Joan Turrats, dibuixant futur entre muntanyes del Ripollès

En un moment en què la pagesia catalana viu entre la incertesa i la falta de relleu generacional, a la comarca del Ripollès encara hi ha joves que decideixen exercir-la. Joan Turrats té 20 anys i des de ben petit ha tingut clar que volia dedicar-se a la ramaderia, un món que ha heretat de casa. “És una gran sort saber què vols fer des de sempre”, diu. Es dedica a la ramaderia de vaques en extensiu, de raça bruna del Pirineu, repartides entre diverses finques del Ripollès. A l’hivern es mouen entre Sant Joan de les Abadesses i Ribes de Freser, i a l’estiu pugen cap a Pardines. El ritme de l’ofici el marca el clima i les pastures, en un sistema que busca aprofitar al màxim el territori. El dia a dia a la muntanya és variable. “La gent es pensa que és només donar menjar a les vaques, però no és així”, explica. Revisar l’estat del ramat, arreglar tanques, mantenir finques o gestionar papers formen part d’una feina que canvia constantment. També hi ha imprevistos, com els animals que han de parir, incidències o desperfectes provocats pel vent, sobretot aquest passat mes de març. “No saps mai exactament què faràs quan et lleves”, afirma. Una part important de la feina és la col·laboració entre ramaders. Sovint s’ajuden per a tasques com vacunar o moure el bestiar, feines difícils de fer en solitari. “Som pocs i ens hem d’ajudar. Si no, no tiraríem endavant.” Turrats ha crescut en aquest entorn. El seu pare i el seu avi ja s’hi dedicaven, i ell ha seguit el mateix camí. Tot i això, també s’ha format, cursant estudis relacionats amb el sector i actualment està acabant un cicle superior. “Per saber-ho fer has d’haver-ho viscut, però també t’has de formar.” El que més valora de la feina és la llibertat i la varietat. No té un horari fix, tot i que admet que és una feina exigent i molt lligada. “Tens flexibilitat, però si hi ha una emergència, hi has d’anar.” La pagesia no entén de caps de setmana ni de moments concrets. “Si una vaca està parint, i estàs enmig d’un dinar de diumenge, t’aixeques i hi vas.” També hi ha una part que els ulls de molts no perceben. “Darrere d’un camp ben cuidat hi ha molta feina, diners i maldecaps”, diu. A això s’hi afegeixen els problemes del sector, com les malalties del bestiar o la incertesa econòmica. Tot i considerar que es pot viure de la pagesia, matisa que no és una via per fer diners. “És una vida tranquil·la, sense luxes. Ho fas perquè t’agrada.” En els últims anys, Turrats ha viscut de prop les mobilitzacions del sector i es mostra crític amb la resposta de les administracions. “Tot són promeses. Les decisions es prenen des de llocs que no coneixen la realitat d’aquí”, afirma. També reivindica el paper dels ramaders en la conservació del paisatge. “Sense bestiar, moltes zones serien bosc i no s’hi podria ni passar.” Pel que fa a la societat, creu que hi ha suport, però sovint superficial. “La gent diu que ens ajuda, però després compra productes de fora perquè són més barats”, explica. També assenyala actituds que dificulten la feina, com deixar camps oberts o no respectar els espais. Actualment, al Ripollès hi ha pocs joves que s’incorporin al sector. Ell en coneix dos més aquest any. “Som molt pocs”, diu. Considera que per quedar-se al territori cal tenir un ofici. “Si vols viure aquí, t’has de buscar la vida.” En el seu cas, no s’ha plantejat marxar. “No em veig en una ciutat”, afirma. Té clar que vol continuar amb la ramaderia i fer créixer l’explotació, que fa dos mesos ja gestiona com a autònom. “He tingut la sort de trobar-la en funcionament. Començar de zero és molt complicat.” Quan mira enrere, els moments que més valora són els més quotidians: veure néixer un vedell, acabar una feina o pujar el ramat a la muntanya a l’estiu. “Et sents realitzat”, diu. D’aquí a cinc anys, s’hi continua veient. Amb més responsabilitat i, si pot, amb una explotació una mica més gran. Sense grans canvis, però amb la voluntat de seguir fent el que ha fet sempre, el que més li agrada.

Joan Turrats, dibuixant futur entre muntanyes del Ripollès

El Catalunya de Ribes, un hotel d’experiències i records

Més de dos anys sense aigua al canal Grau i Raguer de Campdevànol

El pont Vell de Sant Joan, una gran arcada sobre la memòria

Cent anys, cent socis

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

L’ofici de construir un bon menú

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Un mercat més buit i acalorat