Prats va acollir divendres i dissabte les VII Jornades de Memòria Democràtica d’Osona i el Lluçanès. Un dels aspectes que es va tractar va ser el paper que van jugar els bombers durant la Guerra Civil. Molts d’ells van morir o desaparèixer.
A les comarques d’Osona i el Lluçanès consten nou bombers del parc de Barcelona que van morir o desaparèixer durant la Guerra Civil després de ser mobilitzats cap al front: un a Alpens, dos a Gurb i sis a Prats de Lluçanès.
Així ho va explicar divendres Marc Ferrer Murillo, bomber, historiador i creador de la pàgina Bombers en guerra, en el marc de les VII Jornades de Memòria Democràtica d’Osona i el Lluçanès.
Ferrer va ressaltar que es parla poc de la feina que van fer els bombers en aquest període i és que, segons constata, “van ser uns dels actors principals de la rereguarda”, ja que van haver d’exposar les seves vides en tasques de salvament en moments difícils fins i tot quan continuaven caient bombes.
També considera que la seva mobilització forçosa va ser un fet molt negatiu perquè va provocar que molts llocs quedessin sense els seus serveis.
De moment el grup més nombrós de bombers morts o desapareguts al front s’ubicaria a Prats de Lluçanès. Un destacament que, segons ha documentat, va sortir de la caserna de Lepant de Barcelona, va passar per Súria i va acabar a Prats de Lluçanès, on van arribar-hi al voltant del 29 de gener de 1939.
Eren homes d’entre 39 i 40 anys, i per aquest motiu no van ser destinats a primera línia sinó a fortificacions. En aquesta localitat els primers dies de febrer s’hi va viure l’enfrontament més violent des que havia començat el conflicte, una lluita entre les forces republicanes, que resistien a l’entorn de l’ermita de Sant Sebastià, i les forces rebels, que els van atacar d’imprevist.
Fruit d’aquest combat, i segons dades del bàndol guanyador, hi va haver un total de 520 morts i 420 presoners pel bàndol republicà i 8 morts i 56 ferits pel bàndol franquista. Dels primers sembla que no tots van morir en la batalla sinó que part van ser afusellats, unes baixes que no es van registrar enlloc. Van ser enterrats en fosses comunes obertes pels mateixos veïns del poble sense cap tipus de senyalització que en permetés una posterior localització.
Una vegada acabat el conflicte, diversos familiars de soldats republicans van escriure a les autoritats de la vila per tenir-ne notícies, ja que els constava que eren en aquest municipi a primers de febrer. Entre aquestes peticions n’hi havia de diverses referents al cos de Bombers de Barcelona, una documentació que ha ajudat a esbrinar el possible destí final d’alguns.
La resposta de l’alcalde va ser que només s’havien registrat les baixes de l’exèrcit franquista i que la resta havien estat enterrats en fosses comunes.
L’any 2017, i dins el pla de fosses de la Generalitat, es van poder identificar uns catorze individus amb restes molt fragmentades en una de les que es van obrir prop de l’ermita de Sant Sebastià, tot i que els experts van manifestar que podien arribar a ser una vintena.
Entre els objectes trobats hi havia botons de l’uniforme del cos de Bombers de Barcelona, una troballa que permetia corroborar la presència d’aquests a la zona, tal com va explicar Ferrer, i que possiblement almenys un d’ell estigués enterrat en aquest lloc.
Gràcies a les cartes, a alguns expedients de depuració posteriors del cos de Bombers i als certificats de defunció es va poder determinar que un grup de la lleva del 1921 havien estat destinats a aquesta zona i que sis hi havien desaparegut: Josep Alumà, Bonaventura Belza, Emilià Gasulla, Josep Hospital, Ramon Llavaneras i Joan Obiols.
Només un d’aquests, Alumà, no concorda amb les dates, perquè consta desaparegut a Prats de Lluçanès el 19 de gener quan encara les tropes nacionals no hi havien arribat. La resta tots tenen certificats de defunció datats el 4 de febrer de 1939.
Respecte al bomber mort a Alpens, segons un certificat signat per la seva vídua l’any 1971, Josep Ribalta Ramis hi hauria mort el 6 de febrer de 1939, però no es disposa de moment de cap més informació ni s’han pogut localitzar familiars.
Ferrer, que va animar els presents, una gran part alumnes de Batxillerat, a endinsar-se en aquest tipus de recerques, va acabar fent una crida a la Generalitat per “seguir buscant” i alhora igualment a les famílies “per tal que aportin mostres genètiques” que permetin identificar els seus i enterrar-los dignament.
