A tot Catalunya hi ha 73 equips d’atenció primària de difícil cobertura i un 20% es troben a la Catalunya Central. Juntament amb l’Alt Pirineu, la regió sanitària de les comarques centrals és la que té més necessitat d’atraure professionals a l’àmbit rural, segons dades del Departament de Salut.
Per revertir aquesta situació, Salut desplegarà un pla amb incentius per atraure professionals a les zones de difícil cobertura i des de l’ICS a la Catalunya Central estan fent una campanya per atraure nous residents.
Una d’elles és Laura Escoriza, infermera de Gavà que porta un any fent la residència a Santa Eugènia de Berga. Assegura que s’ha “enamorat” de la Primària al món rural: “És molt propera i familiar, però has d’estar molt ben format”.
Per identificar els Equips d’Atenció Primària (EAP) de difícil cobertura, Salut ha creat diversos indicadors com ara la distància fins a l’hospital, l’alta ruralitat, la sobrecàrrega estacional, les guàrdies, la distància al consultori local i l’envelliment de la població.
Aquests indicadors permeten determinar els diferents nivells de llocs de difícil cobertura, categoritzats en nivell alt, mig i baix. D’entre els 378 EAP de Catalunya, se n’han catalogat 73 de difícil cobertura, dels quals un 20% -un total de 15- estan a la Catalunya Central. De fet, tot el Berguedà, el Solsonès i Lluçanès es considera de difícil accés.
El conseller de Salut va anunciar fa tot just un mes el desplegament d’un pla amb incentius econòmics i personals per atraure professionals en aquestes zones de difícil cobertura de l’àmbit rural i des de l’ICS a la Catalunya Central estan duent a terme una campanya per captar residents i despertar l’interès dels futurs professionals de Medicina i d’Infermeria per a l’Atenció Primària.
Precisament, el 18 de març fan una jornada de portes obertes al CAP Bages. Enguany s’ofereixen a les 16 unitats docents de la Catalunya Central un total de 52 places per a nous professionals de l’especialitat de Familiar i Comunitària: 37 de Medicina i 15 d’Infermeria.
La Laura Escoriza fa un any que és una de les infermeres residents a l’EAP de Santa Eugènia de Berga, del qual depenen set consultoris locals. És de Gavà i va estudiar Infermeria al Campus Bellvitge de la UB. Malgrat que no coneixia ningú que treballés al món rural va decidir llançar-s’hi de cap: “No teníem ningú a qui fer preguntes i vaig decidir conèixer-ho per mi mateixa”.
Valora molt positivament l’experiència i diu que la proximitat i la familiaritat que hi ha al món rural “faciliten molt la feina” perquè li permeten “conèixer molt a fons els pacients”. Escoriza creu que per exercir al món rural has d’estar “molt ben format” perquè, en moltes ocasions, estan sols i “s’han de prendre decisions bones i ràpides”.
Escoriza valora també el contacte amb la natura i la qualitat de vida que ha guanyat amb el seu trasllat a Osona. “Ara m’aixeco i tinc el riu a davant i veig la natura. A Gavà, en canvi, només veia edificis”, exposa. Confia que, un cop acabi la residència, pugui quedar-se a treballar en aquest territori.
“La Primària al món rural m’està enamorant, m’emociono quan hi penso. Considero que estic súper ben formada i m’encantaria posar-ho en valor i seguir treballant aquí”, conclou.
“M’agrada el poble, la tranquil·litat i la proximitat”
En Josep Manel Laliena és metge de família a l’EAP de Prats de Lluçanès i està destinat al consultori local d’Olost. Després de finalitzar la carrera a l’Hospital del Mar va estar treballant durant quatre anys a Ribes de Freser -el seu poble natal- i, després, va presentar-se al MIR en l’especialitat de Medicina de Família en un entorn rural i va escollir Santa Eugènia de Berga. Un cop acabada la residència, va escollir l’EAP de Prats de Lluçanès per anar a treballar. Es tracta d’un dels EAPS de difícil cobertura categoritzat en el nivell alt.
“Jo soc de poble i m’agrada el poble, la comunitat, la tranquil·litat i la proximitat”, detalla Laliena, que diu que tots aquests factors fan que l’exercici de la medicina en un entorn rural permetin “conèixer el pacient de molt a prop durant molt de temps i això aporta un valor afegit a l’hora d’ajudar-lo amb el problema de salut que tingui”.
Considera que, als grans nuclis urbans, “aquesta proximitat es perd pel gran volum de gent que hi ha i per la pressió” i, per tant, en les zones rurals es pot fer una feina “molt més humana”.
Laliena creu que la gent del món rural també “han ajudat a construir el país” i, per tant, “han lluitat per construir el sistema de salut” igual com ho ha fent la població de les zones urbanes. “M’agrada el fet de poder donar-los aquest servei de proximitat que es mereixen. Aquesta gent i els seus valors formen part de la identitat del país amb el seu coneixement del territori, del treball de la terra i de l’esforç”, conclou.
{{ comment.text }}