“Bon dia, agafo l’Sport i El Punt Avui”, se sent des d’una banda de l’estand. “A mi, posa’m La Vanguardia i EL 9 NOU”, continua el client que s’espera al darrere. Aquestes són algunes de les peticions que Gilberto Díaz atén a primera hora d’un dissabte qualsevol des del quiosc de la rambla del Passeig de Vic. Des de fa cinc anys obre cada dia a l’emplaçament cèntric de la ciutat, en excepció dels tres dies de l’any que no surten diaris, per vendre els exemplars en paper.
Tot i així, fa prop de 18 anys que es dedica a vendre premsa i revistes a quioscos, i exposa que, així com quan abans a Vic n’hi havia uns deu, ara hi ha principalment el del Passeig i el de la plaça de la Divina Pastora, que, de fet, porta la seva dona, Mariela Valencia. “És una feina molt dedicada a la comunitat, perquè el guany no és per tirar coets, però encara veiem gent que ve a comprar el diari cada dia”, destaca Díaz, que apunta que no només hi van veïns del municipi, sinó d’arreu de la comarca i voltants.
És el cas d’en Josep, de Santa Maria d’Oló, que explica que els dissabtes té per costum venir a Vic i comprar el diari al quiosc del Passeig. “Reconec que amb el digital hi ha algunes notícies que amb el paper caduquen, però en canvi no ho fan els reportatges més llargs”, assenyala, amb una còpia de l’Ara sota el braç. En aquest sentit, explica que li agrada poder-se’ls llegir amb calma. “A vegades, fins i tot, quan n’hi ha algun que m’interessa molt, el retallo i el guardo en un recull dels que m’han agradat més”, relata.
Una afició pel paper que també comparteix Carles Conill, de Vic. En el seu cas, només compra el diari els caps de setmana, perquè assegura que és quan té més temps per poder-lo llegir. “Més que pel romanticisme, ho faig perquè m’agrada la lectura pausada que em permet el paper, poder anar endavant i endarrere, i també fer els passatemps, com ara els mots encreuats, a mà”, relata Conill.
Uns carrers més avall, a la plaça de la Divina Pastora, també hi ha gent que s’apropa ben d’hora a comprar el diari per llegir-lo tranquil·lament des de casa. “Potser és perquè soc més gran, però el digital no em fa el pes. M’agrada més la cosa romàntica del paper”, admet Joan Puntí, que hi va cada matí, sobretot interessat per la premsa esportiva.
“Aquí és habitual veure-hi més el client de cada dia”, detalla Valencia, que afegeix que també hi ha molta gent que ve a comprar-hi revistes que inclouen alguns productes, com ara mostres de cremes o colònies. “I no és només la gent d’edat més avançada, sinó que també ve gent jove a comprar el format en paper”, apunta Valencia.
En aquest sentit, tant ella com Díaz destaquen la importància de continuar apostant perquè els quioscos no deixin d’existir. “La nostra idea és poder seguir molts i molts anys més”, asseguren ambdós, tot afegint que “els quioscos són importants perquè fan barri”.
