Unes 130 persones van assistir aquest dimarts al vespre al Saló Catalunya de Sant Julià de Vilatorta a l’assemblea informativa convocada per la plataforma veïnal que reivindica la construcció de la residència d’avis, un projecte que el municipi havia començat a encarrilar i que l’actual equip de govern ha decidit aturar pel risc d’endeutament que considera que suposaria executar-lo.
Joan Ustrell i Jaume Parareda, membres del grup promotor, van ser els encarregats de defensar la necessitat de la residència, que està plantejada en tres mòduls d’unitats de convivència per a 15 persones cadascuna.
Ustrell va defensar la necessitart d’aquest equipament per la demanda creixent de places que es preveu per als propers anys tant a nivell local, comarcal com de país. En el cas de Sant Julià, la projecció que es va presentar indicava que la població de 85 anys i més passaria de les 76 persones de 2030 a les 192 el 2070.
Per la seva banda, Parareda va garantir la viabilitat econòmica del projecte tot i admetre que, en primer moment, podria suposar que el nivell d’endeutament municipal passés de l’actual 42% fins al 89%, “Però la projecció demostra que en quatre anys es podria tornar a la situació actual”, va insistir.
Segons ell, per a la part de finançament que quedaria pendent també hi ha accés a crèdits tous o ajuts de caixa de la Diputació, que són préstecs de fins a 200.000 euros -màxim un per any- a retornar sense interessos.
Durant l’acte es van presentar les grans xifres del projecte: 5,7 milions pressupost per als que es disposaria, d’entrada, amb 3,2 milions de subvenció del programa Next Generation i una part del romanent de tresoreria de l’Ajuntament, de 600.000 euros, de manera que quedarien per cobrir 1,8 milions. Seria el finançament d’aquesta part el que faria incrementar el nivell d’endeutament.
De tota manera, un altre dels temors de l’equip de govern és que la concessió dels fons europeus està condicionat que les obres hagin acabat el 31 de desembre de 2025, un termini que en la mesura que passen els dies es veu més difícil de complir si finalment es decidís tirar endavant el projecte.
Amb tot, des de la taula es va insistir que “ja s’està començant a publicar que el termini s’allargarà”, per la qual cosa “sabria molt greu que per un excés de prudència s’acabés descartant una subvenció a la que segurament no es podrà aspirar mai més”.
L’assemblea va mantenir el bon to en tot moment. “No anem en contra de ningú, sinó a favor de la residència”, va assenyalar un dels moderadors, Raimon Sanmartí, només començar.
Una de les intervencions més aplaudides des del públic va ser per demanar que no es creés una divisió entre govern i oposició a l’Ajuntament i al poble i que s’extrapolés als respectius electors, “perquè segur que som gent que hem votat a uns i altres i estem a favors de la residència”.
La consigna compartida va ser la de demanar valentia a l’equip de govern per afrontar el repte i no deixar perdre una oportunitat històrica perquè el poble pugui disposar d’una residència. Admetent, fins i tot, que en cas d’assumir-ho potser caldrà replantejar les prioritats de noves inversions i projectes que poguessin estar previstos.
L’acte va comptar amb la participació del director de residència Vilademany de Taradell, Lluís Verdaguer, que durant 12 anys també va ser alcalde de la població. En una exposició estrictament tècnica, va presentar el seu model residencial, l’aposta pionera en el seu moment pels habitatges tutelats als que després es van sumar les places de resiència i la cobertura de costos de les places públiques i privades. En aquest últim cas, amb preus que en els grans dependents poden anar fins als 2.500 euros per plaça.
