Després d’una llarga trajectòria laboral, als 74 anys la vida de Samuel Gómez, de Prats de Lluçanès, havia entrat en una dinàmica més calmada. “El seu dia a dia era l’hort, el garatge i a casa”, explica la seva filla Pilar Gómez. Amb una bona salut general, el desgast físic i el pas del temps sí que li havien causat estralls a l’esquena, i per aquest motiu el 30 de juliol va entrar a quiròfan “per fixar dues vèrtebres de la columna que li causaven molèsties”.
Tal com va avançar El País aquesta setmana, el que havia de ser un punt i seguit per millorar la seva vida va suposar un punt d’inflexió que va desembocar en la mort per una causa ben poc previsible i imaginable: la malària. El que no està tan clar és com un home de Prats de Lluçanès que, segons la família, ni havia viatjat a països on el paludisme és un problema de salut pública ni en principi havia tingut contacte amb persones que hi haguessin estat va poder contraure i acabar morint per aquest paràsit.
La família apunta que el contagi s’hauria produït durant el seu pas per l’Hospital Universitari de Vic. El Consorci Hospitalari de Vic (CHV), per la seva banda, explica que el procés d’investigació que es va obrir arran de la mort de Gómez “no ha detectat cap anomalia”, el que vol dir que havent revisat tots els possibles focus de contagi al centre hospitalari “no es pot confirmar la hipòtesi, tot i que tampoc és descartable”.
Després de l’operació d’esquena, “el pare va passar una primera setmana xafat”. En la segona, en canvi, va recuperar “l’esperit lluitador”, i de seguida va començar a fer passos per casa amb el caminador i fins i tot només amb l’ajuda d’una crossa o el suport de la barana: “Estava molt animat”, recorda Pilar Gómez. Tot es va tòrcer al cap de tres setmanes de la intervenció. Primer va aparèixer el cansament, després la febre que anava pujant, i finalment la necessitat d’anar d’urgències. “A cada hora empitjorava”, recorda Gómez, “i els metges ens deien que no trobaven l’origen d’una febre tan alta”. Finalment arribava un diagnòstic: malària cerebral, l’escenari més complicat en els humans que provoca el paràsit Plasmodium falciparum. L’evolució no va ser bona, i Samuel Gómez va morir a Vic el 9 de setembre.
Tal com passa sempre que es detecta un cas de malaltia contagiosa, i afegit a la demanda i necessitat de respostes de la família del difunt, el CHV i Salut Pública van iniciar un seguit d’investigacions per esclarir el possible origen de la infecció. Després de resseguir tot el circuit que va fer el pacient en la seva estada a l’hospital, “no es va detectar cap focus ni risc de contagi”. Durant “l’exhaustiva anàlisi” del CHV fins i tot es va posar la lupa en les sales de quiròfan, els instruments i les habitacions, “i no es va trobar rastre del patogen”. Pel que fa a la traçabilitat de les transfusions de sang que va rebre Gómez, la sang no tenia rastre del paràsit i els donants no havien viatjat a països on la malària és endèmica. Fins i tot es van buscar possibles coincidències en un mateix espai entre el pacient infectat i professionals sanitaris que haguessin tractat amb positius per malària. I no hi va haver connexió. Amb tot, el CHV va concloure que havent-ho revisat tot “no es podia confirmar la infecció a l’hospital”, tot i que no és descartable ja que els contagis nosocomials –infeccions de diversa tipologia adquirides durant l’estada en un hospital– són poc freqüents però existeixen. El CHV apunta que en la propera auditoria externa –que realitza dos cops l’any– un dels temes que s’analitzarà a fons seran les infeccions nosocomials, “per veure si fem alguna cosa malament i com es pot millorar”.
A l’espera d’aquest procés, la família ara per ara no té intenció de presentar més reclamacions sinó que vol donar difusió al seu cas “perquè si s’ha fet alguna cosa malament es detecti, corregeixi i ningú hagi de patir el mateix que nosaltres”.
