El tradicional sorteig de la lote-ria de Nadal va portar aquest di-vendres poca fortuna a Osona, el Ripollès i el Lluçanès, on no van fer parada ni el primer premi, el 88008, ni els altres principals. Els menors, però, tornen a repartir petites alegries entre entitats.
L’arribada del 22 de desembre genera cada any expectació per saber si les esperances dipositades en la compra dels dècims de la loteria de Nadal es converteixen en un premi que serveixi per tapar forats o tirar endavant algun propòsit.
Les administracions de loteria, de fet, havien notat un augment de vendes, com recollia l’edició de dilluns d’EL 9 NOU, però malgrat els desitjos, que poc tenen a dir en l’atzar, la fortuna va passar de llarg aquesta vegada a Osona i el Ripollès, on només s’hi repartiran premis menors.
A Vic, ciutat afortunada amb el primer premi l’any 2005, aquest divendres a la tarda ja hi havia algunes cues per cobrar els dècims que ja sabien que tenien premiats o per comprovar si hi havia hagut sort amb els que tenien guardats a casa. A l’administració del carrer Verdaguer, hi anava entrant gent a bon ritme. “Fins i tot ha vingut gent aquest matí, durant el sorteig, a comprar dècims i a cobrar-los!”, exclamava el responsable, Àngel Isern.
Uns carrers més enllà, a l’administració número 1, a la rambla del Carme, hi havia més calma. “Tenim terminacions i algunes centenes, a més dels premis menors, que sempre són un bon consol”, afirmava l’encarregada de l’establiment, Joaquima Vila, que també destacava que “les sis primeres persones que hem atès han comprat un dècim per al sorteig del Nen amb l’import que han rebut”. Continuen provant sort.
PRUDÈNCIA I SENY
Que la fortuna del sorteig de la loteria de Nadal passés de llarg aquest divendres a Osona, el Ripollès o el Lluçanès no implica que algun veí no s’hagi emportat una picossada amb algun número comprat a altres indrets, o que no ho pugui fer en els propers sortejos destacats d’aquestes festes: el de La Grossa de Catalunya, per Cap d’Any, o la del Nen, el 6 de gener.
En cas de rebre un premi de gran envergadura, fer ús del seny i la prudència sol ser el millor consell per garantir que aporti millores a l’economia familiar i evitar que es converteixi en un desajust amb conseqüències nefastes.
Pel professor de Finances i Estadística de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) Francesc Xavier Vicente, rebre un premi gran de la loteria “és una situació sobrevinguda i cal fer una valoració de les diverses opcions que es tenen a l’abast pel que fa a què volem destinar aquests diners”.
Per Vicente, en un entorn econòmic com l’actual, l’opció prioritària a tenir en compte, sempre que existeixi, és la d’eixugar el deute tant com sigui possible, ja sigui amortitzant parcialment o totalment una hipoteca o crèdit: “Si s’acaba de pagar la hipoteca o s’aconsegueix reduir la quota, automàticament es passa a tenir més recursos econòmics cada mes, això implica una millora directa en l’economia familiar”.
Si no hi ha cap deute a eixugar, el ventall d’alternatives quan toca la loteria és divers, i és aquí quan cal tenir més seny. Donar-se un capritx és un impuls habitual, però els experts recomanen una reflexió prèvia tant pel que fa a la quantitat a considerar com per les conseqüències que pot comportar.
En un comunicat, l’EAE Business School recomanava que els capritxos representessin com a molt entre el 5% i el 10% del premi rebut i que s’evités, per exemple, la compra de cotxes d’alta gamma, perquè a vegades acaben suposant despeses elevades de manteniment.
En aquest sentit, Vicente es mostra encara més cautelós “perquè un 10% del primer premi de la grossa, després d’impostos, pot significar més de 30.000 euros, que no és poca cosa” i recomana “no precipitar-se, planificar i donar-se un temps”.
Invertir part del premi és una altra de les alternatives, si bé és un camp perillós i amb riscos. El professor de la UVic-UCC recomana opcions més segures “com un estalvi a termini o valorar opcions d’inversió en carteres gestionades (per part d’entitats financeres o gestores d’inversions) i també en renda fixa (obligacions o bons de l’estat) perquè actualment tenen bones rendibilitats”. Per poder-ho fer, però, caldrà que la fortuna no torni a passar de llarg.
