El Ripollès és la comarca gironina on els bombers han hagut de fer més rescats des de principis d’any, un total de 91, 36 més que en el mateix període de l’ant passat. Això representa un increment del 65,4%.
En termes globals, en el conjunt de la demarcació s’han hagut de fer 365 serveis entre l’1 de gener i el 31 d’agost, mentre que l’any passat van ser 293. L’increment respecte a l’any anterior és del 25,6%. Al Ripollès, el creixement és 40 punts superior: un de cada quatre rescats que els bombers han hagut de fer a les comarques gironines els primers vuit mesos del 2023 ha estat al Ripollès.
Dels 91 rescats en aquesta comarca, 72 s’han efectuat a muntanya i la resta es reparteixen entre rescats de persones perdudes (16), rescats o recerques al medi fluvial (2) i acompanyament de persones perdudes (1).
El sergent responsable de la unitat Grup d’Actuacions Especials (GRAE) a Olot, Pere Planagumà, ho atribueix al fet que al Ripollès “s’hi practiquen esports de muntanya durant tot l’any”. De fet, el pobles on més se n’han fet estan situats a cotes elevades i engloben tota la zona del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser: Setcases (7) i Queralbs (37).
El sergent detalla que “en aquests punts de difícil accés, s’activa el servei del GRAE per fer rescats de casuístiques que si es produïssin en un poble, on és més fàcil trobar ajuda, segurament no caldria”.
Després del Ripollès, la segona comarca gironina amb més incidència en els rescats és el Baix Empordà, amb 87 rescats. Planagumà explica que “l’activitat al medi natural ha crescut després de la pandèmia” i això ha provocat que “hi hagi més incidències”.
A més, detalla que on més rescats s’han de fer és “en llocs de difícil accés” d’alta muntanya o en camins de ronda. De fet, des de principi d’any s’han efectuat 224 serveis d’aquest tipus (el 60,9% del total).
Des de la unitat GRAE d’Olot, s’atribueix el notable augment de serveis efectuats enguany a les comarques de Girona -respecte al mateix període de l’any passat- a l’increment de gent fent activitats al medi natural. “Els rescats han augmentat si ho comparem amb la tendència de l’última dècada perquè hi ha més persones a la muntanya”, detalla Planagumà, que diu que “és bo que es facin més pràctiques saludables”, però alerta que “cal estar preparats”.
El sergent afirma que es troben casuístiques molt diverses, des de persones que s’han perdut i no saben tornar a d’altres que s’han fet mal i necessiten ser evacuats. A alta muntanya, on tot l’any hi ha activitat, “es fan rescats de gent que es perd, es torça el turmell… i requereixen l’activació d’un servei GRAE perquè és un lloc de difícil accés”.
A més, també s’ha detectat un augment de casos en vies ferrades perquè “estan de moda i es publiciten com una activitat lúdica”. Això fa, segons detalla el sergent, que hi hagi “molta participació de gent poc preparada que lloga un equipament i va a fer l’activitat”.
Des del GRAE d’Olot es recomana “documentar-se abans de fer la ruta” per valorar si es té la condició física necessària i, en cas que sí, “anar-hi amb guia”.
I una altra de les tendències de moda que provoquen incidències és l’ús de bicicletes elèctriques perquè “permeten arribar més lluny a gent amb poca condició física”. I això, segons el sergent, “està bé perquè els permet fer esport, però alhora si tenen un petit accident se’ls ha de rescatar perquè no són capaços de tornar”.
Per reduir riscos i evitar fer un mal ús dels serveis, Planagumà recomana “tenir uns coneixements mínims de la ruta que es va a fer, assegurar-se de la meteorologia i valorar les condicions físiques del grup”.
En aquesta línia, elogia la “tasca tan important” dels centres excursionistes, que formen la ciutadania en “orientació a la muntanya, capacitat de traçar rutes i saber l’equipament que cal dur”. I també la dels guies de muntanya, que “la gent pot contractar per fer l’activitat a l’aire lliure i minimitzar riscos”.
“És molt important que siguem conscients que el clima pot canviar de cop quan ets a alta muntanya i assegurar-nos que el grup té el nivell per fer aquella ruta”, insisteix el cap del GRAE a Olot. A més, recorda que s’hauria de saber “fer funcionar una brúixola i orientar-nos amb un mapa” perquè “la tecnologia pot fallar”.
Planagumà està convençut que els mòbils ofereix una “falsa seguretat” perquè “a les zones de difícil accés, normalment, no hi ha bona cobertura”. I, per tant, això pot impedir, per exemple, poder enviar la ubicació als Bombers.
A la resta de comarques gironines els rescats s’han, pràcticament, mantingut. Hi ha tres comarques on han augmentat lleugerament: l’Alt Empordà, passant de 60 a 66; la Garrotxa, de 36 a 37 i el Gironès, de 20 a 25. Mentre que al Pla de l’Estany s’han baixat dels 5 rescats de l’any passat a 3 i a la Selva s’ha fet un rescat menys, passat dels 50 del mateix període de l’any passat al 49 d’enguany.
A Catalunya, hi ha quatre parcs de Bombers GRAE que donen cobertura a tot el territori. A la Seu d’Urgell i a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) disposen tot l’any d’un helicòpter propi i a Olot, que fins ara el tenia 220 dies l’any, s’hi deixarà sempre a partir de l’any que ve. Recentment, s’ha obert també un quart parc GRAE a Valls per oferir una cobertura més ràpida al sud del país.
Des de principi d’any, el GRAE ha fet 1.540 rescats a tot Catalunya. D’aquests, la majoria (1.019) s’han fet a la muntanya. Els serveis que continuen en nombre de casos són el de recerca de persones perdudes (271) i el de salvaments marítims (150). Enguany, els mesos que més se n’han produït han estat agost (297), juliol (249) i febrer (208).
{{ comment.text }}