Torelló ja ha superat oficialment la xifra dels 15.000 habitants. El poble ha crescut els darrers anys, però hi ha alguns carrers, parcs i passatges que no tenien nom oficial, la qual cosa també afectava els veïns que hi viuen. Per aquest motiu en el darrer ple el consistori va aprovar el nom oficial d’una vintena d’espais i va ratificar així la feina de la Comissió del Nomenclàtor que formen tots els grups polítics, associacions de veïns i també l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET). Amb aquesta acció s’ha volgut corregir el fet que “tenim molt pocs noms de dona a Torelló”, com passa a molts altres municipis, apuntava l’alcalde, Marçal Ortuño. I aquest ha estat un dels criteris que s’ha seguit, encara que tampoc volien “posar noms de dones importants a carrers menors” perquè “també cometríem un greuge”.
Entre la vintena que s’han nomenat, hi ha el passatge de Maria Antònia Canals i el passatge i el parc de Maria Montessori, totes dues dones vinculades amb l’educació i la pedagogia i que per tant s’han volgut donar a llocs propers a l’actual institut escola Marta Mata, a la zona del Castell. En el cas de Canals, apunta l’historiador, director del Museu de la Torneria i membre de l’ADET, Gerard Verdaguer, detallava que va incidir en l’ensenyament de les matemàtiques i que precisament hi ha una empresa de la Vall del Ges que comercialitza les regletes per aquesta finalitat. Una altra dona, en aquest cas vinculada directament amb el poble, ja que hi va viure, és Escolàstica Llopis. Segons Verdaguer, la van proposar per ser una dona “sensible” i defensora dels animals i també per haver tirat endavant sola i amb quatre fills quan el seu marit, Manuel Colomer, propietari de la desapareguda fàbrica de Cal Feyner, va “dilapidar la fortuna”. Aquest passatge és el que dona accés al parc Maria Aurèlia Capmany des del camí Nou de Can Parrella, i de fet des d’allà es pot veure la xemeneia de Cal Feyner, l’única cosa que queda actualment de la fàbrica. També és proper al carrer Manuel Colomer Llopis –paral·lel al riu Ges–, en honor al seu fill, que va destacar en l’inici de l’aviació a l’Estat.
L’Ajuntament també va acordar donar nom de forma oficial a les tres palanques que creuen el riu Ges, malgrat que algunes fa dècades que hi són. Es tracta de la palanca de Can Blanc, al capdavall del carrer Sant Josep; la del Firal, que uneix aquest espai amb la zona del mercat municipal, i la de la Bardissa, darrere el pavelló, que en aquest cas és la més nova. També s’ha batejat la passarel·la dels Jolis que creua per sobre del carrer Ausiàs March a la zona de l’institut. De fet, s’ha anomenat parc de l’Impremta Jolis la zona on hi ha la passarel·la, segons Verdaguer pel paper que va tenir un membre d’una branca d’aquesta família originària de Sant Vicenç, que es va establir a Torelló i que després va obrir una impremta a Barcelona, la més antiga d’aquesta ciutat, que va tancar al segle passat i de la qual es conserva un fons de 4.000 boixos per fer gravats a la Biblioteca de Catalunya, segons l’historiador.
Verdaguer destaca, com apuntava l’alcalde al ple i la regidora de la CUP M. Àngels Casals, que en molts casos, com el de les palanques, s’ha mantingut el nom popular que ja se li donava, com per exemple el parc de la Pèrgola. També s’han tingut en compte altres aspectes relacionats amb la zona on són, com és el cas del passatge de Can Sacs, el de Josep Serra o el parc de la Súper T. Altres són noms vinculats a la indústria de la torneria, típica de Torelló, amb carrers com el de la Gúbia o l’Escairador i el parc de la Turbina.
El parc del Palco del Sastre, per recordar l’antic camp de Malianta
Una de les denominacions que s’ha donat a un dels parcs de Torelló ha estat el del Palco del Sastre, situat proper al pont de Malianta i al punt on hi havia hagut el primer camp de futbol del poble. Segons l’historiador Gerard Verdaguer, aquest era el nom popular que es va donar a una zona fora del camp on anava la gent a veure els partits. Entrar al camp “era de pagament”, explica, i hi havia qui no volia o no podia permetre’s pagar. Per això, molts anaven a una “zona alçada al costat de la via” del tren, a Cal Sastre, i des d’allà veien els partits de franc. A la foto, un partit de futbol al camp de Malianta, probablement entre les dècades de 1940 i 1950.
