Hi ha pobles de muntanya del Marroc on no hi han accedit fins ara ni tan sols els serveis d’emergència, però Alba Ruiz i Mounaim Ouguaour tenen entre cella i cella fer-hi arribar el material que de moment emmagatzemen en una nau industrial de Manlleu.
Ell sap molt bé com és l’hivern al seu país. Fred, fredíssim a les cotes altes, que a més a més coincideixen amb les més empobrides, i per això centren els esforços no a recopilar menjar sinó mistos, llanternes, mantes, roba, sacs de dormir i estructures que, com carpes o tendes de campanya, puguin exercir de recer.
Es tracta de petits tresors que han aconseguit en temps rècord després que els hagi desbordat –i afortunadament per molt– la resposta de la comarca d’Osona, el Ripollès, el Lluçanès i fins i tot la Garrotxa.
A la parella, que viu més o menys mig any al Marroc i mig a Manlleu, el terratrèmol els va enganxar de vacances. El primer que van fer va ser assegurar l’estat d’amics i familiars. Superada aquesta pantalla, “no podíem deixar de pensar que dormen a fora, perquè s’han quedat sense casa o les tenen en molt males condicions”, i diumenge, tot sopant amb els pares d’ella, van decidir passar a l’acció. O el que és el mateix: impulsar una recollida solidària de material.
Quatre trucades a coneguts i una crida a través de les xarxes socials sumaven al carro la perruqueria El Nou Look de Sant Hipòlit, l’hostal Cabrerès de Cantonigròs o el restaurant manlleuenc Cal Batlle, i la iniciativa confluïa en paral·lel amb altres de particulars, empreses, associacions… que, com el Club Boxa Osona, havien tingut la mateixa pensada.
A partir d’aquí, cascada, taca d’oli. En tan sols tres dies el boca a boca i les xarxes socials han fet molta feina. Uns s’han acabat posant en contacte amb els altres i el resultat és que a hores d’ara s’acumulen centenars de donacions a Manlleu. Piles i piles de caixes, maletes i bosses que impressionen per la dimensió, però també perquè materialitzen una extensa xarxa de complicitats: des de qui ha fet el pas de d’entregar una manta fins a qui està cedint furgonetes i camions de transport o l’associació del Serpent, que els deixa la nau.
“És meravellós que estiguem tan desbordats. No hi ha paraules per descriure-ho”, comentaven dimecres a la nit Ruiz i Ouguaour.
Després d’aquesta resposta massiva, també en voluntaris que s’han sumat al projecte, la primera missió a curt termini és classificar. Endreçar totes les donacions segons si es tracta de roba de dona, home, bolquers, compreses, tendes… El següent repte serà fer-ho arribar al país, ja que tenen claríssim l’objectiu de proveir de reserves les zones més desafavorides.
“Marràqueix està cobert, però no totes les comunitats rurals del seu voltant o les regions d’Azilal o Ouarzazate”, detalla Ouguaour. L’opció que veuen més factible passa per transport per carretera via tràiler i, un cop en alguna gran ciutat, contactar amb coneguts que ramifiquin el material.
Una altra possibilitat –després de la “resposta màgica” dels últims dies no descarten res– és trucar a la porta d’alguna línia aèria disposada a sumar-se al projecte: “Volem arribar sí o sí on no hi ha menys recursos, perquè el país té ara tota l’atenció, però d’aquí a uns mesos haurà desaparegut. I serem a l’hivern en pobles on, com els dels meus avis, ja gairebé de normal no és possible accedir-hi ni en cotxe. La gent es mou amb burros per camins de rocs”
Veure la parella i sentir-la parlar mig en català, castellà, fins i tot anglès i francès, fa inevitable la pregunta de quant temps porten junts. Perquè són joves –es van conèixer en un Erasmus el 2017–, i perquè ella és catalana i ell, marroquí de religió musulmana. “Això ha implicat gestió, la sensació que t’has de justificar. Hem hagut d’aguantar molt a causa del racisme, però n’aprens”, assegura l’Alba. És en aquest sentit que diuen que la recollida de material també pot contribuir a trencar tabús: “Estem demostrant que això no va de races ni colors de pell”, sinó d’una “solidaritat i humanitat” que celebren haver descobert tan desbordant.
Més recollides solidàries
Les iniciatives per donar suport al Marroc han anat multiplicant-se i entitats com Joves Musulmans d’Osona, per exemple, també estan recollint diners. El Club Boxa Osona, amb seu a Roda, va ser un altre dels actors a mobilitzar-se ràpidament. Ara ja opera de bracet amb Ruiz i Ouguaour.
“El que ha passat aquests dies demostra que la unió fa la força”, destacava dimecres l’entrenadora i boxejadora Marina Carrasco. La Generalitat anunciava el mateix dia que té a disposició un milió d’euros per a projectes amb motiu de l’emergència en què es troba el Marroc després del terratrèmol. Aquest fons de moment està condicionat, però, al fet que les autoritats del país l’obrin a ajuda internacional.
