En una comarca com el Ripollès, són freqüents les agressions al col·lectiu LGTB?
Malgrat que ens coneixem tots, també existeixen problemàtiques. Encara hi ha molts joves que són jutjats, sobretot en espais d’oci i socialització, i han d’acabar amagant com són. En llocs on a més hi ha consum d’alcohol i altres substàncies encara existeix més risc. Fa uns anys a un noi obertament gai van tirar-li ampolles de vidre pel carrer, tot i que no ho va acabar denunciant mai. Som un col·lectiu discriminat històricament, molt invisibilitzat, al qual no se’l té massa en compte.
Per on passen les solucions a aquesta problemàtica enquistada?
Va lligada a reconèixer i identificar-la. Més enllà de la identitat política cal visibilitzar que hi ha el problema. Cal incidir en l’educació dels més petits, perquè copsin una realitat tan normal com la de ser heterosexual. Però encara queden moltes famílies que creuen que parlar obertament d’orientació sexual o polítiques LGTB o identitat de gènere, és fer política i no una realitat social.
Creus que hi ha famílies que consideren una desgràcia els seus fills no siguin heterosexuals?
Estem fent passes endavant. Els pares i mares més joves crec que no ho veuen tan malament. Però hi ha una “microLGTBfòbia” interioritzada, del tipus, si el meu fill no vol jugar a futbol potser serà maricó. Llavors afegeixen que no passa res, però ja és un comentari negatiu.
Quant de temps haurà de passar perquè ordenances LGTB com les que heu presentat a Campdevànol, tinguin incidència al carrer?
Malauradament molt. Els canvis socials són estructurals pel que fa al pensament i la ideologia de les persones. Venim d’una herència catòlica molt tancada que penalitza els drets de les dones o la llibertat sexual. Per evolucionar cal renovar generacions. Difícilment la gent de cinquanta anys es pot actualitzar. Fa poc, una persona em deia que mai s’ha perseguit ningú per ser homosexual o anar agafat de la mà d’algú del mateix sexe. La realitat és una i la percepció que en té la gent, una altra. Potser hauran de passar 50 o 60 anys.
Les noves religions que coneixem de fa menys temps, com l’Islam o l’hinduisme, fan més complicada encara la tasca del col·lectiu?
Són pràcticament el mateix que el cristianisme. La diferència radica en el fet que la societat catalana s’ha emancipat bastant de la religió catòlica. En el cas de l’Islam o altres religions que tenen més permeabilitat en les noves societats, sí que dificulten molt més l’acceptació o normalització del col·lectiu LGTB. La nostra tasca és que la societat multicultural es desvinculi més d’aquests dogmes, i afavorir la nostra acceptació.
Jordi Coch ha patit discriminació durant la seva vida, o la segueix percebent ara?
Soc una persona privilegiada. Durant una de les èpoques més complicades, a l’Institut, mai vaig patir situacions de violència, insults o persecució. Les persones LGTB tenen expressions de gènere molt diverses, i en el meu cas costa més identificar-me com una persona que hi pertanyo. Això facilita la meva inclusió social i minimitza el risc que en pateixi. Però l’homofòbia no ha de ser necessàriament un insult o una mala mirada. Tenir parella en un poble, o que es visibilitzin les teves relacions sexo-afectives en públic es fa més complicat. Encara que ningú t’hagi dit res, ja t’estàs frenant. Si has tingut una relació de parella més o menys estable, és complicat portar-la a Campdevànol, perquè tu mateix ja poses el filtre. És una incomoditat que les parelles heterosexuals no experimenten.
És positiu que humoristes o comunicadors LGTB facin bromes sobre el col·lectiu, que, en canvi, cada vegada estan més erradicades socialment?
L’humor és delicat. Sempre se n’ha de poder fer, fins i tot humor negre. I no vull dir que el que es fa envers els LGTB sigui humor negre, però el tema està en qui fa aquest humor. S’ha de poder fer des del respecte. I els que hi pertanyen tenen la capacitat i el dret per fer-ne. Si Marc Giró ho fa, hem de tenir en compte que en el seu moment va viure situacions i incomoditats, que fan que sàpiga de què està parlant, perquè estan basades en les seves pròpies vivències. Ara, quan ho fa un senyor de 60 anys, heterosexual, heteronormatiu, blanc, europeu, que ho fa des de situacions de privilegi, i ho utilitza per fer-ne burla, sí que és condemnable. No agafa una identitat pròpia i la modifica, sinó que està reproduint uns estereotips des de la desinformació i d’un passat carregat de prejudicis.
Les comunitats rurals Queer de Campdevànol són el camí tant per les persones que en formen part, com perquè el nostre territori descobreixi altres formes de viure?
Aquesta és la intenció. Des de la primera meitat del segle XX ja hi ha documentació sobre el biaix de gènere, i del perquè les dones deixaven els pobles per anar a viure a les ciutats. Aleshores la realitat LGTB no estava sobre la taula, però existia el cas femení, que es pot equiparar al que passa amb el nostre col·lectiu. Les comunitats rurals Queer són un primer pas per frenar que els que en formen part marxin, o que si ho fan que no sigui per raó de gènere. Una societat molt més diversa també és més rica, amb més identitats en un sol territori.
Ja li ha arribat la multa per enganxar els cartells censurats de la festa major de Ripoll?
Sí, vaig ser el primer. Ara hem recorregut i no n’hem sabut res més.
Quan veu que Aliança Catalana penja la bandera LGTB a la façana de l’Ajuntament de Ripoll, què en pensa?
Aquests nous moviments populistes segueixen l’exemple de Marine Le Pen. En qüestions de gènere, Aliança es mostra a favor del col·lectiu LGTB. Però en tant que Ajuntament amb més recursos de la comarca, a veure si fan alguna cosa més a banda de penjar la bandereta. Si Campdevànol ha pogut fer un projecte ambiciós amb un relleu mediàtic important, el de Ripoll no hauria de quedar-se enrere. De fet, no sé si els interessa massa, perquè els seus votants fan uns comentaris a les xarxes que deixen veure tot el contrari.
Després d’un any com a regidor, que l’ha sorprès de la política local?
Tot. Cada dia aprenc alguna cosa nova. M’ha sorprès positivament que gent que no coneixia, i amb qui teòricament no hi tens massa a veure, com en Xavier Capdevila del PSC, hi pots treballar molt a gust i et posa les coses fàcils. La percepció negativa que tinc de la política local, és que algunes propostes tiren endavant sobretot per la relació que tens amb altres regidors, més que no pas per la proposta en si.
{{ comment.text }}