Les petxines d’Orís, un element que està reflectit a l’escut del municipi, són la sisena meravella que va plasmar, l’any 1745, Pere Serra i Postius al llibre Las seite maravillas raras del principado de Cataluña. Del que ara coneixem com a fòssils, que són els vestigis d’una zona en què fa entre 38 i 59 milions d’anys era un mar, en el període Eocè de l’Era Cenozoica, al llarg dels anys se n’han plantejat diferents orígens.
L’any 1710 Serra i Postius, descendent d’una família de comerciants, en una visita a Vinyoles va voler veure de primera mà aquelles petxines de què altres estudiosos havien fet esment en els seus llibres anys abans. Segons va explicar Joan Serra, de la Fundació Joan Amades, davant d’una trentena de persones a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Orís, el rector el va acompanyar. El mateix autor del llibre va trencar una pedra i va trobar el fòssil d’una petxina que es va endur a casa. Ell, molt religiós, era del parer que aquestes petxines eren el rastre de sant Jaume, que en el seu camí havia parat a Orís, un punt del recorregut per on no està demostrat que passés. Malgrat que en l’època de Serra i Postius ja es va plantejar “que aquestes petxines o fòssils havien estat éssers vius”, ell es va postular cap a la teoria que per allà on passava sant Jaume hi apareixien aquestes petxines, que encara es troben ara.
Antigament a Catalunya es creia, segons el ponent de la xerrada, que podien ser seqüeles del diluvi universal, que eren casualment una juguesca de la natura, o una intervenció del dimoni per enganyar els humans i imitar la creació de Déu. Ara, tots els veïns d’Orís i dels punts de la resta de la comarca tenen clar que són fòssils. Serra va recordar que les petxines vivien en llocs propers a la costa i en aigües poc profundes. Orís estava més a prop de la platja.
Qui era Pere Serra i Postius
Orís Pere Serra i Postius era descendent de comerciants. Va delegar els negocis –comerciava amb Madrid i punts europeus– i es va dedicar més al vessant acadèmic, per la qual cosa, malgrat ser autodidacte i no tenir estudis, l’any 1729 el van nomenar acadèmic de les lletres. Va publicar vuit llibres i quan va morir es van publicar els 41 pendents de sortir a la llum.
Les formigues alades de Bellmunt
Les formigues alades de Bellmunt, a Sant Pere de Torelló, són la tercera de les set meravelles estranyes que catalogava l’any 1745 Pere Serra i Postius. D’algunes, en parlava pel que havia vist o llegit. Les formigues i les petxines, deia, les va veure. Ell hi va anar un 15 d’agost, dia de Santa Maria, i va veure com l’altar del santuari s’omplia d’aquests animalons. A la primavera es farà una xerrada sobre aquestes formigues a Sant Pere.
{{ comment.text }}