Els sindicats de Renfe i Adif demanen aclarir quin serà el seu futur per evitar la vaga de cinc dies per protestar contra l’acord pel traspàs de Rodalies anunciat per PSOE i ERC la setmana passada. Semaf avisa que ja hi ha treballadors que han declarat que volen marxar de Catalunya abans que es tanqui el pacte, que veuen “un despropòsit”.
CCOO comparteix la crítica per falta de transparència i reclama que es firmi un contracte programa entre Renfe i la nova societat i s’eviti trencar l’estructura actual. UGT demana que l’intercanvi de competències sigui “molt gradual” i “es faci bé” i aposta perquè Ferrocarrils formi part de la nova societat.
Entre la plantilla que treballa a Catalunya, formada en gran part per persones nascudes a altres zones d’Espanya, hi ha inquietud per la “falta de transparència” d’un acord polític “que és molt genèric” i s’ha oblidat de tancar els aspectes tècnics.
El document pactat entre ERC i PSOE detalla que es construirà una empresa mercantil anomenada Rodalies de Catalunya amb “participació majoritària” de la Generalitat, segregada de Renfe que “es dotarà dels recursos materials i humans avui utilitzats”.
El text afegeix que aquesta nova societat assumirà la línia del Maresme de l’R1, la línia Sant Vicenç de Calders-Barcelona de l’R2sud i la línia Hospitalet-Vic-Puigcerdà de l’R3 .
Les diferents fonts sindicals consultades per l’ACN coincideixen a dir que abans de pactar “un traspàs d’aquesta envergadura” s’hauria d’haver escoltat la plantilla. El trasllat podria afectar uns 2.500 empleats de Renfe i uns 1.500 d’Adif que fan feina a Catalunya.
Amb tot, els sindicats consideren que la qüestió implica tota la plantilla, d’uns 15.000 empleats a l’operadora i 15.000 al gestor d’infraestructures perquè comparteixen els plans d’ocupació.
Davant d’aquest context, Semaf, CCOO, UGT, CGT, SF i SCF a decidir per unanimitat convocar aturades el 24 i 30 de novembre i l’1, el 4 i 5 de desembre, coincidint amb l’inici del Pont de la Puríssima.
Peticions d’abandonar Renfe
Semaf, majoritari entre els maquinistes, s’oposa “totalment” a l’acord que “coarta els drets de tots els treballadors” perquè encara que durant un temps es garanteixin les condicions laborals i de mobilitat, “no hi haurà gent nativa per substituir” els que vulguin marxar.
Segons dades de l’organització, a Catalunya hi ha uns 800 maquinistes de Renfe actualment i un 40% canvien de destí cada any. 7 de cada 10 maquinistes que condueixen els trens de Rodalies són originaris d’altres punts de l’Estat.
“Hi ha gent que ens està dient que està pensant abandonar i anar a empreses privades de ferrocarrils, abans de quedar-se tancats laboralment a Catalunya”, ha detallat el portaveu de Semaf, Diego Martín.
El sindicat ha assegurat que, per evitar la vaga, cal garantir que no es trencarà la unitat de plantilla i que es reverteixi un acord que “és un despropòsit”. A més, Martin han insistit que d’entrada, no milloraria el servei sinó que d’inici “ho empitjoraria perquè hi haurà menys professionals”.
Contracte programa
CCOO i UGT no s’han mostrat contraris als canvis de competències però han advertit que es tracta d’un procés “molt complex”. Per simplificar-ho, CCOO proposa que els treballadors continuïn contractats com fins ara i que es firmi un contracte programa entre Renfe i Adif i la nova societat.
Segons el sindicat, la creació d’una nova empresa consorciada entre el Govern i l’Estat no implica necessàriament que s’hagin de fragmentar les plantilles sinó que hi ha altres fórmules.
“El millor conveni de col·laboració és un contracte programa”, ha defensat el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, a l’ACN. Segons Pacheco, la nova societat s’hauria d’encarregar primer de la direcció i la planificació d’un servei que genera moltes crítiques, però l’operació i el manteniment continuarien recaient en Renfe i Adif.
Ferrocarrils a la nova societat
Per UGT, la vaga convocada és per la desconfiança que genera la poca claredat de l’acord i per la “por que es vagi privatitzant i trossejant” l’empresa pública, com avisen que ja està passant amb Renfe Mercaderies.
El sindicat no detalla quina fórmula s’ha de triar però aposta per un traspàs “gradual” i “que es faci bé” perquè de moment l’acord “és molt genèric i genera moltes incerteses”.
“Els governs no eren conscients d’alguns aspectes tècnics. Abans de tancar l’acord, haurien d’haver parlat amb les organitzacions sindicals per poder concretar més.
Ara, la informació i concreció d’aquest acord va com Rodalies, molt tard”, ha resumit el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros. El líder d’UGT proposa que sigui Ferrocarrils qui representi el Govern a la nova societat i Renfe per part de l’Estat. Les dues operadores han evitat posicionar-se quan han estat preguntades per l’ACN.
Escassetat de maquinistes
Tradicionalment, moltes de les places obertes a Catalunya de les empreses estatals no s’han cobert, a diferència del que passa a altres zones de l’Estat com Madrid i Andalusia.
Això implica que gran part dels empleats que venen a Catalunya siguin d’altres zones de l’Estat i que la rotació és alta perquè sovint acaben tornant a la seva comunitat d’origen. Per aquest motiu, una de les preocupacions dels treballadors és garantir els trasllats a altres punts de la geografia espanyola.
A aquest fet se li suma la dificultat de preparar els nous maquinistes. La formació dels conductors no és immediata i calen dos anys com a mínim per a preparar una nova promoció.
A banda del títol per a conduir un comboi que emet el Ministeri de Transport, cada operadora demana una formació diferent i el de Renfe té un cost d’uns 20.000 euros. Per exemple, els títols dels conductors de Renfe no són els mateixos que els que demanen a Ferrocarrils de la Generalitat.
Fonts sindicals es pregunten què passarà si tots els treballadors exerceixen el dret de mobilitat i no s’ocupen les places que s’obrin a Catalunya.
Condicions laborals a Renfe
Entre els motius de la vaga també hi ha el reclam per mantenir les condicions dels treballadors de Renfe i els drets adquirits. El salari d’un maquinista de Renfe és superior al d’un de Ferrocarrils i oscil·la entre els 20.400 i els prop de 60.000 euros anuals, sumant els complements addicionals personalitzats.
Els operadors comercials, en canvi, comencen amb un sou de 14.800 euros bruts; que al cap de dos anys puja entre els 19.800 i els 24.000 euros amb primes variables que van des dels 2.100 als 4.600 euros.
{{ comment.text }}