Ara fa vint anys va començar a caminar el Voluntariat per la Llengua (VxL), organitzat pel Centre de Normalització Lingüística (CNL) d’Osona. Dijous passat, l’ETC va acollir la celebració d’aquest programa per practicar el català i va fer un reconeixement a totes les entitats que fan acolliment lingüístic a la comarca i que, per tant, ajuden al foment de l’ús de la llengua.
En aquest darrer cas, tal com remarcava la directora del CNL d’Osona, Assumpta Grabolosa, “és el granet de sorra perquè la llengua surti de les aules”. “Els cursos de català són l’embrió”, afegia, destacant que entitats, organitzacions i administracions fan possible que molts aprenents puguin accedir a la llengua. A Osona, en concret, hi col·laboren 30 entitats i 112 establiments i comerços.
Pel que fa al Voluntariat per la Llengua, les dinamitzadores Gemma Baladas i Judith Vidal van destacar que el programa està format per una gran xarxa de gent que fa que “el català sigui una llengua de cohesió”. De fet, des del 2003 a Osona s’han fet unes 6.000 parelles lingüístiques. A l’acte es va reproduir un vídeo amb alguns dels testimonis.
“Sempre que s’acaba el voluntariat queda una bona amistat”, deia Josep Rossell, voluntari de Manlleu, mentre que Dolors Molas, voluntària de Vic, subratllava que “fer de parella lingüística vol dir aprendre molt”. Per part dels aprenents, Jaime Ramírez, de Vic, destacava que estava “molt content” d’haver pogut participar d’aquest projecte, ja que li permetia “tenir més confiança a l’hora de parlar el català”.
Al final de l’acte, un grup de més d’una vintena de joves del programa 9 a Vic van pujar a l’escenari d’aquest teatre vigatà i van cantar i ballar la cançó de la campanya “Provem-ho en català”, de la recuperada Queta. El públic del pati de butaques es va posar dempeus per acompanyar-los.
Una estona abans, també hi va haver un espectacle de màgia. En un dels trucs, el mag Eduard Juanola va fer pujar una parella lingüística –Juan i Quim– a l’escenari per comprovar si hi havia vincle.
Amb els ulls tancats, quan el mag en tocava un de la parella, sorprenentment també ho notava l’altre, malgrat no haver-hi establert contacte. “Quan comparteixes temps, es creen unes connexions invisibles”, deia el mag. Ja ho diu ben bé l’eslògan del VxL: “Quan parles fas màgia”.
{{ comment.text }}