Les guerres de successió, la Guerra del Francès, les carlinades o la Guerra Civil espanyola són els principals conflictes bèl·lics que hi ha hagut arreu del territori català. I han deixat rastre. L’àrea Tedax-NRBQ dels Mossos d’Esquadra s’ha encarregat de recollir alguns dels artefactes explosius que han quedat d’aquests conflictes armats. Coincidint amb el 85è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, la policia catalana ha dibuixat un mapa interactiu amb els més de 8.200 localitzats arreu del país des del 2012 i relacionats amb conflictes bèl·lics.
Tal com explicava el sergent Gustau Aparisi, sotscap de l’àrea Tedax, durant la presentació del mapa, “la Guerra Civil espanyola té un gran valor des del punt de vista històric”. I també pel que fa als artefactes, ja que es considera que “la majoria de potències que van combatre a la Segona Guerra Mundial van provar les armes i les tècniques durant la Guerra Civil espanyola”.
Més enllà de situar els explosius al mapa, l’objectiu del cos també és treballar en la recuperació i la preservació de la memòria històrica de Catalunya. “Estem fent una recollida de dades perquè pugui passar a la posteritat i les universitats i historiadors puguin tenir-hi accés perquè d’altra manera s’acabarien perdent”, subratllava Aparisi.
En el mapa s’hi inclouen en total 8.273 artefactes explosius bèl·lics recollits des del 2012. La gran majoria són granades de morter, granades de mà i projectils d’artilleria, però també s’hi han trobat espoletes, bombes d’aviació i coets.
Índex relatiu d’afectació d’artefactes explosius sense detonar a Catalunya
Posant el focus a Osona, el Ripollès i el Moianès, s’hi han trobat respectivament 91, 49 i 22 artefactes. Tal com explicava el sergent, la distribució per comarques “no sempre implica que hi hagi hagut una major conflictivitat”, ja que no “hi ha una relació de causa-efecte respecte a la quantitat d’artefactes de la guerra que s’han trobat”.
De fet, tal com explicava l’historiador Jordi Amigó Barbeta, no s’ha de creure en la fugida de l’exèrcit republicà, sinó “que va anar fent petites resistències aquí i allà”. Sí que és cert, però, tal com es pot comprovar al mapa, que l’activitat d’artilleria principal se situa a la línia de la frontera. Segons l’historiador, d’una banda hi ha les comarques on van ser punts calents del conflicte i de l’altra, quan els soldats del bàndol republicà fugien cap a França. “Molts dels que es retiraven llançaven l’armament en torrents o barrancs, o ho amagaven abans de creuar la frontera”, detallava. Per això, és molt recorrent trobar-se artefactes a Camprodon, Molló i Prats de Molló, “on fins a dia d’avui s’han trobat quantitats d’armament”.
“I més que n’apareixeran”, remarcava l’historiador. Per tot plegat, el sergent Aparisi recordava que, malgrat el pas del temps, la majoria d’aquests artefactes continuen estant actius i, per tant, la seva manipulació comporta un gran risc. S’han donat casos en què persones que col·leccionaven aquests artefactes han patit accidents per un “excés de confiança”. A més del perill, recordava que la tinença d’aquest tipus d’artefactes de guerra està prohibida al Codi Penal i també d’acord amb el reglament d’armes i explosius.
