La llei trans està pràcticament aprovada. El passat desembre, el Congrés dels Diputats va aprovar el projecte de llei per majoria, amb els vots en contra del PP, Ciutadans i Vox. La vigatana Fina Campàs, presidenta de l’entitat Acció Trans*, ha col·laborat en la redacció d’esmenes a la norma, que considera “un pas significatiu per al reconeixement de drets de la població trans”. Concretament, subratlla que “té una part d’avenços en reconeixement de drets socials”, com els plans d’inserció laboral. Entre altres aspectes positius, també en destaca l’autodeterminació de gènere o la despatologització de les persones trans, és a dir, que no farà falta un diagnòstic mèdic per al canvi oficial d’identitat.
Tot i això, “neix una mica d’esquena a les necessitats del col·lectiu” i “hi ha moltes coses que queden penjades”. Per exemple, les persones no binàries. Campàs critica que les persones que no s’identifiquen dins el sistema binari home-dona “queden fora” de la norma. De fet, apunta que en el seu redactat la llei és binària, ja que només considera dues realitats. “Entra en fallida en les qüestions existencials.”
En aquesta línia, l’activista apunta que l’articulat i el text de la llei és “molt lax i generalista” i “deixa molt a desitjar”. Campàs ho atribueix principalment al fet que s’ha elaborat una llei entre els dos partits del govern espanyol –PSOE i Unidas Podemos– que tenen “una concepció diferent de la realitat trans que hi ha avui dia”. També considera que s’ha fet així “per esquivar els possibles recursos” que faran la dreta i l’extrema dreta.
Tot i que s’ha donat a conèixer com a llei trans, té en compte tot el col·lectiu LGTBI. De fet, el nom concret és “llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI”. Per això, també s’hi reconeixen drets de filiació de parelles de dones lesbianes o bisexuals, o s’hi prohibeixen les teràpies de conversió –amb un règim sancionador– i les cirurgies de modificació genital a les persones intersexuals fins als 12 anys. Es tracta d’aquelles que neixen amb cromosomes o genitals que no encaixen amb la típica presentació masculina o femenina. En aquest cas, la presidenta de l’entitat mostra el seu desacord perquè només es dona el termini d’un any per dir “què ser o deixar de ser”. “Te’n donen una de freda i una de calenta”, conclou.
Per tot plegat, segons Campàs, “no compleix les aspiracions del col·lectiu, que és qui fa les demandes amb les quals es troba”. “Podria haver sigut molt més ambiciosa.”
Campàs ha treballat amb diferents partits polítics catalans en la redacció d’esmenes a aquesta llei. Han anat sobretot en el sentit de garantir els drets socials, és a dir, que, per exemple, els plans d’inserció laboral, d’habitatge, de salut o per persones d’edat avançada estiguin inclosos en els pressupostos de l’Estat amb una dotació econòmica. En definitiva, “que no sigui un brindis al sol”. Precisament, destaca que les formacions catalanes “han treballat conjuntament” amb esmenes transaccionals, cosa que dona “bones vibracions” per a la futura llei trans catalana. Campàs també és coordinadora del grup de treball trans del Consell Nacional LGTBI de Catalunya.
Ara per ara, queda poc recorregut perquè la llei trans espanyola sigui una realitat. Actualment està al Senat, on s’hi poden fer esmenes, i tornarà al Congrés per a l’aprovació final. Està previst que sigui a finals de gener.
