Fins gairebé el final de la seva vida, i malgrat les dificultats de mobilitat, mossèn Miquel dels Sants Gros i Pujol va pujar cada dia els 54 graons de les escales de l’Arxiu Episcopal de Vic per anar-hi a treballar. Aquest dijous, quan feia pocs dies que la salut no li permetia complir amb el seu costum, va morir a l’edat de 91 anys.
Bona part de la seva llarga vida la va dedicar al patrimoni documental de la diòcesi de Vic, com a director de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal durant més de 45 anys.
Miquel S. Gros va néixer el 21 de gener de 1933 a Vic, a la casa familiar, Can Ral, del carrer de Manlleu. Després dels estudis primaris, va cursar batxillerat al col·legi de Sant Miquel dels Sants.
Ell mateix explicava, en una entrevista que se li va fer des del Bisbat de Vic amb motiu del seu 90è aniversari, que havia viscut “un ambient clerical”, amb tres oncles capellans. Va ser llavors, de ben jove, que ja va entrar en contacte amb el doctor Eduard Junyent, conservador del Museu Episcopal, que el va introduir en l’arqueologia i la història.
Després d’estudiar al Seminari de Vic, va ser ordenat prevere l’any 1956. Abans de continuar amb la seva vocació investigadora, va exercir de capellà a Navarcles i a Torelló, però de seguida que el bisbe Ramon Masnou l’hi va permetre va marxar a París, per estudiar a l’Institut Supérieur de Liturgie, on es va graduar i on va fer també la tesi doctoral en Sagrada Litúrgia.
De retorn a Vic, va ser professor al Seminari i, posteriorment, a la Facultat de Teologia de Catalunya. Paral·lelament, va continuar treballant al costat de Junyent fins a la mort d’aquest, quan va ser nomenat conservador del Museu Episcopal de Vic, càrrec que va ocupar fins a l’any 2002, i director de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal, que encara ocupava en l’actualitat.
Era autor de llibres com Museu Episcopal de Vic. Romànic (1991) i La Biblioteca Episcopal de Vic. Un patrimoni bibliogràfic d’onze segles (2006). Com a canonge arxiver de la catedral, es va ocupar també de l’edició del Diplomatari de la Catedral de Vic (segles IX-X), d’Eduard Junyent.
I com a director de l’Arxiu, i al marge de la seva obra, va donar suport als molts investigadors que passen per Vic a la recerca de documentació. Ell destacava també la importància de la informatització i catalogació de la Biblioteca, que es va fer amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Gros va ser un viatger incansable, un dels seus plaers, i va recórrer Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, buscant informació sobre les litúrgies cristianes primitives i medievals, que eren el seu objecte principal d’estudi. Els viatges, els aprofitava també per ampliar la seva col·lecció personal de segells i tauletes sumèries.
El funeral per a Miquel S. Gros tindrà lloc aquest divendres, a les 4 de la tarda, a la catedral de Vic.
Contrari al nou edifici del Museu Episcopal de Vic
Miquel S. Gros es va oposar fermament al projecte del nou Museu Episcopal de Vic, l’edifici d’avui obra dels arquitectes Federico Correa i Alfons Milà. A partir del moment en què el Bisbat de Vic, l’Ajuntament i la Generalitat van signar l’acord per fer-lo realitat, l’any 1995, ell va defensar que n’hi havia prou amb una remodelació de la seu on s’ubicava la col·lecció des del 1948, l’antic col·legi de Sant Josep, conegut com la Panissa.
La seva posició i la de persones properes que li donaven suport no va donar fruit, i l’any 1997 l’antic museu va tancar per ser enderrocat i donar pas a l’actual. Miquel Tresserras va ser nomenat director i Gros es va refugiar a l’Arxiu. Va prometre que no posaria mai els peus al nou equipament, i ho va mantenir fins al final dels seus dies.
