La visita de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, dissabte a Sant Sadurní d’Osormort per conèixer en persona el projecte que s’hi està gestant de crear el que s’ha batejat com a reserva de la natura amb animals a la finca Masferrer ha fet sortir a la llum pública una iniciativa que ha generat expectació i dubtes a parts iguals amb els detalls que se’n saben. Els impulsors s’emmirallen en aspectes del parc càntabre de Cabárceno, però encara s’ha de veure com s’acaba aterrant a Osona. La Generalitat va avançar que vol acompanyar el projecte des de l’inici perquè hi hagi la mirada de l’interès públic i aquesta setmana ja s’ha creat un grup de treball amb representants dels departaments d’Empresa, Agricultura i Territori, la Cambra de Comerç d’Osona, la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, que promou la de Veterinària, la propietat i la Diputació de Barcelona.
Ho explicava aquest dijous al programa El 9 matí d’EL 9 FM el president de la Cambra d’Osona, Josep Pujadas, que també va donar més pistes de la iniciativa. “Es va començar a gestar ara fa un any quan Sant Sadurní va rebutjar el projecte d’una planta de biogàs. La Cambra hem d’anar pensant coses perquè jo he vist morir el tèxtil als anys vuitanta i les pells als noranta. El turisme de proximitat pot aportar llocs de treball”, deia. Pujadas posava èmfasi així mateix en el fet que “en els últims 20 anys Catalunya ha perdut un 24% de biodiversitat” i assegurava que “cal conservar les espècies però no sabem on fer-ho”. En aquest sentit, apuntava la problemàtica que estan suposant per a la ramaderia els ossos i els llops. El president de la Cambra detallava que pensen en aquests animals i en d’altres d’autòctons com els porcs senglars, els cabirols i els isards “perquè estiguin controlats”, però no amagava que si això no és rendible també s’obren a tenir animals que venen de zoològics, “on estan anxovats”, circs o particulars i que “no poden tornar a l’Àfrica o a l’Amazònia perquè durarien quinze dies”.
En el mateix programa radiofònic dilluns els biòlegs Jordi Baucells i Marc Ordeix en feien una primera valoració. “Projectes que tenen un impacte tan gran al territori, sobretot amb el tema de la biodiversitat, crec que s’han d’analitzar bé”, afirmava Baucells, mentre que Ordeix afegia que “els zoològics avui en dia no tenen sentit si no és que els aprofitem per recuperar animals que tenen problemes físics o per reintroduir alguna població que estigui al límit. Si no fins i tot des del punt de vista ètic o social és per pensar-s’ho una mica”. Tots dos es mostraven, però, interessats a conèixer “el màxim detall com a naturalistes del territori”.
En la mateixa línia, des del Grup de Naturalistes d’Osona asseguren que “ens agradaria que aquests promotors ens expliquessin de primera mà què estan planificant, perquè hem rebut amb sorpresa la idea de voler crear un parc zoològic a l’aire lliure a Sant Sadurní d’Osormort”. A més a més els sembla que s’hi barregen conceptes que “tots ells són un gran repte per si sols”, com la gestió forestal, la gestió de la fauna cinegètica, la relació entre l’activitat econòmica i la preservació del mosaic paisatgístic osonenc o el despoblament de les zones rurals “i que convindria tractar amb el rigor que es mereixen”. “Cap d’aquests reptes té solucions màgiques. Fins on sabem del projecte, difícilment ho podem etiquetar de “reserva de la natura”. És una cosa molt diferent amb unes finalitats molt diferents i que té més a veure amb el model turístic i recreatiu de la comarca i no tant amb el de la gestió del seu paisatge”, diuen.
Qui ja coneix el projecte i fins i tot ha elaborat un informe tècnic valorant-lo a petició dels impulsors és la Xarxa per la Conservació de la Natura i justament proposen implicar les entitats ambientals i científiques locals perquè hi hagi “una gestió participativa”. La directora Sandra Carrera creu que “pot ser una molt bona proposta, però cal assegurar que es garanteixi una gestió ambiental rigorosa i que s’orienti realment a ser una reserva de la natura”. Entre els aspectes positius hi veuen que “és un espai amb una alta diversitat d’hàbitats naturals, fins i tot prioritaris a escala europea, i amb interès per la connectivitat ecològica de la zona” així com “la potencialitat de fer-hi gestió forestal sostenible o restauració ecològica”. En canvi, també adverteixen que hi ha riscos associats “a la pressió turística i a la construcció de noves infraestructures i també la possibilitat que s’introdueixen espècies exòtiques, que per nosaltres és una línia vermella”. Carrera insisteix que “pot ser una bona oportunitat sempre que no es vagi a buscar el model econòmic productivista sinó que siguem capaços de ser creatius i innovadors per apostar per nous models que siguin compatibles amb la conservació de la natura”.
També fa mesos que coneix la gestació de la iniciativa el regidor socialista a l’Ajuntament de Sant Sadurní, Joan Josep Riera, que forma part del govern amb els dos electes de Junts i que al ple de desembre ja va presentar un document qüestionant-ne alguns aspectes. “Una cosa és fer un parc amb animals d’aquí que estan desapareixent, com mussols o genetes, i que tingui una escola de natura, i l’altra fer un parc amb mones, lleons i tigres i que estigui massificat”, comenta. El que és el regidor de Medi Ambient del municipi explica que aquesta setmana alguns veïns del poble se li han adreçat “preocupats” pel que han sabut i per això han decidit demanar una reunió amb l’alcalde per poder-ne parlar.
Des d’una altra veu, la de l’associació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la gerent, Clàudia Dinarès, assegura que “nosaltres sempre donarem suport a les iniciatives que remin a favor del turisme de qualitat, sostenible i respectuós amb el medi ambient i amb les nostres comarques. Confiem que aquest projecte es construirà sota aquests mateixos valors, però creiem que encara es troba en una fase massa incipient com per poder fer valoracions”.
Serà a mesura que el grup de treball avanci en la presa de decisions que s’anirà coneixent la lletra petita d’una iniciativa que aquesta setmana no ha deixat indiferent a ningú.
