Aleix Castells / David Jofre / Carles Fiter
L’avenç de les telecomunicacions no ha solucionat del tot els problemes de cobertura mòbil en alguns municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès. EL 9 NOU ha fet la consulta ajuntament a ajuntament i gairebé tres de cada quatre asseguren que als seus termes hi ha una o diverses zones que continuen sent fosques a l’hora de trucar.
D’això en pateixen les conseqüències sobretot els veïns, però també negocis que, com restaurants o cases de turisme rural, no poden desenvolupar la seva feina amb normalitat.
En ple segle XXI, semblaria que aquesta situació s’ha de donar sobretot en pobles petits, però la realitat és que no. O no exclusivament, perquè també consten com a desemparats de cobertura punts de Vic, Tona, Torelló o Camprodon. Els municipis que disposen de menys són, amb tot, Muntanyola, Perafita, Sant Quirze de Besora, Seva, Sobremunt, Vidrà, Gombrèn, Les Lloses i Lluçà.
Aquest darrer, de fet, fins i tot s’ha decidit a crear una nova regidoria centrada en resoldre els problemes de connexió. I és que segons l’alcaldessa, Glòria Colom, consideren fonamental “millorar les telecomunicacions”. En el seu cas tenen detectat que la majoria de problemes es concentren a l’entorn de la riera de Merlès.
A banda dels passos des del consistori, Colom també explica que Localret, un consorci format per administracions locals de Catalunya que ajuda els municipis a transformar-se digitalment, està elaborant un estudi per marcar ben bé sobre el mapa els punts foscos i com actuar-hi.
Un altre dels municipis que ha mogut més fitxa és Camprodon. Segons el regidor de Comunicació, Joan Sarria, dins del seu terme hi ha diferents zones que històricament han patit per mala cobertura, com ara la banda de Beget, Rocabruna, Bolós, Salarsa i un sector de Font Rubí.
Una de les accions que han dut a terme darrerament és la instal·lació, per part de la companyia Vodafone, d’una antena a la torre de comunicacions de prop de Beget. Això ha de millorar el servei a tots els usuaris de la companyia i confien que faci efecte dòmino perquè la resta d’empreses emprenguin el mateix camí.
En preguntar-los sobre solucions, la gran majoria d’alcaldes i alcaldesses coincideixen que és difícil fer-hi front, ja que col·locar o no col·locar antenes depèn de les companyies i, malgrat les queixes i demandes recurrents, solen xocar contra un mur cada vegada que hi contacten.
Alguns expliquen que la poca rendibilitat econòmica que poden aconseguir les empreses en pobles petits, sumat a l’elevat cost que representen les infrastructures, ho converteix en tota una quimera.
En comparar comarques, també resulta una evidència que la realitat del Ripollès és més magra que la d’Osona, sobretot les zones amb poca densitat de població i els municipis extensos en què és pràcticament impossible que la senyal arribi a tot arreu.
A Vallfogona, per exemple, gairebé no hi ha cobertura a la zona vaga del municipi, a la banda del riu que va cap a Vidrà. Esteve Font, l’alcalde, explica que l’antena està encarada cap a l’altra banda, la qual cosa deixa a les fosques la meitat de la població: “Fa dos anys teníem més senyal, però la situació s’ha complicat”.
Hi afegeix que alguns masos disseminats acaben deixant els telèfons a les habitacions on tenen cobertura, o que directament surten a fora quan en necessiten. Es tracta d’una circumstància habitual en cases de pagès, ja que les parets gruixudes per evitar els contrastos tèrmics fan efecte barrera.
També es troben amb situacions similars municipis com l’Esquirol, les Masies de Roda, Orís, Sant Bartomeu del Grau, Sant Pere de Torelló, Sora, Tavertet, Viladrau, Sant Joan de les Abadesses o Centelles.
Segons les consultes d’EL 9 NOU als ajuntaments, les úniques poblacions on no consta cap problema de telefonia mòbil són Balenyà, Malla, Manlleu, Montesquiu, Olost, Roda de Ter, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Besora, Tavertet, Planoles, Sant Pau de Segúries i Vilallonga de Ter.
