“Consultori tancat aquest divendres, 22 de novembre”. Canviant la data, aquesta publicació a les xarxes socials de l’Ajuntament de Seva, d’ara fa quinze dies, s’ha repetit periòdicament almenys una vegada al mes des que va començar el 2024, amb el febrer i l’abril com a úniques excepcions. Les últimes han sigut, a més a més, setmanes especialment crítiques, perquè tant al setembre com al novembre el poble va encadenar diversos dies sense metge.
Aquesta situació ha portat l’equip de govern a plantar-se i queixar-se públicament als mitjans de comunicació, una preocupació que deriva també de la ciutadania, molesta perquè, tenint nous consultoris, el problema sigui ara de falta de personal. “La gent no ens posem malalta a la carta, i si a Seva hi ha un CAP amb uns horaris, que és un servei públic, hem de comptar que hi trobarem professionals i ens atendran”, diuen les dues veïnes que al seu dia també van empènyer pel nou edifici.
L’alcalde, Pol Barnils, i les regidores Núria Rivera i Maria Anna Pineda (Sumem-AM) hi afegeixen que al municipi hi ha un percentatge important de població envellida que no ho té sempre fàcil a l’hora de desplaçar-se al CAP de Tona, el de referència de la seva Àrea Bàsica de Salut; a més a més que Seva és poble d’urbanitzacions, que dona servei al Brull i que a l’estiu incrementa notablement els habitants.
“Al seu dia aquí hi havia dos metges, però amb la pandèmia es va destarotar el sistema i ja no ens hem recuperat”, diu l’equip de govern.
També es queixen de l’elevada rotació al servei de pediatria –“amb una criatura petita, així no hi ha manera d’establir vincles”– i que fins ara han resultat infructuoses les cartes enviades al Servei Català de la Salut. “Vam fer un gran esforç econòmic pels nous consultoris i n’assumim el manteniment, mirem de posar-ho el màxim de fàcil, però ens sentim abandonats”, insisteix Barnils. A tot plegat s’hi suma que el 2027 compten tenir activa la futura residència de gent gran, un equipament que, amb 48 places, “implicarà més dependència al poble i, per tant, més necessitat d’una bona assistència”.
Tal com es pot resseguir a través de l’hemeroteca d’EL 9 NOU, el malestar de Seva el podrien secundar Sentfores-la Guixa, Borgonyà, Sant Vicenç de Torelló o Prats, que són alguns dels municipis que s’han queixat els últims anys de canvis que no compartien pel que fa a la distribució dels recursos de l’atenció primària. Una circumstància que obeeix a la conjuntura –la jubilació d’una tongada important de metges i metgesses de família i el fet que l’especialitat no acaba d’atraure les noves generacions– i la preferència dels graduats d’exercir més en entorns urbans que no rurals.
Pels contactes que ha fet Seva amb el CAP de Tona, on actualment falten dos metges, l’Ajuntament eludeix també a “burocràcia que roba moltes hores als professionals”, a banda que “la quantitat de tràmits frena el ritme de noves incorporacions”.
“La percepció pot ser de falta de metges, però no és que no hi siguin, sinó que hi ha rotació”
Rosa Planesas, directora assistencial d’Osona i el Lluçanès del Servei Català de la Salut, i qui, com a infermera, coneix perfectament l’atenció primària, respon les reivindicacions amb una reflexió a dos nivells.
D’una banda, que “els professionals sanitaris són persones, com tothom, i hi ha baixes puntuals que no es poden preveure”. “Les intentem resoldre de la millor manera possible” i està considerat que homòlegs del mateix equip puguin assumir les vacants amb escreix d’hores i compensant-los després les cobertures.
D’altra banda, Planesas distingeix entre dades i percepcions. Segons els números, de les 403 places de metges i pediatres, infermeres i personal administratiu a Osona i el Lluçanès, actualment hi ha sis vacants: cinc a la primera comarca i una a la segona, i totes de metges o pediatres. “Entenem la gent i prenem nota de les queixes, la nostra obligació és donar explicacions, però amb aquestes xifres podríem parlar d’una casuística fins i tot bona”, apunten des de la Regió Sanitària Catalunya Central.
Per Planesas, més que la quantitat real de recursos humans, el que sovint comporta la sensació de la ciutadana de falta de mans és la rotació: “Intentem mantenir la longitudinitat dels equips”, és a dir, que “el pacient es trobi sempre el mateix metge o la mateixa infermera de referència, però no pots demanar a la gent que no es jubili quan toca, o que no es traslladi si en té voluntat”. L’Institut Català de la Salut justament ha activat aquest any una consolidació de places que ha portat professionals a moure’s, la qual cosa se suma a la tongada de jubilacions.
Al Ripollès, conformen la plantilla d’atenció primària un centenar de professionals. Segons dades de la regió sanitària de Girona, ara mateix hi ha coberts tots els llocs excepte un d’infermeria.
L’aposta del Departament de Salut passa també per un canvi de model. “Hem de trencar l’imaginari que tot depèn del metge i anar repartint joc al conjunt de perfils professionals. Per nosaltres, els equips són essencials”, diu Planesas. D’aquí que el rol de la infermera s’hagi estès, per exemple, al control del nen sa o a l’atenció a la cronicitat, i que s’hagi sumat a l’atenció primària figures com fisioterapeutes, nutricionistes o, entre altres, referents de benestar emocional.
“No ens falten tants professionals, però està clar que ens hem d’explicar millor, perquè a tots els importa molt el ciutadà i que rebi l’atenció que es mereix”, conclou Planesas.
Resolt el problema amb pediatria a la Vall del Ges
El CAP de Torelló, que dona servei a tota la Vall del Ges, es va quedar temporalment sense cap integrant de l’equip de pediatria el febrer passat, després que la metgessa que hi quedava i tres infermeres demanessin la baixa per un excés de feina que explicaven que s’havia allargat mesos. Passat aquest temps, el Departament de Salut assegura que s’ha redreçat la situació. Des de mitjans d’octubre hi ha actiu un equip format per professionals de l’atenció primària (dos pediatres i quatre infermeres) i quatre pediatres del Consorci Hospitalari de Vic.
El ple de Vic demana reobrir el consultori de Sentfores
Al ple de Vic de dilluns va prosperar-hi una moció, presentada per la CUP, que demanava reobrir el consultori de Sentfores-la Guixa. Es tracta d’un servei que es va deixar de prestar el març del 2020 i no ha tornat a apujar la persiana. El veïnat, que ha d’anar al CAP del Remei, ja va recollir unes 200 firmes demanant-ne la reobertura. Amb els vots a favor de la majoria dels grups (excepte Junts i el PSC, que es van abstenir), el text insta el govern a la reobertura del local amb un servei dimensionat i els requisits adequats.
{{ comment.text }}