Vertigen. Aquesta és la sensació que tinc quan agafo un llibre de Charles Bukowski. La limitada producció del més brillant marginal de la literatura nord-americana, es limita a només sis novel·les, alguns recull de contes i relats, i això sí, una més àmplia inversió en matèria poètica. A través dels consells del mateix Buko, he pogut degustar també els llibres de John Fante, mentor del primer i igualment lúcid, però mig graó per sota en matèria de talent pel meu gust. En tot cas igualment recomanable, i també limitat quant a producció. Per això quan vaig veure en un establiment el primer llibre de Dan Fante, no vaig poder evitar d’endur-me’l, sobretot després de llegir que el seu pare i Bukowski eren les principals influències de l’autor.
I amb aquella por habitual que la novel·la no complís l’expectativa, va acabar a una antosta fins que al cap d’unes setmanes vaig posar-m’hi. I voleu que us digui? Doncs més que notable. Chump Change és un llibre rodó, no mancat de les constants del realisme brut, amb un protagonista Bruno Dante, que és l’alter ego de l’autor, d’idèntica forma com Bukowski utilitzava a Hank/Chinaski o John Fante a Arturo Bandini.
Alcohòlic, violent, viciós, bisexual i mangui, Dante retorna a LA des de Nova York acompanyat per una dona que l’enganya amb el monitor del gimnàs i per qui només sent ressentiment. A Los Angeles l’espera un pare terminal amb qui comparteix les darreres jornades de vida, i el seu gos de companyia a qui adopta en els que també seran els últims dies. La masturbació en ple vol i posterior fregament de les genives de la seva somnolenta senyora amb l’esperma resultant, les inversemblants converses amb un germà estúpid, o la companyia d’una prostituta adolescent igualment passada de voltes, ajuden a condimentar un argument que per si sol ja mostra prou elements d’interès per ser tingut en compte.
El 23 de novembre de 2015 Dan Fante va morir a un hospital californià, amb el cos castigat pel consum d’alcohol, i reivindicat des de Catalunya pels barcelonins Sajalín Editores, que en van traduir diverses obres al castellà. Potser Chump Change no és literatura d’alt standing, però sí que ho és d’alta graduació.
I sobretot resulta àmpliament addictiu com a lectura encomanadissa, que en definitiva és allò que sovint busco en un llibre. Un altre vodka si us plau.
