“Publicacions com la nostra les fa funcionar el compromís de la gent”

El Torelló celebra 90 anys, podríem dir que gairebé 91, però els ha portat amb molta discreció, aquests 90 anys.
Sí, perquè va coincidir amb una altra cosa que també era molt important pel Torelló: un dels col·laboradors més antics, Lluís Capdevila, publicava la Tira 2.000 i en vam fer una exposició. Tenia un significat molt especial i va ser un reconeixement al compromís, perquè en les petites publicacions com la nostra, si una cosa les fa funcionar és el compromís de la gent.

Van fer un editorial…
Sí, ho vam tenir present en un editorial, però la mirada ja la tenim posada al centenari, que 10 anys passen volant.

Tot i portar-ho amb discreció, el fet que el Col·legi de Periodistes reconegués la seva tasca ha comportat cert ressò. Com entomen el premi?
Que els companys de professió, sense que nosaltres n’haguem fet massa ressò, hagin vist que és important que hi hagi una publicació que hagi arribat a 90 anys va ser una celebració. Va ser una injecció de moral i de dir: doncs potser sí que la feina que fem té sentit fins i tot més enllà de la Vall del Ges.

En quin moment es troba ara el Torelló?
Sempre té fluctuacions, és com una muntanya russa, perquè una part del reconeixement que ens va fer el Col·legi de Periodistes també era per ser escola de periodistes. I això és una mica també part de culpa d’aquestes fluctuacions. Aquí la gent comencen molt jovenets, fan uns quants anys i quan defineixen el seu futur professional, aquest no passa per una publicació tan petita i acaben marxant. Llavors, hem de tornar a començar el procés.

I amb 27 anys al capdavant de cicles n’ha vist passar molts…
Primer m’afectaven molt, ara ja me’ls agafo una mica més bé i ara estem en un moment que hem estat molt amunt. Aquest any hem fet reestructuració a la redacció i aquests primers mesos són també una mica convulsos, però ens n’anem sortint. Quan hi ha canvis són difícils tant per als que han entrat, que han agafat més responsabilitat, perquè no és el mateix escriure una o dues notícies que haver de tancar el Torelló, com per als que hi som.

Com deia el reconeixement, són una escola de periodistes.
Sí, per aquí ha pujat molta gent que ha fet periodisme i gent que no, però jo crec que passar per aquí també els ha servit. És una escola que va més enllà del periodisme, és una escola de relacions amb altres, perquè has d’aprendre com fer una trucada, com aconseguir la informació, fer-te entendre, i això també és escola de vida.

Diuen que els joves no llegeixen diaris, però la redacció del Torelló sempre ha estat molt jove.
Potser no han de llegir els diaris, perquè qui llegia diaris quan era jove? És quan et fas gran que t’interessa saber què diuen els diaris. De totes maneres, el Torelló el coneixen des de petits. A les escoles quan treballen temes de periodisme el fan servir d’exemple. També som a tots els bars, a moltes perruqueries, la gent se’l troba a molts llocs, el Torelló. I llavors, també hi ha el fet que moltes de les notícies que fem són de coses que es fan per a joves i que fan els joves. No tractem temes que els són molt llunyans i a vegades en són els protagonistes.

I tot això com encaixa amb les xarxes socials?
La veritat, les tenim una mica abandonades. A Instagram hi tenim tres coses: la portada, el Bagul amb notícies antigues i el Racó fotogràfic. Twitter sí que el vam començar amb la intenció de donar a conèixer informacions nostres, però al cap i a la fi ja ho traiem el divendres.

El futur del Torelló continua sent en paper?
El temps passa molt de pressa i les tecnologies també avancen molt ràpid, però en el nostre cas hi ha un gruix molt important de lectors que valoren el paper. Aquest any un estudi d’audiència ens dona uns 6.000 lectors a la setmana només a Torelló, que això són moltes persones ni que sigui fullejant-lo mitja hora. Amb 10 anys no podem perdre una massa tan gran de lectors. I pot ser que gent que encara no són lectors, perquè són joves que viuen a les xarxes socials, d’aquí un temps també prefereixin el paper. En certa manera, un punt d’optimisme amb el paper el tenim i en arribar als 100 també.

Com es veuen d’aquí a deu anys pel centenari?
Esperem arribar-hi. Fins ara el Torelló ha passat moltes èpoques. Hi ha gent que s’hi ha esforçat moltíssim i si nosaltres som on som és perquè hi ha hagut aquest treball previ. Fer-ne 100 seria un reconeixement per a aquesta gent increïble. A part que també marcarà una fita pel que fa al món de la informació local que hi hagi una publicació de la mida del Torelló, amb tants anys d’història. Cada setmana que surt un Torelló és una alegria. I mentre hi hagi aquesta il·lusió de tots de dir, hem sortit avui i la setmana que ve hi tornarem i ho farem més bé si podem, això és la garantia d’aquests 10 anys que ens queden per arribar al 100.