Els robatoris amb força, els furts i les ocupacions són els principals fets delictius a Osona i el Lluçanès. Com a la resta de Catalunya, hi ha hagut un augment dels delictes. Segons les dades oficials, la situació no és alarmant, però molt sovint la percepció d’inseguretat no casa amb els números. Davant d’això, el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona es va conjurar dimecres a “treballar incansablement per prevenir delictes i combatre la multireincidència”, que es dona en molts d’aquests successos.
Ho va fer a través d’una proposta d’acord que, tal com subratllava Mercè Cabanas, presidenta del Consell d’Alcaldes i alcaldessa de Taradell, “ha estat debatuda per tots els grups”, després d’un “intens treball” de nou mesos. “Que tots els alcaldes hàgim arribat a un consens per afrontar la seguretat és fonamental”, subratllava.
La iniciativa beu clarament de la proposta que els alcaldes de Junts ja van fer a inicis d’any (vegeu edició del 24 de febrer). Així ho reivindicava Arnau Basco, alcalde d’Orís i president comarcal: “És molt important que la proposta que vam treballar inicialment a Junts s’hagi enriquit per la resta de grups. Hem de celebrar que posi a debat la multireincidència, les ocupacions i la sensació d’inseguretat”.
“A vegades als partits polítics se’ns acusa de posar-nos de perfil en segons quines problemàtiques, però el que fem avui és posar-nos-hi de cara”, subratllava per la seva banda el republicà Josep Casassas.
MÉS POLICIES, MÉS AGILITAT JUDICIAL I UN CALENDARI
El text proposa una vintena llarga de mesures, agrupades en nou blocs. A més de la lectura que se’n va fer, van aprofundir-hi els alcaldes d’Orís i Manlleu, Arnau Basco i Arnau Rovira (Junts). Per començar, proposen un treball conjunt i coordinat, a través de la creació d’una Junta de Seguretat Comarcal. Volen que aquest òrgan, que ara només celebren els quatre municipis amb policia local (Vic, Manlleu, Torelló i Tona), estableixi protocols de col·laboració entre cossos, ajuntaments i entitats.
La proposta també reclama més efectius de Mossos a Osona i el Lluçanès. “Hi ha un dèficit real i objectiu que és de 0,83 agents per cada mil habitants”, subratllava Basco, tenint en compte que la mitjana catalana és de 2,29 agents. A més d’això sol·liciten reforçar els serveis administratius per optimitzar els agents de proximitat i així promoure la denúncia in situ i el patrullatge a peu.
Els alcaldes reclamen una nova llei de policies locals a Catalunya per evitar la fuga de personal dels municipis més petits als més grans. També proposen que les localitats amb cos local puguin prestar suport a aquells pobles propers que no en tinguin mitjançant la mancomunació de cossos. “A les quatre ciutats grans ens pertoca ser solidàries amb les poblacions veïnes”, subratllava Arnau Rovira. En aquesta mateixa línia, es proposa crear una borsa comarcal de vigilants municipals o establir un contracte programa. “La seguretat ciutadana no és competència dels municipis, sinó de la Generalitat. Si no hi arriba, hi som per col·laborar, però demanem un finançament ajustat”, afegia l’alcalde.
Al document s’hi demana més cooperació policial entre cossos, facilitant l’intercanvi d’informació per millorar-ne la gestió i eficàcia operativa.
Pel que fa a la justícia, volen que s’agilitzin els processos judicials i hi hagi més recursos per reduir l’acumulació de causes i demores.
Un dels blocs és la millora dels equipaments de seguretat i justícia. No hi ha res de nou: sol·liciten una nova comissaria dels Mossos al nord d’Osona, modernitzar i ampliar la de Vic, crear un Palau de Justícia i un jutjat penal. Rovira reivindicava, un cop més, que Manlleu ha posat a disposició d’Interior els terrenys per a una comissaria de Mossos a Manlleu.
Quant a mediació i prevenció, la petició va en el sentit d’augmentar els recursos destinats a programes de mediació, mentoria i tutorització per evitar la judicialització innecessària i prevenir conflictes, i alhora potenciar el model preventiu i no reactiu de seguretat.
El vuitè gran bloc fa referència als canvis legals i que els ajuntaments tinguin més competències. Això passa per proposar reformes de lleis perquè es tinguin més eines per actuar contra el tràfic de drogues, les ocupacions, els robatoris o la tinença d’armes. Demanen explícitament l’aprovació urgent d’una llei d’ocupacions que permeti desallotjar un immoble en menys de 48 hores si l’ocupant no pot acreditar-ne el lloguer o la compra. També proposen tenir més informació de les actuacions policials en curs per poder treballar coordinadament o que es faciliti la tramitació legal i jurídica per potenciar la instal·lació de sistemes de videovigilància als espais públics per identificar i dissuadir delictes.
Finalment, proposen crear un espai estable de treball col·laboratiu en matèria de seguretat. En aquesta línia, doncs, demanen reunions amb la consellera d’Interior, Núria Parlon, i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, per traslladar-los les demandes. I sobretot, establir un calendari de treball conjunt per començar implementar les mesures proposades, amb uns terminis clars i mecanismes de seguiment. “Moltes vegades fem reunions, però anem a arribar a acords i un calendari”, deia Rovira, mentre reiterava que “la ciutadania ens reclama seguretat, una de les principals preocupacions”.
