La Nua era una gossa “molt agressiva, ens aconsellaven sacrificar-la” i per evitar-ho “ens vam formar per entendre-la”. Ara “està rehabilitada i forma part del nostre equip com a gossa tutora”. Ho expliquen Irma Pujol, auxiliar de veterinària experta en comunicació canina i rehabilitació en casos d’alta complexitat, i Marta Frigola, instructora i tècnica superior en modificació de conducta. Totes dues formen part de l’empresa Unión Canina, juntament amb la doctora en Psicologia Ariadna Cubero. Van crear l’empresa fa cinc anys amb una filosofia clara: “Educar els gossos mitjançant la comunicació i el respecte, és a dir, sense l’ús d’eines de càstig” com collars d’estrangulament, pues o impulsos elèctrics, ni tècniques invasives “que puguin pressionar o generar nous traumes, por o ansietat” als animals, detallen.
La metodologia pròpia que utilitzen l’anomenen Anthill System. L’han creat i l’han registrat. Segons Frigola, el que fan és “treballar amb el gos des d’una perspectiva més natural”. Primer cal “entendre quina raça tenim i l’acompanyem perquè sigui capaç de conviure d’una manera sana amb la família” i que la família també sigui capaç de comunicar-se amb el gos, “entendre’l i que sigui educat, equilibrat i pugui viure tranquil·lament”. Insisteixen en la metodologia “respectuosa”, que, diuen, encara hi ha qui la utilitza, però que, “per sort”, ja no es podrà fer servir amb la modificació de la llei de benestar animal, que també regula la formació dels educadors.
Per això proposen fórmules com “el deixa”. I li fan fer a una de les dues gosses, la Nua i la Nuss. Parteixen de la base que molts gossos quan veuen una cosa al terra l’agafen i a través del joc preparen un premi amb l’altra mà, l’hi posen al nas, l’olora i li diuen “deixa”. A partir d’aquí, asseguren, “sempre tindrà ganes de deixar-la perquè sap que té alguna cosa a canvi”.
Des d’Unión Canina, també parlen del canvi de paradigma dels gossos actuals respecte a fa uns anys. “Abans els gossos es tenien per una feina, per un objectiu, ara la feina que tenen és més de companyia” i aquest fet, expliquen, “els afecta en el sentit que no se senten útils”. Per això, diuen, cal estudiar bé la raça i posar-los uns objectius: “Si tinc un gos de caça o un gos pastor però no tinc ovelles puc fer-li fer altres exercicis com agility o anar a córrer”.
La idea de les educadores és fomentar una relació “positiva i empàtica” a l’hora d’entendre i comunicar-se amb els gossos.
