En menys d’una dècada les terrasses de bars a Vic han crescut un 30%. La prohibició de fumar dins els locals i les mesures per evitar els contagis durant la pandèmia de covid-19 ho han afavorit. Aquest mes de març l’Ajuntament de la ciutat ha renovat els permisos per instal·lar taules i cadires al carrer i ja són gairebé 200 les terrasses autoritzades.
L’Ajuntament de Vic ha anunciat aquest març la renovació de permisos per a la instal·lació de terrasses. Tal com consta al document publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOBP), se n’han autoritzat un total de 192. La majoria són a la via i espais públics (165), mentre que la resta es corresponen a espais privats. Aquest últim supòsit acostumen a ser establiments que tenen un espai propi a la part davantera o de darrere del local. Un exemple clar són les cadenes de menjar ràpid que hi ha a la carretera de Manlleu.
Les que s’acaben d’autoritzar representen un creixement respecte al 2017, quan aquest mateix diari publicava que n’hi havia 147. 45 punts que suposen un 30% d’increment.
En declaracions a EL 9 NOU, la regidora de Comerç i Estratègia Econòmica, Bet Piella (Junts), explica que cada any es van “acollint les demandes, però sempre respectant el descans dels veïns”. En aquest sentit, reconeix que es tracta d’“un actiu de la ciutat” i que “després de la covid hem notat que a la gent no li fa res estar a fora”.
Per comptabilitzar descans i oci, agents cívics i tècnics de l’Ajuntament controlen que es compleixi la normativa i també aquells punts “més delicats”. En algunes ocasions, tal com explica Piella, no és tant la molèstia que ocasiona la terrassa, sinó els clients que es queden al carrer a fer tertúlia després que s’hagi tancat la terrassa.
Des de l’associació d’Hostaleria d’Osona, Moianès i Lluçanès, la gerent, Clàudia Dinarès, remarca que “tots els establiments que poden tenir terrassa en tenen”. “És un valor afegit”, diu la gerent, detallant que posar taules i cadires a fora suposa ampliar l’aforament del local i que els fumadors hi tinguin un espai.
De fet, des del 2011 està prohibit fumar a dins els bars i restaurants. Actualment, a sobre la taula també hi ha el debat de si fer extensiva aquesta prohibició a les terrasses. Més enllà d’això, Dinarès remarca que tenir terrassa dona més visibilitat a l’establiment i és un factor “determinant a l’hora d’obrir un negoci”.
TERRASSES TOT L’ANY I A LA PLAÇA MAJOR
En quins carrers i places de Vic hi ha més terrasses? La número 1 del podi és la plaça Major, que acumula 13 permisos d’establiments. De totes maneres, molt a prop seu i en segon lloc hi ha el passeig de la Generalitat, que en té 10. Més enrere, i en tercera posició, s’hi troba la plaça del Pes, amb 5.
A partir d’aquí, n’hi ha molts que tenen fins a quatre terrasses. Es tracta de la plaça de l’Estació, el carrer Verdaguer, la rambla del Passeig, la plaça Pietat, el carrer de la Ramada, la plaça dels Màrtirs o la carretera de Manlleu. Entre els establiments hi abunda el permís per tenir la terrassa tot l’any. Només n’hi ha 25 que la tenen autoritzada per al període d’estiu, cosa que representa un 13% del total.
HORARIS I APARENÇA
L’horari de les terrasses estableix que de diumenge a dijous taules i cadires han de quedar recollides a les 12 de la nit. En canvi, els divendres, dissabtes i vigílies de festius d’octubre a maig l’horari de recollida és a la 1, mentre que de juny a setembre es pot allargar fins a les 2 de la matinada.
El mobiliari, que no es pot guardar a la via pública (tret d’algunes excepcions), ha de ser uniforme i sense cap tipus de publicitat. Per tant, estan prohibides les taules i cadires “de plàstic injectat amb publicitat comercial del tipus Coca-Cola, Estrella o San Miguel”, tal com consta a l’ordenança municipal d’ocupació de la via pública amb terrasses.
“Estar a fora afavoreix la socialització i tambér aireja”
Esther Rovira / Txell Vilamala
Un grup d’amics de Sant Hipòlit de Voltregà compartia divendres a la tarda com havia anat la setmana en una terrassa de la plaça Major de Vic. Arnau Codinachs, Bruna Sánchez, Martí Font i Pau Contreras tenen entre 21 i 22 anys i asseguren que sempre que queden ho fan en una terrassa, ja sigui al seu poble o Vic, on després es queden a sopar.
“Va bé perquè la majoria fumem, pots parlar més alt i veure passar la gent i fer el xafarder”, diuen. Ells van escollir aquesta vegada un bar de la part alta de la plaça Major, la que tradicionalment ha tingut menys tirada perquè no hi toca tant el sol, però tot i així des de fa uns anys també s’hi han consolidat diverses terrasses.
La prova és que a prop seu hi seien en una taula exterior d’un altre establiment tres amigues de Vic, Bruna Riera, Mònica Martí i Gemma Puig, d’entre 18 i 19 anys. “Estar a fora afavoreix la socialització i també aireja. És com que surts vertaderament de casa i no et tornes a tancar en un local”, afirmen.
Divendres s’estaven sota les voltes a aixopluc d’una pluja fina però constant i amb una temperatura que rondava els 10 graus. “Si hem de menjar sí que anem a dins, però per prendre una cosa lleugera o picar tapes preferim la terrassa”, comenten.
Just a l’altra banda de la plaça, a un dels clàssics com l’Snack, hi van cada dia a fer el cafè Àngel Rico i Jordi Solà amb altres amics, que com ells tenen entre 55 i 70 anys. Tampoc fallaven divendres malgrat que el temps no acompanyava.
“Sempre anem a fora perquè podem fumar i s’està més bé”, expliquen. Són conscients que fa temps que planeja la prohibició de fumar també en aquests espais però tenen clar que si és així “ens aixecarem, ens apartarem per fumar i tornarem a seure a la terrassa”.
La plaça del Pes i el carrer del Pare Coll són alguns dels altres punts més freqüentats per gent de totes les edats quan acaba la jornada laboral o d’estudis. En un d’aquests punts, al Pare Coll, diversos para-sols permeten que diferents grups de joves quedin a resguard de la pluja. Hi fan el cafè un grup d’amigues de Vic, Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles, que varien de lloc de trobada entre els tres municipis.
Abril Boixaderas, Andrea Gil, Bruna Fontanals, Júlia Espona i Teresa Tobajas, que tenen 20 anys, comenten que “com que durant la pandèmia no podíem sortir al carrer, ara que podem ho fem sempre”. Això fa que ja es coneguin amb gent de les taules del costat i detallen que “l’ambient és diferent aquí fora”.
Les terrasses estan de moda. El fenomen és evident i només cal fer una volta a qualsevol hora del dia per constatar dues evidències: que primer la prohibició de fumar dins els establiments de restauració i després la pandèmia de covid-19 han desestacionalitzat aquesta tradició d’estiu i han convertit en un fet habitual que hi hagi gent que les esculli com a primera opció durant tot l’any, fins i tot els dies més grisos d’un març plujós com el d’aquest any.
