Tot i que la qualitat de l’aire ha millorat en general a Catalunya, les mesures que s’han posat en marxa els últims anys al conjunt del país no han donat, de moment, resultats positius a Osona. La comarca, i sobretot la Plana de Vic, continua sent la zona de Catalunya amb uns nivells més alts de contaminació de l’aire per partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), d’ozó troposfèric i de benzo(a)pirè. L’elevada presència d’aquests contaminants té efectes sobre la salut de les persones, tal com reconeix l’anuari de la qualitat de l’aire a Catalunya de 2017, que es va fer públic la setmana passada.
Les estacions de control de la qualitat de l’aire de Manlleu i Vic són les úniques de Catalunya que l’any passat van superar el valor límit diari de partícules PM10 per a la protecció de la salut humana. Concretament es va superar en 62 ocasions en el cas de Manlleu i 54 en el cas de Vic el límit de 50 µg/m3 de mitjana diària de PM10, quan el límit és de 50 ocasions. Al centre de Barcelona, a la plaça Universitat, per exemple, aquests nivells només es van superar en 42 ocasions o a Montcada i Reixac, 41. Es dona el cas que en el conjunt de Catalunya, a diferència del que passa a Osona, “ha disminuït força” la presència d’aquestes partícules en suspensió des de l’any 2008.
Les mesures adoptades no milloren la qualitat de l’aire d’Osona
A part d’això, a la Plana de Vic es van tornar a superar durant el 2017 els nivells permesos d’ozó troposfèric. L’estació de control de la qualitat de l’aire de Tona va duplicar el nombre de dies en què el valor d’ozó va superar els 120 µg/m3, que es considera el valor objectiu per a la protecció de la salut. Després dels 61 dies –dels 25 permesos– de l’estació de Tona, la segueix al rànquing la del Montsec (49 dies). Darrere seu hi ha les dues altres estacions de la Plana de Vic: la de Vic (44) i la de Manlleu (42). Però, a més, el 76% dels episodis en què es va superar el llindar d’informació d’ozó a Catalunya durant el 2017 (els 180 µg/m3 en una hora) van ser a la Plana de Vic. A partir d’aquest nivell, l’administració està obligada a informar a la població que ha de prendre certes mesures de protecció, sobretot els més vulnerables: nadons, infants, persones grans i les que pateixen problemes respiratoris.
El 76% dels episodis d’ozó es van produir a la Plana de Vic
El tercer contaminant en què la Plana de Vic ocupa el primer lloc del rànquing és el benzo(a)pirè, un compost orgànic que es relaciona amb la mala combustió de fusta i biomassa, i que pot provocar càncer, segons l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer. L’estació de Manlleu va detectar valors superiors al límit permès els anys 2013 (1,83 ng/m3 de mitjana anual) i 2015 (1,38 ng/m3). L’any passat hi va haver un lleuger augment de la mitjana a la Plana de Vic i l’estació de Manlleu va tornar a ser la que va registrar el valor més alt d’aquest contaminant. Hi va haver una mitjana d’1 ng/m3, que coincideix amb el límit permès. A Manlleu, tot i que no s’han superat els valors permesos, també s’ha detectat la presència més alta de cadmi de tot Catalunya. Els valors de metalls pesats en general, però, es mantenen baixos.
