Després de la prova pilot que es va fer l’any passat en diversos espais naturals de les comarques gironines –entre ells, el Torrent de la Cabana, Beget o Vidrà–, la Generalitat ha anunciat aquesta setmana que amplia els equips d’informadors ambientals a la Catalunya Central, el que significa incloure punts d’Osona i el Lluçanès. En alguns d’aquests emplaçaments, els nous informadors de la Generalitat s’afegiran als dispositius de control que funcionen des de fa uns anys. És el cas, per exemple, de la zona del Collsacabra, on en llocs com la Foradada i el Morro de l’Abella l’empresa Santuaris Naturals controla l’aforament en un projecte “vàlid”, i que segons l’alcalde de l’Esquirol, Àlex Montanyà, no només ha estat elogiat pel mateix Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, “sinó per moltes altres entitats i pobles”.
Des de Cantonigròs, on es va fer l’anunci del desplegament dels informadors ambientals per part de la Generalitat a la Catalunya Central, Montanyà ho va valorar de manera molt positiva, “tant pels pobles del Collsacabra com de la resta d’Osona”. En aquest sentit, va remarcar que l’aposta de la Generalitat permetrà “ampliar la cobertura”, fent que hi hagi informadors “tots els dies”, un escenari molt important ja que la degradació dels espais “no només es produeix els caps de setmana”. En d’altres punts, hi haurà informadors gairebé tots els dies de la setmana durant el juliol i l’agost, augmentant així la supervisió d’aquests emplaçaments.
Pel que fa als detalls del desplegament dels informadors a la Catalunya Central, la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, va desgranar que la campanya arrencarà divendres que ve i que s’allargarà fins al setembre. En total s’incorporaran 17 nous informadors, que s’afegiran als 21 de les comarques gironines. En un altre àmbit, però amb el mateix objectiu de fomentar les bones pràctiques als boscos i entorns fluvials, la Generalitat també té 47 informadors en els diversos parcs naturals de Catalunya. Tot plegat forma part de la campanya “Equilibri natural”.
I és que tal com va recordar Barnadas, “si hem après que als museus hi ha coses que no es poden fer”, quan accedim a un entorn natural “també hem de saber què està permès i què no”. Així doncs, la secretària d’Acció Climàtica va verbalitzar escenes que si es produïssin en un museu, una ciutat o en qualsevol altre espai que es pugui visitar, generarien una gran incomoditat: aparcar al jardí d’una propietat privada sense permís, anar amb el gos deslligat i sense cap control o llençar les escombraries en qualsevol lloc serien escenes impensables en un entorn urbà. Barnadas també va remarcar la importància del civisme al bosc amb un elevat risc d’incendi com el que patim: “Hem de ser molt curosos a l’hora d’accedir al medi natural, i prevenir comportaments indesitjats”.
La campanya d’informadors estarà activa durant tot l’estiu, “on es detecta una elevada afluència en gorgs i entorn fluvials”, i tal com va explicar Barnadas “tindrà continuïtat durant la tardor”, quan els visitants es dirigeixen al bosc a buscar bolets i passejar.
Així doncs, fins al novembre la feina dels informadors serà explicar les normes d’ús i la singularitat dels espais on estiguin destinats, així com també gestionar “petites incidències”, perquè els visitants “puguin gaudir del silenci i la tranquil·litat d’aquests punts”. De fet, en casos “d’incidències greus”, els informadors hauran de contactar amb els Mossos o amb els Agents Rurals perquè se’n facin càrrec.
Informar, conscienciar i explicar. Tres accions que duran a terme els informadors amb l’objectiu que els visitants “deixin la menor petjada possible” quan entrin a un espai natural. I és que tal com recorda l’alcalde de l’Esquirol, “no necessitem 50 persones en un gorg cridant i fent un pícnic”. El treball que des de fa anys fan l’Esquirol, Rupit i Tavertet va en la mateixa línia que les accions de la Generalitat: “Tenim un espai natural i volem que ho continuï sent”.
{{ comment.text }}