Una bossa de patates buida, un paraigua rebregat al seient del copilot, llaunes, pols acumulada damunt del quadre de comandaments… I, a fora, un retrovisor penjant i dues rodes punxades.
Són detalls del que podria indicar que un vehicle està abandonat, el típic cotxe o furgoneta que ens acostumem a veure durant setmanes en un mateix lloc fins que l’integrem al paisatge urbà.
El problema pot aflorar des dels municipis més grans fins als més petits i implica esforços –i recursos– dels ajuntaments.
Així mateix ho explicava Lluïsa Bautista (Junts), la regidora de Seguretat de Manlleu, a l’últim ple municipal, detallant un procés “feixuc” que inclou intentar identificar el propietari, fixar-se en la ITV, multes, assegurances… i a vegades, la declaració de residu urbà i que el vehicle acabi en desballestament sense saber quina història ha viscut.
A Manlleu, en el que portem de 2025 la Policia Local ha iniciat 62 expedients per aquesta qüestió. Fins ara, se n’han resolt 59: 34 vehicles els han acabat retirant els propietaris, 13 s’han enviat a desmantellar i 12 són al dipòsit.
A Vic, el balanç és de 110, una xifra que s’acosta al total de 119 del 2024; mentre que a Ripoll la dada d’aquest 2025 (9 expedients) va per sota de la del 2024 (20) i el 2023 (30).
Entre els altres municipis que ha consultat EL 9 NOU hi ha també Tona, on la mitjana anual ronda la quinzena de casos.
Coincidint amb el que apuntava Bautista, a la majoria de municipis tot comença amb l’avís d’un veí o les patrulles periòdiques de la policia local.
Vermell, blanc, negre, vell, més nou, normalment en mal estat… S’observa un vehicle que no es mou d’un mateix lloc.
El primer pas és intentar identificar el propietari i enviar-li una notificació.
Si no es localitza o no hi ha resposta, el vehicle roman encara diverses setmanes al carrer abans de ser traslladat al dipòsit municipal.
Un cop allà, s’està a l’expectativa que algú en reclami la titularitat, però en paral·lel s’inicien els tràmits administratius d’abandonament, un procés complex, especialment si no s’arriba a contactar amb l’amo.
“Cada cas té les seves particularitats”, expliquen des de l’Ajuntament de Ripoll. El procediment va fent el seu curs i, si no es localitza ningú, “poden passar dos, tres, quatre o fins a sis mesos entre l’inici de l’expedient i l’entrega a desballestar”.
A Ripoll, els vehicles apareixen principalment en aparcament públics gratuïts, com ara al d’Ordina, o en polígons i zones properes a tallers mecànics.
Des de Tona diuen, en canvi, que se’ls acostumen a trobar “correctament estacionats als carrers”.
QUANT COSTA?
El procés comporta un cost administratiu alt per als ajuntaments, sobretot pel temps que requereix gestionar els expedients: notificacions, seguiment policial, tràmits legals i, finalment, la baixa del vehicle i el seu tractament com a residu.
Normalment es treballa, però, amb empreses i centres de tractament que assumeixen part de les gestions.
Si s’acaba localitzant el propietari, a Manlleu el cost per al ciutadà d’un vehicle retirat és de 204,50 euros pel trasllat amb grua, més 18 euros per dia d’estada al dipòsit a partir del setè dia. Fins ara, el preu era inferior (178 euros per la grua i 4,8 euros per dia), però s’han actualitzat les tarifes a fi d’ajustar-se a les despeses reals.
A Vic, on algun vehicle abandonat s’ha reaprofitat per a servei públic, com ara patrullatge de paisà de la Guàrdia Urbana, la retirada val 120,70 euros. Després s’hi ha de sumar la despesa de dipòsit, que varia segons el temps d’estada.
