L’afabilitat, capacitat comunicativa i sobretot un somriure que difícilment se li esborra de la cara són els secrets que segons Jordi Bueno li han permès haver estat distingit com el millor venedor de cupons de l’ONCE de tot Catalunya.
“Soc una persona molt positiva”, afirma aquest ripollès que des que va començar a treballar per a l’organització de cecs a la Vall de Camprodon ja s’hi va establir per viure-hi. Anteriorment, havia treballat com a vigilant de la zona blava d’aparcaments de Ripoll, però constata que “és molt millor repartir sort que posar multes”.
L’any 2006 va aconseguir la feina, gràcies a l’ajuda del desaparegut Josep Labró. A partir d’aleshores s’ha fet un fart de vendre números per tots els pobles de la Vall. La disminució d’un percentatge en la visió no li impedeix de portar cotxe i recórrer tots els racons del territori, des de Sant Pau fins a Molló o Setcases.
“Tot el dia vaig amunt i avall”, diu Bueno, que tot sovint també porta els cupons a cases particulars de gent gran a qui els és complicat de moure’s fins a la caseta de l’ONCE. Molta d’aquesta gent “em tracten com un fill” i alguns fins i tot han estat tan contents com ell amb el reconeixement que li han de lliurar entre el 7 i el 9 de juny a Madrid. En aquelles dates la Vall es quedarà òrfena del seu venedor de referència.
Jordi Bueno té sobretot clients fixos, que de manera recurrent li compren números, però també d’altres d’ocasionals, el dissabte i el diumenge, quan la Vall s’omple de turistes i segons residents. Per això la seva setmana laboral va de divendres a dimarts, per fer festa els dimecres i dijous.
En part aquesta rutina també té a veure amb la idiosincràsia de Camprodon i la seva comarca, que entre setmana rebaixa considerablement l’activitat. En tot cas ell afirma que “a la Vall hi estic molt bé, espero quedar-m’hi per sempre”.
I si bé no ha repartit el nombre de premis que li hauria agradat, sí que recorda que en una ocasió va vendre un cupó que va servir perquè un santpauenc guanyés un Sueldazo de 2.000 euros al mes durant deu anys. I puntualment també altres de més petits de 3.500 o 3.000 euros.
