Les màximes han arribat avui als 37,7 graus i demà encara seran més altes

L’onada de calor no dona treva. Aquest dimarts el termòmetre s’ha disparat a la major part d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès, amb varies estacions de la xarxa Meteosona superant els 36 i 37 graus. L’estació de Sant Vicenç de Torelló ha estat la que ha marcat el valor més alt de la jornada, amb 37,7ºC, seguida de molt a prop per Vic Est (37,3ºC) i les estacions de Sant Boi de Lluçanès i Sant Quirze de Besora, totes dues amb 37,2ºC, segons les dades de Meteosona.

A la resta del territori, la calor també s’ha fet notar amb intensitat: Olost “Mas Lliscàs” ha arribat als 36,8ºC, Sant Pere de Casserres i Torelló als 36,6ºC, i Sant Martí Sescorts i Sau als 36,5ºC. Com és habitual, els punts més alts i de muntanya s’han mantingut una mica més frescos: l’estació de Camprodon, al Ripollès, ha estat la més fresca de la xarxa amb una mínima de 13,3ºC, mentre que a L’Avenc de Tavertet la màxima no ha passat dels 28,7ºC.

Pel que fa a les mínimes, la nit tampoc ha donat treva a les zones baixes: Manlleu ha marcat 21,6ºC, Gurb 21,4ºC i Sant Pere de Casserres 21,3ºC, xifres pròpies de nit tropical.

Demà, encara més calor

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha avisat que la situació s’agreujarà demà, quan la calor “tocarà sostre” a bona part del país, amb valors que podrien arribar als 40ºC en molts punts de Catalunya. Meteocat també apunta a núvols densos als extrems de la costa, amb nuvolades d’evolució que podrien deixar alguna gota a la serralada Prelitoral, tot i que a les comarques centrals no s’esperen precipitacions destacades. La intrusió de pols sahariana, que dona aquest to blanquinós al cel dels últims dies, es mantindrà activa.

Amb aquest escenari, es manté l’avís de perill per calor a Osona i el Ripollès, amb recomanacions d’evitar l’exposició al sol durant les hores centrals del dia, hidratar-se sovint i vigilar especialment la gent gran i els infants.

Dues morts per cops de calor

Catalunya ha registrat 4.454 episodis d’afectats de manera directa o indirecta per la calor entre l’1 de maig i aquesta setmana. Segons dades del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya de Salut actualitzades aquest dimarts, la majoria dels casos són per cops de calor (51%). La circumstància ha provocat dues morts en el mateix període al país. Les deshidratacions han estat l’altra gran causa d’afectacions per la calor (37%), i una de cada tres ha acabat en ingrés hospitalari. D’altra banda, segons el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària MoMo, de l’Institut de Salut Carles III, les morts atribuïbles a la temperatura són 211 els primers dotze dies de juliol, la segona xifra més alta de l’última dècada.

Els efectes de la calor han estat especialment significatius la setmana passada, l’última amb dades disponibles. Entre el 6 i el 12 de juliol, l’atenció primària va atendre 56 casos per cada 100.000 habitants per aquesta causa –és a dir, aproximadament, uns 4.500–, més que en qualsevol altra setmana anterior des de l’1 de maig. El motiu principal de les consultes són els cops de calor, amb una taxa de 37 casos per cada 100.000 habitants, seguit de la deshidratació, amb 11, i la síncope de calor o d’altres efectes.

Segons les dades, el grup d’edat amb més incidència de cops de calor atesos a la primària és el de 15 a 44 anys, amb una taxa de 52, seguida dels majors de 80 anys, amb 43 casos per cada 100.000 habitants en l’última setmana. Aquest col·lectiu també és, de llarg, proporcionalment el que ha rebut més atencions a la primària per deshidratació.

Pel que fa a les urgències hospitalàries pels efectes de la calor, en l’última setmana s’ha registrat una taxa de 20 casos per cada 100.000 habitants, i en aquest cas la deshidratació ha estat la principal causa, amb pràcticament la meitat de les urgències, seguida dels cops de calor. Les dades de Salut també recullen una taxa de 3,4 hospitalitzacions.

D’altra banda, el sistema MoMo de l’Institut Carles III recull 211 morts atribuïbles a la calor els primers dotze dies de juliol, una xifra que, des de l’inici de la sèrie històrica el 2015, només està superada per les 244 comptabilitzades el mateix període de l’any passat. Més enllà d’aquests dos anys, el 2019 se’n van registrar 76, i el 2015, 66, mentre que la resta d’anys no es va arribar a deu.

.