A partir d’ara, els ajuntaments podran iniciar processos de desnonament d’habitatges ocupats de grans tenidors que generin problemes de convivència amb els veïns. Així ho determinen els canvis legislatius que s’han aprovat aquest febrer al Parlament de Catalunya i que modifiquen la llei de dret a l’habitatge i el Codi Civil. L’anomenada llei contra les ocupacions estableix que els ajuntaments podran requerir als grans tenidors que en el termini de 30 dies desallotgin pisos ocupats on es portin a terme activitats contràries a la “convivència normal de la comunitat”, “de l’ordre públic” o que posin “en perill la seguretat o la integritat de l’immoble”. Si no es produeix en aquest període de temps, els consistoris podran impulsar el desnonament per via judicial i adquirir l’ús d’aquests pisos temporalment i destinar-los a lloguer social durant set anys com a màxim. La norma entrarà en vigor les properes setmanes.
Els ajuntaments amb més població d’Osona i el Ripollès sovint reben queixes de veïns que pateixen molèsties pel fet de viure a prop de pisos ocupats. Com entomen, doncs, aquesta proposta? Des de Vic, la regidora d’Urbanisme, Fabiana Palmero (Junts), veu la llei “amb molt bons ulls perquè ens facilita resoldre molts problemes de convivència i poder actuar en casos conflictius si la propietat de la finca no ho fa”. En aquest sentit, matisa que la ciutat no té tantes ocupacions conflictives per la mala convivència amb els veïns, sinó que en té més de relacionades amb problemes a l’estructura, és a dir, que alguns dels habitatges ocupats estan en mal estat i són “un perill per als mateixos ocupes”. La nova llei, doncs, “ens ajuda en aquests casos”.
Tot i això, Palmero remarca que la norma que ara arrencarà només es pot aplicar en grans tenidors i a Vic hi ha “moltes casuístiques diferents i en moltes d’elles no es podrà actuar”. “Tenim pisos ocupats on la propietat no actua i no són grans tenidors”, detalla. Segons la regidora, el servei de mediació de l’Ajuntament està analitzant les diverses situacions que es donen a la ciutat i “està en contacte amb la ciutadania per detectar-les i intentar trobar la solució segons cada cas”.
Des de Manlleu, el seu homòleg, el regidor Rafa Cuenca (ERC), també celebra la nova llei perquè “dona més marge de maniobra” i permet dotar de “més eines” els ajuntaments, tot i que no resol “el problema de fons: la falta d’habitatge”. Cuenca també remarca que els percentatges d’ocupacions conflictives a la ciutat amb els veïns “són mínims”, encara que siguin els casos que sempre fan “més soroll”. “A Manlleu tenim molt detectada la gent que sempre molesta i són delinqüents de veritat, amb capacitat de rebentar portes i entrar de pressa”, relata el regidor. Per això, dubta de l’efectivitat de la llei perquè “es mouen més ràpid que l’administració. Abans que se’ls expulsi d’un lloc ja són a un altre habitatge”.
Per tot plegat, Cuenca remarca que estan “expectants a la llei”: l’estan analitzant per veure què poden fer. En aquest sentit, també destaca que “la mare dels ous” serà quin significat pren el terme conflictiu. “Què vol dir? Que no fa el porta a porta? Vol dir delinqüencial? Que hi ha un informe policial perquè consten queixes dels veïns?”, reflexiona.
Des de Torelló, també es pronuncien en aquesta línia. El regidor d’Habitatge, Adrià Jaumira (ERC), exposa que estan “a l’expectativa de veure com s’aplica” la norma amb els nous canvis legislatius. “La dimensió de Torelló no és tan gran com d’altres ciutats on urgeix més. Al municipi no tenim ocupacions que siguin molt conflictives amb el veïnat i sigui urgent aplicar la norma”, afegeix.
Jaumira subratlla que “el més interessant” de la llei és que serveixi com una eina per tenir habitatge social en pisos de grans tenidors. De fet, el regidor exposa que tenen “moltes dificultats per arribar a acords” amb aquests propietaris per tal que els lloguin “habitatges buits o ocupats”.
En el cas de Ripoll, fonts de l’Ajuntament asseguren que tampoc tenen previst actuar en cap cas concret perquè hi ha pocs pisos ocupats ni pressió per part dels propietaris. “Hi ha certa pau social”, afirmen. Sigui com sigui, tots estan amatents de qui fa el primer pas i quin precedent es crea.
