Segons les dades de consum d’aigua en alta facilitades per l’ACA, pràcticament la meitat del conjunt de municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès –32 de 69– van superar el límit de litres per habitant i dia durant la fase d’excepcionalitat per sequera.
Això significa que al mes de maig, just el mes que els sistemes de captació on pertanyen les tres comarques van augmentar les restriccions per la manca de pluges, diverses poblacions van superar els 230 litres per habitant i dia.
Des de l’ACA es matisa que les dades publicades són de lectura “complexa”, ja que depenen de diverses variables com l’estacionalitat, la periodicitat de les dades presentades així com el condicionant que suposen grans consums ramaders o industrials.
En aquesta última variable és on precisament cal contextualitzar la xifra més alta de consum d’aigua de tot Catalunya: a Sant Martí d’Albars es va arribar als 1.380 litres per habitant i dia, multiplicant per sis el límit establert.
Des de l’Ajuntament, el seu alcalde, Ramon Padrós, assegura que és “injust” que se’ls assenyali com a municipi, i que el juliol de l’any passat ja van demanar a l’ACA que separés la tipologia de consums: “És una dada del tot condicionada per l’activitat ramadera i la poca població que tenim”, apunta Padrós.
I és que Sant Martí d’Albars, amb una cabana porcina molt important que consumeix un volum elevat d’aigua, només té 130 habitants. Padrós puntualitza que el consum domèstic “és de 107 litres per habitant i dia”, i lamenta que un municipi “autosuficient en l’àmbit alimentari”, però que suporta una indústria alimentària necessària per abastir “els grans nuclis de població”, ara se’ls amenaci per una activitat a la població que no han escollit.
“És un tema estructural”, comenta, tot recordant que les granges “tenen els permisos que toquen” i al bestiar “no li pots dir que begui menys”. En aquest sentit, demana que la mesura per reduir el consum “ha de passar per l’acció d’instàncies superiors als ajuntaments” i que aquests prenguin decisions “sobre què cal fer amb la cabana porcina”.
En l’àmbit municipal, Sant Martí d’Albars –que capta dels pous de Vila-seca i la riera Gavarresa– estudia recuperar pous que ja s’havien utilitzat, “com el de la Font de la Blava”.
En una situació similar a la de Sant Martí d’Albars es troba Olost, que apareix en vermell a la llista amb un consum en fase d’excepcionalitat de 392 litres per habitant i dia. Des de la població també es va sol·licitar a l’ACA publicar la declaració separada dels consums, on es fa visible que, a febrer del 2023, el consum domèstic representava un 20% del total; l’industrial, un 27%, i el ramader, un 45%.
L’ACA va respondre aquest mateix dimecres que acceptava la declaració separada de consums. Des d’Olost també s’ha treballat intensament per reduir el consum, per exemple buscant i reparant fuites en la xarxa o projectant la instal·lació de comptadors de telelectura, amb l’objectiu de detectar amb més precisió consums excessius.
L’elevat consum d’aigua per habitant i dia es repeteix en municipis amb un mateix patró: una important activitat ramadera i pocs habitants. En punts del Ripollès i d’Osona, la variable de les segones residències també condiciona les xifres.
En la presentació de les dades es va explicar que la normativa preveu sancions per l’incompliment de les restriccions per sequera, però que de moment no s’han aplicat. En aquest sentit, la Generalitat va anunciar una dotació de 50 milions d’euros per millorar les xarxes de subministrament municipal, amb l’objectiu que els ajuntaments puguin actuar sobre les canonades que tenen pèrdues.
Les comarques d’Osona i el Ripollès pertanyen a la zona hidrogràfica de Capçaleres del Ter, on l’estat de sequera el determina el cabal del riu en el seu tram més inicial. Les dues comarques van entrar en fase d’excepcionalitat a principis de maig.
D’altra banda, tot i no dependre’n per la captació, Osona acull l’embassament de Sau, clau en l’abastament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona i els grans nuclis de població de les comarques gironines. Aquest dijous, el pantà de Sau havia arribat al 30% de la seva capacitat, deixant enrere el mínim del 6% que va registrar al mes de març. Tot i la recuperació, des de l’ACA alerten que la situació encara és de sequera, i més si es té en compte que tot just arrenquem una estació seca com l’estiu.
