Fa dos anys, el març del 2016, es va detectar l’últim llop al Ripollès. No va ser a través de l’ull humà, sinó amb un parany fotogràfic instal·lat per registrar-ne el pas. Molt esquerp, es deixa a veure en comptagotes. Però el 21 de febrer del 2014 el fotògraf Ferran Jordà, de Queralbs, va poder captar una imatge de l’animal en una zona nevada a uns 1.500 metres al peu del Torreneules. El que va fer tan especial la fotografia és que durant gairebé un segle l’espècie s’havia donat per extingida a Catalunya, fins que el 1990 es va detectar la presència esporàdica de llops solitaris als Pirineus provinents dels Alps. Oficialment, la Generalitat de Catalunya aleshores no tenia constància que cap llop hagués recorregut la zona, però la fotografia de Jordà ho confirmava i es va redundar quan al juliol del mateix any una família francesa hi va topar de cara al Puigmal. El pare de la família va explicar que el llop no va mostrar cap actitud amenaçadora i es va amagar en uns pins més llunyans, des d’on els va observar tranquil·lament una estona. La família també va tenir temps de fer-li una foto.
Fa dos anys es va detectar l’últim llop al Ripollès
Per conèixer millor el Canis Lupus, el llop, Vall de Núria ofereix fins entrada la tardor una exposició que repassa el passat i el present d’aquesta espècie al Pirineu. “La petja del llop” també recorre l’arrelament cultural que té l’animal amb el Ripollès i la zona prepirinenca catalana. S’hi poden veure més de 2.000 peces catalogades que provenen de la col·lecció privada del naturalista Josep Maria Massip, expert coneixedor del llop i que també en té un fons etnogràfic propi. S’exposen en vitrines parts de l’esquelet per veure en detall els ossos de l’animal, com la mandíbula, dentadura i el seu crani, plafons explicatius sobre el retorn del llop a Catalunya o retalls del seu pelatge i motlles de petjades. Els visitants també podran trobar peces antigues que mostren els hàbits del llop, diorames que representen escenes de sistemes de trampes, o representacions dels seus costums més bàsics com dormir sota una nevada. Per als més petits, s’han projectat imatges en 3D i es reprodueix també el relat d’en Lyokha, un nen rus que va ser adoptat per una llopada el 2007.
Un llop dissecat a Ripoll, motiu d’estudi
Un llop dissecat presideix el local de la Societat de pesca i caça La Rama de Ripoll. Va ser caçat entre el Clot del Malniu i el pla d’Anyella per un grup de 30 caçadors, i un estudi fet posteriorment el data de principis del segle XX. El va dur a terme el zoòleg Salvador Filella l’any 1996. Les radiografies que se li van fer permeten distingir-ne característiques peculiars, com l’os frontal i els arcs superciliars, molt més plans i fugissers que en animals similars, com els gossos. Filella va desengreixar-ne i regenerar-ne el pèl per descobrir els colors reals del carnívor. Van aparèixer detalls com taques negres a les potes anteriors i les galtes de color blanc. Tot plegat, sumat a una mida sensiblement menor de l’habitual, ja va fer pensar a Filella que es tractava d’una espècie diferent del llop més comú al Principat, el que es coneix tècnicament com a Canis Lupus Signatus.
Al Ripollès han perpetuat expressions populars que evidencien la presència del llop. La toponímia d’alguns indrets manté una estreta relació amb aquests carnívors. Sense anar més lluny, la colònia Botey de Ripoll és popularment coneguda com a Agafallops. Segons es comenta, aquesta zona propera al riu Ter era un punt delitós per als caçadors, que esperaven els llops i els podien abatre amb més facilitat.
{{ comment.text }}