Jordi Casanovas, de Balenyà, fa 13 anys que viu a la capital de Tailàndia, on li va portar el món del futbol. Primer, com a entrenador en diverses acadèmies i des del 2016, com a responsable de l’acadèmia que va fundar amb un altre osonenc, el centellenc Jordi Bartés.
Mai fins divendres, però, havia viscut en primera pell un terratrèmol com el del passat divendres, amb epicentre a Mandalay, ciutat de Myanmar –l’antiga Birmània–, al sud-est asiàtic. Va arribar als 7,7 graus, segons el Servei Geològic dels Estats Units. Dissabte el recompte de víctimes superava els 1.600 morts, de les quals 10 a la capital de Tailàndia. El sisme es va notar als diferents països de l’entorn.
Bangkok és a mil quilòmetres de l’epicentre d’un terratrèmol que no va passar gens desapercebut. “Va ser molt ràpid. L’ensurt no va arribar als 40 segons”, explicava aquest diumenge al matí –migdia a Tailàndia– Casanovas.
A l’hora del sisme, les 12.50 del migdia a Myanmar, les 6.20 del matí a Catalunya, Casanovas era al barri de Xina Town, molt popular a la capital tailandesa. “Estava en unes paradetes i vaig notar que em començava a marejar. Mirava al terra i es movia tot. Primer vaig pensar que m’havia baixat la pressió sanguínia o alguna cosa així i em vaig agafar a un pal. Va ser llavors quan vaig veure que tothom estava igual.”
Del que va passar a partir d’aquí, en les primeres hores després del sisme, Casanovas explica que “em va impactar el pànic que es va generar en aquell moment”. Tothom buscava un refugi segur que no era cap altre que el carrer, calia sortir i allunyar-se dels edificis.
Casanovas havia de tornar a casa, on hi havia la seva parella, i també havia de recollir el fill a l’escola. “Vaig agafar el cotxe, però tota la ciutat estava col·lapsada. El vaig aparcar on vaig poder i vaig arribar a casa caminant. Després vaig anar a l’escola i ens vam concentrar tot el veïnat al carrer fins que ens van dir que el nostre edifici era segur.”
Entre les zones més afectades pel terratrèmol a Bangkok hi ha el barri del Chatuchack Market, on “va caure un edifici que estava en construcció”, i Casanovas afegeix que hi ha molts edificis amb esquerdes i molts on encara “no deixen accedir” als residents esperant “que no hi hagi cap més catàstrofe”.
En el seu cas, diu, “vivim en un edifici vell, de vuit plantes, on no ha passat res”, però de casuístiques en coneix moltes. “Tenim un noi a l’acadèmia que viu en una planta 33 i s’han quedat sense ascensor. Ahir em deia que surt un cop al dia per pujar i baixar els 33 pisos només una vegada.”
També afegeix que “tenim molts japonesos al club que ja estan més acostumats a viure una experiència així”. Aquest diumenge, els diferents equips de l’acadèmia de Casanovas reprenien l’activitat i jugaven els partits previstos.
El que més els preocupa és l’escassa informació que els arriba de Myanmar i més després de veure les imatges de devastació que han fet la volta al món. “Tenim un noi al club que és d’allà i de família rica. Tenen cinc cases i diu que tres han desaparegut.”
