Una família de les Llosses va esperar dimecres durant sis hores l’arribada d’un vehicle sanitari adaptat per traslladar la mare a casa. En no aconseguir-ho, la dona va reingressar a la residència de la Fundació Guifré per passar-hi una nit més. Aquell mateix matí el fill l’havia anat a buscar després d’un període de convalescència que ha tingut Rosa Ayuso a causa d’un trencament del fèmur. Havent insistit perquè la deixessin marxar, “ja que ens deien que era precipitat, que la persona que havia de gestionar la baixa està de vacances fins d’aquí a una setmana, o que hauríem d’haver avisat amb quinze dies d’antelació”, diu el seu fill Mauro, finalment van poder fer la maleta i esperar a la vorera de davant del mateix edifici del barri de Sant Pere de Ripoll un transport sanitari que no va acabar arribant. A quarts de 5 de la tarda la Rosa va tornar a entrar a la residència, quan algunes cuidadores li ho van demanar.
De passada va poder menjar un plat de sopa que li havien guardat. L’esperança era poder tornar a casa dijous, però finalment tampoc això va poder ser, tot i que Mauro diu que l’Ajuntament de Ripoll li havia garantit el transport. La situació de la Rosa és de persona dependent des de fa quatre anys. En Mauro és qui se’n cuida i qui ha aconseguit diversos recursos assistencials, “que ja em va costar”, com ara el transport adaptat amb el qual anava al centre de dia de la residència Guifré abans de l’accident que va patir als lavabos del mateix edifici. El temps batallant pels drets de la Rosa li ha fet veure comportaments poc clars en el sector sanitari, entre els quals que dimecres hi va haver un vehicle de transport sanitari adaptat de la mateixa Fundació aparcat davant del garatge, sense fer desplaçaments. Tampoc en van aconseguir mobilitzar cap de la Creu Roja, ni ambulàncies o taxi que els donés el mateix servei. Entre les anomalies que en Mauro afirma haver observat durant aquests anys hi ha la insistència que ja des del mateix traumatòleg que la va operar a l’Hospital de Campdevànol van fer perquè passés la convalescència de l’operació a la Fundació Guifré. També veu poc clar l’ús de les partides pressupostàries que rep el Consorci de Benestar Social del Ripollès de part del Departament de Drets Socials del govern català, amb el copagament que han d’assumir els usuaris.
Ni que li hagin instal·lat una grua per manipular la mare, però ningú li hagi ensenyat encara a utilitzar-la. De l’estada a la Fundació es queixa que no li feien el monitoratge diari de la tensió, o que no li donaven la pastilla per a l’anèmia. Tot plegat ha generat una sensació d’indefensió en la família per una sobreburocratització agreujada perquè “sembla que no hi hagi cap mena de comunicació entre les administracions i les diverses entitats”. Per això la solució acaba sent “pressionar els uns i els altres fins a aconseguir allò que hauria de resultar molt més senzill d’obtenir”. La directora de la residència de la Fundació Guifré, Montse Gratacós, afirma que la decisió última de marxar de la residència l’ha de tenir la mare, “que és una persona autònoma, però que necessita assistència continuada”. Pel que fa al servei de la furgoneta que hi va haver aparcada davant del garatge de la Fundació, explica que “el seu conductor habitual no hi era perquè li feien una revisió mèdica”, i que tot i això van oferir a la família els contactes de diversos mitjans per portar-la a casa. Per la seva banda, la directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, Elisabeth Ortega, explica que el transport adaptat de serveis socials té la funció de desplaçar persones que tenen dificultats de mobilitat o dèficits cognitius importants, de forma regular cap a centres diürns de serveis socials, a serveis diürns per a persones discapacitades o a centres sociosanitaris.
També apunta que la major part dels centres de dia disposen de vehicles propis per realitzar aquest tipus de transport i que el Consorci de Benestar Social del Ripollès té una furgoneta per dur persones de tota la comarca a l’hospital de dia, o a aquelles que per algun motiu no poden ser transportades pels vehicles de cada centre. Tot plegat per remarcar que “el servei de transport adaptat per marxar d’un servei residencial no existeix, com a servei públic, perquè habitualment les persones no en marxen”. Així i tot, afegeix que es pot realitzar excepcionalment, sempre que el criteri professional no ho desaconselli. Al mes de desembre ja va ser notícia una altra incidència de transport, quan un home de 94 anys i la seva filla van haver de portar en cadira de rodes una dona de 90 i amb Alzheimer des de l’Hospital de Campdevànol fins a la residència geriàtrica de la carretera de Gombrèn.
{{ comment.text }}