Marxa enrere. El Consorci Hospitalari de Vic tornarà a ser la referència per als habitants del Ripollès en gran part dels serveis i cirurgies que no presta el de Campdevànol. Això implicarà recuperar l’aliança històrica entre totes dues institucions; un lligam que respon a les relacions de veïnatge i mobilitat entre totes dues comarques, però que es va desfer la tardor del 2019, quan es va reorientar els pacients ripollesos cap al vessant gironí i, a banda de l’Hospital Josep Trueta, el d’Olot.
Tot i que els termes concrets de l’acord s’estan acabant de treballar i s’emplacen a una reunió amb el Servei Català de la Salut després de Setmana Santa, la voluntat d’avançar plegats es va llegir entre línies en la presentació del pla estratègic del Consorci Hospitalari de Vic per als anys 2023-2026, aquest dimecres. EL 9 NOU n’ha pogut parlar també amb Joan Grané, gerent de l’hospital de Campdevànol, i l’alcaldessa del municipi i presidenta del patronat de la institució, Dolors Costa, que confirmen l’interès de recuperar els vincles amb Osona. Aquesta opció es va posar sobre la taula en una trobada amb l’exconseller Argimon i l’exdirectora de l’Institut Català de la Salut, Gemma Craywinckel, el juny passat i ha anat prenent cos.
A grosso modo és tan senzilla d’entendre com dir que dona resposta a les peticions de la ciutadania. I és que és una demanda majoritària entre els pacients ripollesos –amb excepció de la Vall de Camprodon– desplaçar-se a Vic i no a Olot. Això, de fet, ja ho havien posat de manifest al seu moment els ajuntaments i el Consell Comarcal del Ripollès, no tant pels canvis en la qualitat de l’atenció sanitària que pogués representar la reorganització del 2019, sinó pels problemes de mobilitat i la major oferta de transport públic cap a Vic que no pas la Garrotxa o Girona. “Feia temps que reclamàvem retornar a la nostra via natural, la d’Osona-Barcelona”, explica Costa, “la gironina sembla que s’havia imposat una mica per la necessitat d’omplir d’activitat l’hospital que es va inaugurar a Olot” el 2014.
Grané apel·la també als fluxos naturals –“la comunicació de nord a sud ens la marca fins i tot el riu”, si bé hi afegeix que els detalls i calendaris de l’aliança s’estan treballant de bracet amb el Servei Català de la Salut i la resta d’actors implicats. Subratlla, a més a més, que la reorientació dels pacients serà progressiva: “Parlem de persones, de malalts. El nostre objectiu és atendre la població del Ripollès de la millor manera possible, amb una atenció de qualitat, tacte… que tot el que es pugui fer a l’hospital de Campdevànol ho resolguem aquí i, en el que no, siguem capaços d’explicar per què la sortida passa per un altre lloc”.
La notícia de present és, per tant, la recuperació del vincle sanitari Vic-Campdevànol, però la pel·lícula admet tant rebobinar com projectar-se en el futur. En la primera direcció, hi ha com a mínim dues circumstàncies a destacar. La primera, que Rosa Maria Morral, directora assistencial del Consorci Hospitalari de Vic, ho és també de l’hospital de Campdevànol des de fa exactament un any, el març del 2022. Es tracta de dos càrrecs independents, però la persona és la mateixa, i això implica des d’una determinada manera d’entendre la salut i els serveis que ha de prestar un hospital fins al guiatge dels professionals.
En segon terme, Sara Manjón va rellevar Pere Soley a la gerència del Consorci Hospitalari de Vic el setembre del 2021 i l’equip que lidera vol donar un nou impuls a la institució. Amb la suma de la Fundació Hospital de la Santa Creu, s’aixopluga sota un mateix paraigua l’atenció hospitalària social i sanitària a Osona i, si el 2019 es va treure ferro al canvi de fluxos del Ripollès cap Olot i Girona –Soley va dir textualment que no tindria “un impacte significatiu ni en l’assignació de recursos, ni en l’activitat ni en el finançament” i que podia “ajudar a reduir el temps d’espera per als pacients osonencs”–, la nova gerència aposta per créixer. En tots els sentits. Atendre com més població millor, però també ampliar la cartera de serveis, atraure professionals i muscular el CHV perquè, a banda d’un proveïdor de salut, constitueixi un motor econòmic tant dins d’Osona com de portes enfora.
Malgrat no sigui exactament amb les mateixes paraules, aquestes línies consten al pla estratègic que es va presentar dimecres. I entronquen amb alguns dels missatges de fons del discurs d’Antoni Molas, president del CHV, que va demanar suport a la Generalitat: “Tenim un hospital antic. La conselleria sap que s’ha d’ampliar. Volem atendre més gent i fer la feina ben feta”. En el mateix parlament, dard sibil·lí als polítics osonencs: “Us demano que cregueu fermament que és el vostre hospital, el millor, perquè més enllà d’ideologies necessitem la vostra ajuda i tot el suport per tirar endavant”.
Un dels efectes de la reorientació de pacients serà que el CHV passarà d’una massa crítica de 170.000 persones a 196.000. Això implica espai, mans, tecnologia puntera… I Molas també va ser clar: “No volem subvencions, sinó diners per la feina que fem”.
L’impuls estratègic que es vol donar al Consorci inclou, en paral·lel, mirar a banda i banda. Els companys de viatge. La Universitat de Vic i l’IRIS, l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central. Tal com ha anat explicant EL 9 NOU, ara mateix trobar personal sanitari és una odissea. Prestigiar l’hospital perquè sigui atractiu ha de ser imperatiu, però en el repte de captar talent també hi pot sumar vendre l’opció de fer docència i investigació.
Una altra línia del pla estratègic incideix en la comunicació amb el ciutadà. La subratllava dimecres la gerent del CHV, Sara Manjón: “Volem que se sentin orgullosos i ens recomanin. Hem de continuar creixent com a centres, tant al Consorci Hospitalari de Vic com a la Santa Creu, per recuperar la referència que ens pertoca i operar amb qualitat, agilitat, rigor i flexibilitat”.
Al ple de Ripoll
L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, va parlar també al ple de dimarts sobre la reordenació de fluxos hospitalaris cap a Vic, especificant que serveis com les analítiques, la salut mental o l’atenció a l’ictus continuaran vinculats a l’hospital gironí Josep Trueta. Hi afegia, amb el barret de patró de la fundació de l’hospital de Campdevànol, que el sector sanitari està patint un “fenomen d’hiperespecialització” en què determinats centres aposten per aspectes concrets de la salut. Aquesta localització afavoreix que els mateixos professionals prefereixin formar part d’equips especialitzats que no pas dedicar-se al que tradicionalment s’ha conegut com a medicina general.
Munell va proporcionar aquesta informació durant la discussió d’una moció que Alternativa per Ripoll-CUP va presentar demanant un canvi a l’hospital campdevanolenc, perquè passi a ser gestionat directament pel Departament de Salut. La proposta, que també es va debatre al ple de Campdevànol (amb el mateix resultat), la van tombar els vots en contra de Junts i dels dos regidors no adscrits, a més a més de l’abstenció del PSC. Joaquim Colomer va destacar que la comarca ha aconseguit inversions en salut “que no ens pertocaven”, com el del servei TAC, així com els premis assolits per l’hospital de Campdevànol a diferents escales.
