La lluita pel canvi climàtic passa per molts estadis. Un d’ells és la reducció de l’ús dels combustibles fòssils i substituir-los per biocombustibles de quilòmetre zero. Una manera d’obtenir biometà és a partir de les dejeccions ramaderes i residus orgànics, i un exemple el trobem al Mas la Sala de Sant Bartomeu. Però els projectes de plantes de biogàs generen recels entre els veïns allà on s’han d’implantar, com passa ara a Sant Sadurní.
L’Ajuntament de Sant Sadurní d’Osormort va rebre setmanes enrere una petició d’informació de compatibilitat urbanística de l’empresa Biogasbar per instal·lar una planta de biogàs a Les Pinasses, a la finca del Mas el Soler. Actualment és una zona rústica però determinades activitats s’hi podrien implantar sota la figura d’una pla especial urbanístic autònom.
Abans de fer cap pas, l’empresa volia conèixer la posició de l’Ajuntament, que va ser taxatiu i va emetre un informe considerant-ho incompatible. “Des que soc a l’Ajuntament, el tarannà del municipi és que es mantingui rural. No hi volem indústria”, diu l’alcalde, Enric Riera (Junts).
Tot i la posició clara de l’Ajuntament, Riera va oferir una segona opció als promotors de la planta de biogàs: explicar el projecte als veïns. “L’Ajuntament es posicionarà a favor del que decideixi la gent del poble”, deia l’alcalde aquest dissabte a la tarda en l’obertura de la reunió on es va convocar tots els veïns perquè coneguessin la proposta.
La posició va ser clara i unànime. No la volen. “Nosaltres en un lloc on no ens hi volen no ens hi quedarem”, va dir Salvador Salat, gerent de l’enginyeria maresmenca Sunowatt, a qui Biogasbar ha encarregat el projecte.
Salat va acabar la sessió reiterant que “no farem res quan l’alcalde diu que no la vol”. Va ser després d’una hora intentant presentar la proposta, però no va poder. Les interrupcions entre els assistents van ser constants des del minut zero per expressar que Sant Sadurní no té per què acollir una instal·lació que causarà impacte visual, que no aportarà beneficis al poble, que generarà molèsties en forma de trànsit de camions i emissions de CO2 d’aquests o que Sant Sadurní no té per què resoldre la gestió dels purins de granges d’altres indrets.
Tot i els intents de respondre amb arguments “objectius” les raons més aviat “subjectives” dels veïns, Salat no va tenir opció de convèncer i, de fet, ni tan sols d’explicar una proposta que a hores d’ara és tan sols una declaració d’intencions i que encara no s’ha desenvolupat en projecte ni ha començat cap tramitació. Veient l’ambient que es respirava dissabte a l’Ajuntament de Sant Sadurní, no caldrà.
Volien generar 50 GWh de biometà
L’enginyeria Sunowatt ha fet una exploració de la zona per trobar una possible ubicació al Soler. En un entorn de 15 quilòmetres tenen calculat que hi ha granges de porcí i boví que generen 1,1 milions de m3 anuals de purí i d’altres de cabrum, equí, oví i aviram que produeixen 320.000 tones de fems.
“Necessitem una cinquena part de tot això”, va dir Salvador Salat, que ho quantifica en 200.000 tones anuals.
Són explotacions petites, “amb les quals nosaltres ens entenem més bé” i que per separat tenen més problemes per gestionar l’excedent de purí. Arribarien a la planta amb “dos camions diaris” que, per evitar males olors, introduirien la matèria orgànica al tanc de digestat dins una nau, equipada amb biofiltres. Per afavorir la digestió anaeròbia –el procés orgànic per extreure el biometà– s’afegiria pinassa de la gestió forestal dels boscos de l’entorn a la barreja.
A més, la fusta serviria per donar solidesa al digestat que s’extrauria del tanc, un cop aprofitada la seva capacitat energètica, que s’acabaria comercialitzant com a biofertilitzant. A Sant Sadurní no hi ha xarxa de gas: el biometà (50 GWh) es faria líquid per evacuar-lo amb cisternes cap als consumidors finals.Sant Sadurní d’Osormort
