Al paranimf de la UVic hi sonaven aquest dimecres les bandes sonores de Grease, Indiana Jones, Dirty Dancing, James Bond o El guardaespatlles. No s’hi feia cap festa temàtica sinó que s’hi homenatjava els 94 professionals del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) i dels Serveis Auxiliars a la Sanitat que s’han jubilat entre el 2019 i el 2022. La música no era una casualitat. El missatge que podia llegir-se a la pantalla de l’acte hi deia: “Gràcies per aquests anys de pel·lícula”.
I, sense cap mena de dubte, la pel·lícula ha estat en alguns moments de terror. Molts d’ells han viscut, per exemple, l’atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil el 1991 o, en última instància, la pandèmia de la covid. Així ho certificaven amb el seu testimoni Assumpta Colomer, Eudald Sellarès i Mercè Campos, tres professionals d’àrees diferents, que van encarregar-se de fer els parlaments.
A l’acte d’homenatge hi havia tota mena de perfils, des de metges, infermeres, auxiliars fins a personal de cuina i manteniment. Precisament, durant els parlaments institucionals, el president del CHV, Antoni Molas, va posar en valor la tasca de tots ells. “Sempre es parla de l’esperança de vida, però potser hauríem de parlar de l’esperança de salut. No serveix de res viure molts anys si la salut no ens acompanya. L’esperança de salut és la que ens donen els professionals, des del que t’atén telefònicament fins al que et cura a l’hospital”, relatava.
Qui també va agrair-los la dedicació va ser la gerent del CHV, Sara Manjón, que destacava “el compromís i l’engranatge” d’aquests professionals amb la institució com a dos elements que “segurament les noves generacions hem d’aprendre”. “Esteu a la memòria i a la imatge de les persones que heu atès i cuidat”, afegia, remarcant que “sempre tindreu casa vostra oberta”. L’acte, que s’ha anat posposant per la pandèmia, va ser emotiu. Va haver-hi abraçades i petons pel retrobament. Cadascun d’ells té una banda sonora d’aquesta etapa, però de ben segur que al CHV tots s’hi han sentit com a casa.Vic
“Entre tots hem fet un gran hospital”
Des que Eudald Sellarès va signar el primer contracte, ha sentit l’hospital com a seu. “Entre tots, hem fet un gran centre”, destacava el doctor. I per arribar a això, segons ell, ha estat clau “el caliu de la casa” que hi ha hagut durant tot aquest temps. Això hi engloba molts moments, des les guàrdies, en nits de Nadal o de Cap d’Any, fins a les curses amb cadires de rodes a les antigues urgències. Però també les situacions dures com l’atemptat d’ETA o la pandèmia. Sobre aquesta última, “ens va trasbalsar a tots i ens va canviar la visió i la manera de treballar amb l’altra gent”. Ara “toca fer el pas al jovent, que té molta empenta, està molt preparat i mantindrà el nostre hospital ben amunt”.
“Llavors, era un repte ser dona i metge”
Assumpta Colomer va ser una de les primeres i poques metges que hi havia al CHV als inicis. “Ara la majoria són dones, però a la meva època era un repte i una lluita constant per reivindicar que no eres ni infermera o auxiliar”, recordava. També va destacar el treball en equip: “Vam començar amb un esclop i una espardenya, però ho suplíem amb ganes i il·lusió, fent pinya”. Això, tal com subratllava, es va constatar encara més amb l’esclat de la pandèmia, quan “vam ser capaços de fer-hi front i deixar enrere aquest malson amb la pèrdua de moltes persones i un desgast emocional molt important”. “No oblideu mai que la unió fa la força i que equip és una paraula clau per a l’èxit”, concloïa.
