Ignasi Roviró i Ramon Rial: final de trajecte amb una vocació compartida

Podria haver estat una trobada de balanç entre dues persones que aquest juny tancaran una etapa important de les seves vides com a directors del col·legi l’Escorial i el Sant Miquel de Vic, però la convocatòria feta des d’EL 9 NOU va acabar sent una mica més que això. Sí, Ramon Rial i Ignasi Roviró es jubilen –en el cas de Rial, prejubila– aquest final de curs, i d’aquesta manera arribaran al final d’un trajecte compartit. Ho explica Roviró –director del Sant Miquel des de l’any 2004–, anant als orígens de la seva professió com a docent, un passat que se situa als anys 80 i és comú amb el de Rial: “Vam entrar en aquest món per un tema de vocació, de dedicar-nos a ensenyar”. De fet, i a tall d’anècdota, Rial –que ha dirigit l’Escorial en els últims 14 anys– apunta que Roviró “va ser el meu professor de pràctiques”. La coneixença, però, ja venia d’abans i, de nou, amb l’educació com a fil conductor, en aquest cas a través de la implicació en el moviment escolta a la capital d’Osona. Així doncs, i des de la talaia que suposa arribar a la jubilació i fer retrospectiva de les seves carreres, Roviró i Rial detecten molts punts en comú, i la majoria vinculats a la història de Vic. Sense anar més lluny, les institucions educatives que han dirigit –l’Escorial i el Sant Miquel són més que centenàries– en són una bona mostra. Roviró va entrar com a professor a Sant Miquel per ensenyar Filosofia. A través del que considera un “fil de continuïtat”, que el va portar a vincular-se durant uns tres anys “amb l’àrea cultural de la Fundació Maragall”, així com també amb les classes de Filosofia a la Universitat de Barcelona, finalment se li va proposar d’entomar la direcció de Sant Miquel. Pel que fa a Ramon Rial, l’evolució el va portar de l’inici a l’Escorial com a tutor “del que en dèiem EGB” a ser coordinador de cicle, per assumir tot seguit “la coordinació pedagògica de tota l’escola” i finalment la direcció general de l’Escorial. En el cas de Rial, la seva designació significava que per primera vegada al capdavant de la institució educativa i religiosa Vedruna de Vic s’hi posava un home laic. Un trencament que Rial considera “natural per la falta de vocacions en les congregacions” i que en l’evolució de la societat en tots els àmbits “no s’ha de considerar estrany”. En aquesta línia, Roviró –en el seu cas era el segon laic al capdavant de Sant Miquel– considera que el pas cap a la laïcitat en la direcció del centre “no es pot mirar com un fenomen aïllat en el moment actual”, sinó que forma part “d’una evolució que ja havia començat fins i tot abans que entréssim nosaltres”. Tot i això, tots dos coincideixen en la fidelitat cap a uns valors concrets vinculats “a l’origen d’escola cristiana”, però també adaptant-los “als fenòmens i realitats actuals”. Així doncs, Rial remarca la importància de llegir “amb els ulls d’avui totes les necessitats de la societat” i un cop detectades, traslladar-les als projectes educatius de cada centre. I és que en quatre dècades de trajectòria, Rial i Roviró han vist evolucionar el món de l’educació. Des d’un punt de vista instrumental, “com pot ser el pas de la màquina d’escriure als ordinadors i les tauletes”, fins al conceptual. En aquest darrer àmbit, Roviró ressalta que malgrat els canvis viscuts amb el pas dels anys “hi ha un element permanent”. Es tracta de la importància de formar part “d’un ofici fonamental”, perquè és clau en la formació de les persones. Malgrat els canvis, Ramon Rial i Ignasi Roviró tenen una cosa molt clara: l’educació és un ofici fonamental Des dels seus àmbits de docència –Roviró, amb la filosofia i Rial, amb la història–, remarquen la importància de cultivar l’esperit crític i la capacitat de reflexió entre els alumnes. I és que en un món carregat d’informació com l’actual “és important saber-la gestionar”, explica Roviró, tot afegint que la gestió ha de comportar “comprendre-la” i sobretot “prendre una posició davant d’ella per poder actuar”. De fet, tots dos coincideixen que aquesta “mirada crítica” sobre les coses és el gran repte de futur del sistema educatiu en un moment en què ha entrat amb força la intel·ligència artificial als centres d’ensenyament. “Potser tornarà a tenir sentit la paraula. La capacitat d’explicar-se per un mateix”, vaticina Roviró, mentre que Rial fa una defensa de la presencialitat, tot recordant que durant la pandèmia “la tecnologia ens va permetre donar una bona resposta a la necessitat d’educar”, però un cop superada “hem vist que hi ha coses que la virtualitat no ens permet fer de la mateixa manera”, com les trobades als passadissos o “les converses entre alumne i professor” . Escorial i Sant Miquel. Sant Miquel i Escorial. Dos centres concertats que històricament han estat pendents l’un de l’altre. “Ha sigut una sort que a l’altra banda hi hagués en Ramon”, explica Roviró, un compliment al qual també correspon Rial, tot assegurant que quan hi havia dubtes o dificultats “era molt fàcil fer una trucada”. Això sí, sense obviar que en moltes coses “ens hem complementat”, i que en tantes d’altres “no es podien prendre decisions sense saber què teníem al costat”. On tornen a coincidir Roviró i Rial és en “la fidelitat institucional”. Fan referència, sobretot, a l’aposta de totes dues escoles “pel model Vic”, i a treballar conjuntament amb tots els centres educatius de la ciutat “per una integració òptima dels nouvinguts”. Amb el final de curs, els directors de Sant Miquel i l’Escorial –Vanessa Ferreres i Marta Ricart els agafaran el relleu respectivament– arribaran a final de trajecte, però la seva vocació per l’ensenyament no s’aturarà. “Tinc moltes coses a fer”, deixa anar Roviró, tot apuntant a projectes “aparcats i que ara podré avançar”. Tampoc abandonarà les classes de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Pel que fa a Ramon Rial, la prejubilació li farà mantenir un vincle “d’aproximadament mitja jornada que dedicaré a la coordinació de les escoles Vedruna a Catalunya”. A la Universitat de Vic, Rial hi continuarà dirigint “un postgrau en cultura religiosa”. Ignasi Roviró i Ramon Rial han deixat petjada al capdavant de dues de les institucions educatives més importants de la comarca, i ho han fet des de la coneixença, el respecte i l’admiració mútua. Es fa evident en el moment de triar el lloc de fer la foto. Els demanem un espai que sigui especial per a ells dos, i amb només una mirada ho tenen clar: el carrer de l’Escola, on hi va haver la seu de la universitat literària de Vic entre els segles XVI i XVIII. “Va ser el tema de la meva tesi doctoral”, explica Rial, mentre que Roviró puntualitza que ell va formar part del tribunal que el va avaluar.

Ignasi Roviró i Ramon Rial: final de trajecte amb una vocació compartida

Els Avis de la Plaça de Vic per la Independència celebren vuit anys

Amb la calculadora en mà

La capacitat d’estalvi de les llars d’Osona no supera els 400 euros i al Ripollès no arriba als 200

El conflicte a l’Orient Mitjà sacseja tot el món

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

Condueix sense carnet i té un accident a la carretera de Taradell a Santa Eugènia

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut

Dues botigues d'un mateix joier pateixen dos atracaments a Vic en menys de quinze dies

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

“Anem a fer cuina tradicional, ben feta, la del xup-xup”

Alerta pels cabals dels rius Ter a Sant Joan de les Abadesses i Ges a Torelló, que han assolit el llindar de perill