Fa més de vint anys que Jaume Russell, de Sant Julià de Vilatorta, és metge forense. Actualment és el responsable de Ripoll, però habitualment també es fa càrrec de la zona de Puigcerdà i Olot. En la seva llarga trajectòria ha vist morts de tota mena, però sobretot, lluny del que es concep en l’imaginari popular, treballa més amb vius.
Com ens hem d’imaginar el dia a dia d’un forense? Treballa més amb vius o amb morts?
Un forense treballa sempre més amb vius que amb morts. El dia a dia correspon a fer informes de lesionats, d’accidents de cotxe o de revisió de mesures cautelars. Aquest últim, per exemple, són les antigues incapacitacions. És a dir, una persona que no es val per ella mateixa i la família demana a la justícia que pugui tenir la curatela o tutela d’aquesta persona en relació amb la gestió dels seus béns patrimonials.
La paraula forense sempre ens remet a morts violentes, o circumstàncies estranyes. La majoria d’exàmens, però, no van per aquí.
No. El forense avalua la integritat lesiva que presenten les persones en una baralla, un accident… Es fa una valoració psicofísica de la persona.
Què determina que a una persona se li faci autòpsia i o no?
Totes les morts violentes són tributàries d’actuació forense. També totes aquelles en què el metge no signa causa de mort pels motius que sigui. Aleshores, s’ha d’anar a fer l’aixecament de cadàver i posteriorment l’autòpsia per determinar causa de mort.
Pot ser que no s’atribueixi causa per descuit?
No. Que el metge no la signi vol dir o que no es coneix la seva història clínica o que pot plantejar algun dubte clínic i que no acaba de tenir-ho clar. A vegades qui va fer l’assistència és un metge del SEM que en aquell moment no pot accedir a l’historial.
La mort forma part de la seva feina. S’han de tenir unes habilitats especials per ser forense?
Capacitació per atendre el pacient i també empatia. A la consulta del forense hi ve una persona que ha patit una lesió o un trauma i d’alguna manera necessita reconfortar-se. El metge forense, doncs, l’ha d’escoltar i si pot animar-lo.
Ha de tenir la mateixa empatia amb els morts?
Amb la persona morta es fa la feina que s’ha de fer, l’aixecament, però l’empatia moltes vegades ha de ser amb la família. Sovint arribes a un lloc on hi ha una família i has d’escoltar-los.
En alguns casos, li ha costat separar la part professional de la personal?
Estar al costat de la mort és d’alguna manera estar al costat de la vida també. És una moneda de doble cara. Facilita la feina tenir la capacitat de posar-se una cuirassa o desconnectar quan s’arriba a casa. En 22 anys he vist molts morts i si cadascun fos una qüestió problemàtica, seria un mal viure.
N’hi ha alguns que recordi en concret?
Un dels més traumàtics i durs que he viscut és que un fill mati la seva mare. Va ser un homicidi realment dur per les lesions que presentava la finada.
Quins altres recorda?
He vist morts de tota manera. Gent que s’ha encès, penjat, tirat al tren, precipitat i algun que s’ha disparat un tret.
Què és el més estrany que ha esbrinat d’un cadàver?
Fa temps vaig fer un aixecament a una casa de pagès a Planoles d’una persona que s’havia suïcidat. La família va avisar la policia i mentre hi arribàvem van baixar el cadàver de l’arbre on s’havia penjat i van mudar-lo amb corbata, camisa i americana. En arribar, no sabíem res, però fent l’exploració vaig veure que al coll tenia el solc suïcida. La gent d’allà va fer-ho amb la millor intenció, però l’exploració forense va determinar que era una mort violenta. Van haver d’anar a justificar-ho davant la policia.
La crònica negra ha anat en auge i, per tant, el paper dels forenses. Com ho veu? S’hi sent còmode amb el tractament mediàtic de la mort?
S’ha posat molt de moda. Per tant, els mitjans de comunicació donen peu a estimular aquesta faceta de la mort, la criminologia i els forenses. Hi ha un interès repujat clar. El que es publicita és molt amè de veure, però entre la virtualitat de la televisió i la realitat de la vida, hi ha una distància.
Les sèries de criminòlegs, com CSI, fan bé la seva professió o està molt edulcorada?
Diria que està molt edulcorada. Tot i això, sí que s’utilitzen moltes eines que es fan servir al laboratori en investigacions analítiques en general, ADN i toxicològiques.
En mira alguna sèrie?
Vaig seguir Crims i a vegades em poso els pòdcasts. Ara sortirà una sèrie a TV3 que s’anomenarà El forense i hi sortirà Narcís Bardalet, que va ser el meu director en cap fins que es va jubilar. Com que soc amic i company d’ell, la miraré.
Des que va començar han canviat les tècniques, les eines… Actualment es poden saber moltes més coses al voltant d’una persona morta.
I tant! Fa deu anys que l’ADN no hi era i això ha significat una revolució. En moltes investigacions es pot arribar a concloure qui n’ha estat el responsable gràcies a les restes biològiques. Aquest és el gran avenç de la medicina forense dels darrers anys. També hi va haver un altre avenç que la gent no coneix. Quan vaig començar algunes autòpsies es feien als cementiris. Després vam passar a la morgue dels hospitals. Va ser un salt considerable perquè vam passar de treballar en unes condicions poc adequades a una àrea amb taula, bisturí, bata, guants i higiene.
Tot i l’auge de l’interès de la criminologia, la mort continua sent un tabú?
A mi no me’n representa cap, de tabú, perquè la gestiono habitualment. Però sí, crec que encara ho és. La gent la considera com una qüestió llunyana.
Treballant a prop de la mort, li ha servit per relativitzar més les coses?
La mort acompanya les persones. Possiblement sí que per mi les qüestions materials són molt més prescindibles.
És expert en plantes verinoses del Pirineu. Ha tractat casos de mort per això?
Fa anys, cinc persones d’una família es van intoxicar amb troncs de tora blava a Puigcerdà, pensant-se que era coscoll, una planta comestible que es posa a les amanides. La tora blava (matallops), groga o blanca es pot confondre quan no està florida amb el coscoll o l’api silvestre. Menjar cinc mil·ligrams d’aconitina, el verí de la tora, ocasiona la mort. En aquella família van morir dos membres i l’autòpsia va confirmar que n’havien consumit.
