Bernat Vilaró / Laura Busquets | Les cases de colònies estan “en perill”. Les reserves de colònies escolars han caigut més d’un 54%, després que 670 escoles i instituts s’hagin sumat a la protesta dels docents per no fer aquestes sortides el curs que ve i forçar el Departament d’Educació a negociar. En declaracions a l’ACN, el gerent de l’Associació Catalana d’Empreses de Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC), Pep Montes, ha alertat de la “greu situació” que afecta uns 5.000 treballadors: “El 50% de les colònies escolars està en risc”. El vicepresident de l’Associació Catalana de cases de colònies (ACCAC), Werner Estellé, ha demanat diàleg per resoldre el conflicte: “Som part de la solució, no el problema”. Reclamen que no se’ls utilitzi “com a moneda de canvi”.
“Aturem les sortides i les colònies. Per una educació pública digna i de qualitat”. Ara fa un mes que desenes d’escoles i instituts van impulsar la iniciativa “com a mesura de pressió”. Els docents protesten perquè no cobren aquestes activitats, i han tirat endavant un manifest que ja suma més de 670 centres adherits. La iniciativa, però, ha afectat el sector de les cases de colònies, que veu “amenaçat” el seu futur.
Des de l’ACCAC ja fa setmanes que no reben “ni trucades ni l’interès” d’escoles o instituts, i avisen que la situació portarà moltes cases de colònies a haver de tancar. Les empreses que gestionen les instal·lacions acostumen a treballar a un any vista, i ja fa un mes que copsen la “falta de voluntat” en les reserves.
Estellé, vicepresident de l’associació, ha concretat que els docents que els truquen els expliquen que no faran reserves fins a resoldre els conflictes laborals que mantenen amb Educació. “Ara estem en un silenci absolut”, ha lamentat.
Així mateix, el representant de l’ACCAC ha explicat que alguns docents asseguren a les cases de colònies que no han de patir, i que més endavant ja tornaran a trucar per realitzar noves reserves. “Bé, això serà si encara hi som”, ha replicat, conscient que moltes instal·lacions hauran de tancar a desgrat.
En la mateixa línia, des de l’ACELLEC afegeixen que alguns centres truquen per mantenir algunes reserves “de paraula”, sense comprometre’s a més: “Si no hi ha un acord amb Educació, l’any que ve no farem les colònies. Però no et dic que no. Mantinguem la reserva”.
Tal com ha explicat Montes, aquest escenari provoca molta “incertesa” a les cases, que necessiten mesos per preparar la logística i l’estructura per organitzar les colònies: “La situació és realment estranya”.
La meitat de colònies, “en risc”
L’ACELLEC presta servei a uns 2.500 centres i al voltant de 150.000 infants que fan colònies escolars. La facturació és d’uns 15 milions només en aquestes activitats. I la previsió és que les pressions dels docents afectin més de 1.000 treballadors de l’ACELLEC, i uns 5.000 al conjunt del sector.
“El 50% de les colònies previstes per al curs vinent estan en risc”, ha alertat Montes. Si la situació es consolida, hi haurà cases i empreses que directament hauran de tancar i enviar treballadors a l’atur, tal com ha constatat el gerent de l’ACELLEC.
En el mateix sentit, Estellés ha subratllat que si les cases no poden fer colònies escolars tampoc podran reobrir l’estiu que ve: “És una cadena de fets que ens aboca a la pèrdua d’un model de lleure educatiu únic”. En aquesta línia, el vicepresident de l’ACCAC ha conclòs que la situació és “complicadíssima”.
El setembre com a límit
L’ACELLEC s’ha marcat el setembre com a mes límit. El seu gerent ha argumentat que la situació “ideal” seria que al juny ja s’estiguessin estudiant maneres per revertir l’escenari actual. És quan s’ha d’enllestir i planificar la temporada que ve.
Si aquest calendari no s’assoleix, la “darrera barrera” serà al setembre, quan s’inicia el curs escolar. “Si aleshores no s’ha revertit la situació, el context serà d’extrema gravetat per al conjunt del sector”, ha asseverat.
“No podem concebre un curs escolar sense colònies”
El sector de les cases de colònies viu la problemàtica amb incertesa. És el cas d’Eix Estels, una empresa que gestiona set cases a tot Catalunya, entre elles Mas Banyeres, a Centelles, on ara treballen una cinquantena de persones. En conversa amb l’ACN, el director comercial, Jaume Ramos, ha alertat que deixar de fer colònies o sortides d’un dia tindrà conseqüències pel sector.
“Més enllà de la part econòmica, creiem que tindrà un impacte molt important en el desenvolupament dels infants i joves, perquè es prescindeix d’unes activitats que són vitals, educatives i primordials”, ha destacat. A més, fer colònies és un tret singular a Catalunya, “forma part de la identitat i la tradició”. “És un llegat que per a nosaltres és irrenunciable”, ha afegit.
Amb el precedent de la pandèmia ben present, Ramos lamenta que si es deixen de fer colònies o sortides d’un dia serà un “daltabaix”. L’amenaça de mestres i professors pot provocar “que moltes organitzacions tal com les coneixem avui deixin d’existir, hagin de reinventar-se, o migrar directament cap a altres sectors”. Tornar enrere després serà “complicat”. Tot i que les activitats que ofereixen avui dia a les cases ja estan diversificades -amb propostes de turisme familiar o en períodes de vacances- “ara mateix no existeix una alternativa clara a les colònies escolars”.
Ramos ha explicat que des d’Eix Estels entomen la situació “amb prudència”. “No podem concebre un curs escolar sense colònies ni sortides d’un dia”, destaca. Des de l’empresa defensen que és una part “inherent” a l’activitat educativa.
“No volem imaginar un escenari on les escoles prescindeixin d’aquesta activitat”. Ho diu per ells, però també pels infants i joves, que fan activitats que els permeten “descobrir nous entorns, aprendre amb metodologies diferents de les de l’escola, o poder compartir temps amb companys i mestres en un ambient més distès i més intens que la mateixa escola”.
Segons Jaume Ramos, des d’Eix Estels estan “molt atents” a com van evolucionant les reserves i les previsions de cara al curs vinent. “Ens hem de preparar per a tots els escenaris”, assenyala. En el seu cas, es troben en percentatges semblants a les reserves de l’any passat. Si bé les reserves “es fan amb molta antelació, pràcticament amb 16 mesos d’antelació”.
“El gener del 2026 ja estàvem completant els calendaris del mes de maig del 2027”, explica. “Més que la xifra concreta de reserves, ens preocupa la certesa que no es prescindirà d’aquestes colònies o sortides d’un dia”, afegeix el director comercial.
Incorporar les colònies al sistema educatiu
L’ACCAC i l’ACELLEC coincideixen a exigir que el Govern incorpori les colònies al sistema educatiu. Per la seva banda, Estellés ha reivindicat que aquestes sortides “no són un extra” ni cap “final de curs”, sinó que s’han d’afegir “estructuralment” a la resta del projecte educatiu, i amb un marc de regulació que protegeixi el model.
Al seu torn, Montes ha completat que el lleure i l’educació no formal també són part del projecte educatiu, i que no se’ls ha d’aïllar. En aquesta línia, el gerent de l’ACELLEC creu que el Govern ha d’integrar les colònies escolars dins dels continguts curriculars.
“Necessitem que el sistema educatiu creixi en bloc, i que no per millorar uns elements del sistema se’n perjudiquin uns altres que, a sobre, som els més febles”, ha reiterat.
“Ens dol, però només podem acompanyar els mestres”
El sector de les cases de colònies s’ha trobat enmig de la pugna entre Educació i els docents: “Lamentablement, ens utilitzen”. Però el món del lleure no és equidistant amb les reivindicacions del professorat, al contrari. “Hem sigut els primers a acompanyar i donar-los suport amb les reivindicacions”, ha assegurat Estellés. Per això els sobta tant haver-se trobat amb aquesta situació. Tot i això, confia que Govern i docents resolguin el conflicte, i els demana “mirada àmplia”.
Les associacions de cases de colònies i albergs es tornaran a situar “de bracet” del professorat: “No comprem la manera de com s’han reivindicat, però només podem acompanyar-los, tot i que ens dolgui”. En aquest sentit, des de l’ACCAC defugen cap “confrontació” amb els centres, i remarquen que les cases de colònies i el món del lleure en general no són part del problema: “Som la solució”.
Ara bé, també avisen que si no s’arregla, el curs vinent serà el que compti amb menys sortides escolars de tota la història, al marge de la pandèmia. “I només serà l’any 1, perquè l’any 2 les cases tampoc podran reobrir, i l’any 3 no renaixeran”, ha alertat, abans de fer una última advertència: “Les decisions del present són irreversibles”.
Manifest tot i el plus de 50 euros
El Govern va aprovar dimarts l’increment del complement salarial específic dels docents i les compensacions per pernoctacions. Es tracta de 839 euros per als mestres de primària i 858 per als de secundària. També es van aprovar les compensacions per pernoctacions de 50 euros per nit per a docents i personal d’atenció educativa que participi en sortides i colònies, a cobrar a partir del curs 2026-2027.
Els docents, però, consideren insuficients aquestes mesures. Afirmen que no reclamen privilegis, i exigeixen “condicions mínimes” per garantir una educació pública “de qualitat”: recuperació del poder adquisitiu i salaris “dignes”; més recursos humans i materials; una reducció “dràstica” de la burocràcia, i baixada de ràtios.
Al manifest per aturar les sortides i colònies, ja adverteixen de “l’impacte real” de la protesta, perquè aquestes activitats mobilitzen sectors com el transport, l’allotjament i les activitats culturals i de lleure. “Precisament per això és una mesura necessària per forçar una negociació que fa massa temps que s’ajorna”, reivindiquen.
