Molts recorden la primera vegada que van fer la primera pipada d’un cigarret per la tos que els va provocar el fum o la marejada posterior. N’hi ha que també tenen a la memòria l’edat a la qual van començar a fumar. N’hi ha que ho tenen més fresc, com alguns joves fumadors. “No és per fer-se la xula, és per curiositat”, diu una noia, mentre que una altra certifica que va fer la primera pipada “per provar-ho i per fer uns riures”. “Al principi no em va agradar, però volia saber què era fumar i per què ho feia tanta gent”, afegeix un altre noi. Així ho expliquen els pocs estudiants que reconeixen fumar d’una classe de 4t d’ESO de l’institut La Plana de Vic, que tenen entre 15 i 16 anys. No arriben a cinc de la vintena que hi ha a l’aula.
Per contra, la gran majoria que no ho fan exposen que “és una cosa bruta”, que “és dolent per a la salut” o bé no els crida l’atenció. “Hi ha gent de la meva família que ha mort per culpa del tabac. Això deixa mal regust de boca”, confessa una d’elles.
A l’entorn més proper d’aquests joves hi ha de tot: gent que fuma i gent que no. N’hi ha que tenen exfumadors a la família i han viscut de primera mà el difícil procés de deixar-ho, mentre que d’altres conviuen amb pares i amics que ho fan molt o de tant en tant, i fumen des de cigarrets fins a puros. De fet, pocs d’aquests progenitors saben que els seus fills fumen o ho han provat. “Crec que els meus pares no ho saben, però la meva mare ho sospita”, diu una.
Els pocs fumadors d’aquesta classe es decanten pel tabac de cargolar. “Els de liar són més barats i en surt més quantitat. Per això, molta gent opta per aquest tipus”, apunta una de les joves. Sobre si és més sa el tabac industrial o el de cargolar, tenen clar que tots dos són igual de perjudicials.
“Penso que els porros són més sans que el tabac”, diu un dels joves, que reconeix fumar-ne un abans d’anar a dormir. De cànnabis, encara han tingut menys experiències que amb el tabac en aquesta aula. On sí que hi ha més quòrum és amb la cigarreta electrònica, l’anomenat vàper, que una desena reconeix haver-ne provat. “Diuen que és més sa, però no. Potser no et fa el mateix mal, però també és molt tòxic”, subratlla una jove.
I quan i per què fumen? “Si tot em va bé i em funciona com ho tinc al cap, no fumo. Quan veig que hi ha un error, m’estresso ràpid”, diu un dels joves, mentre que una altra també reconeix que ho fa més quan està “més nerviosa”. “Hi ha estudis que diuen que quan estàs estressat i fumes, el que calmes no és l’estrès sinó l’ànsia que et genera no fumar”, li respon un dels seus companys de classe.
Els pocs fumadors de l’aula fa un parell d’anys o menys d’un mes que van començar a fumar. Sigui com sigui, tenen previst deixar-ho tard o d’hora. “Faig esport i encara no ho noto, però entenc que s’anirà notant. No vull deixar de fer una cosa que m’aporta vida per una altra que me l’està traient”, conclou una de les noies.
