desembre, quan –així com els espanyols celebren les campanades– nosaltres venim aquí a cantar”, detalla, tot assegurant que aquest acte és dels que uneix més gent de diferents llocs.
Sense anar més enllà, el passat diumenge va ser un dels dies assenyalats del conjunt d’activitats diferenciadores. Duien a terme la festa dels infants, que ells anomenen Children’s Day. “Al llarg de l’any, hi ha un dia per als homes, un per a les dones i, de la mateixa manera, un altre per als nens”, destaca Opoku. Una jornada que, també caracteritzada per la música, va traspassar les parets del temple per deixar-se sentir alhora des de l’exterior.
