“Som semites. Som sionistes” i una Estrella de David dibuixada al costat és l’últim eslògan que aquesta setmana –com a mínim fins dijous– hi havia a la paret d’un edifici que es troba just a mig camí entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, gairebé al límit de la línia imaginària que marca el canvi de municipi.
El contingut és circumstancial, i podria ser en sentit contrari. De fet, la pintada s’ha realitzat aprofitant-ne una d’anterior, tapant els “anti” que hi havia davant de semites i sionistes.
El nom de Palestina que figurava sota del de Solidaritat va quedar amb prou feines ratllat, després d’haver-hi afegit Israel a la part superior. O bé els autors de la pintada es van quedar sense esprai o bé alguna presència a la carretera N-260 al peu de la qual hi ha la casa va incomodar-los i van deixar la feina a mig fer.
En una època digital en què les xarxes socials han obert la possibilitat d’expressar-nos i fer pública la nostra opinió, sigui amb nom real o pseudònim, la paret d’aquest edifici propietat del Consell d’Obres Públiques de l’Estat Espanyol es perpetua com una gran pissarra de l’imaginari ripollès, un espai analògic ancorat al passat, però que continua tenint tanta demanda que no seria estrany imaginar que en alguna ocasió els autors de proclames antagonistes s’hagin trobat i esperat torn per dir-hi la seva.
Periòdicament, la paret apareix emblanquinada, augmentant-ne els mil·límetres de gruix, però no solen tardar a retolar-la de nou amb reivindicacions vinculades a la conjuntura política, ja tingui a veure amb la guerra d’Ucraïna, amb l’independentisme o amb problemàtiques laborals. Quan ara fa vint anys Sant Joan era l’únic poble del Ripollès que tenia prostíbul, hi van escriure una frase malintencionada i ortogràficament millorable que va perdurar-hi durant temps i que deia: “Se aumenta el sida en la barra de San Juan”.
La proximitat de l’Hostal de Rama afavoreix que l’alcalde santjoaní, Ramon Roqué, conegui bé aquell sector perquè la seva família n’havia portat el negoci de restauració.
L’edifici víctima dels grafits havia estat utilitzat sobretot com a centre logístic de manteniment per la Generalitat durant força temps, “però ara l’Estat no el fa servir massa” perquè prefereix altres enclavaments.
Al costat mateix de la casa hi ha una cisterna metàl·lica vertical. I la façana, convertida ja en un mitjà d’expressió clàssic de la comarca, serveix perquè els conductors i acompanyants que viatgen en direcció Ripoll tinguem clar quines són les cabòries dels nostres conciutadans.
