La taxa de natalitat a Catalunya ha baixat amb el pas dels anys, i tant Osona com el Ripollès no n’han estat una excepció. Si comparem les xifres registrades el 2022 amb les del 2012, la baixada és considerable. A Osona, les dades de nounats han disminuït en un 27,6%, mentre que al Ripollès ha caigut encara més, en un 27,9%. Malgrat tot, la mitjana a Catalunya se situa lleugerament per sobre amb un 30,49%. En aquest sentit, si ens fixem en les dades que la Generalitat ha recollit des del 1986 fins a l’actualitat, es pot identificar que l’augment o la baixada de naixements té una vinculació directa amb el context socioeconòmic que es respira en cada moment.
En aquesta línia, la demògrafa Assumpta Vila explica que una de les causes d’aquesta baixada de la natalitat es deu a la caiguda de nounats del període comprès entre el 1980 i principis dels 2000, on es va generar “un buit en la piràmide d’edats que avui afecta les generacions en etapa de tenir fills”.
De fet, i per no ser tan alarmistes en alguns pronòstics a futur, l’índex de fecunditat el 1995 es va situar en dades semblants a les actuals i no ha comportat cap problema estructural. Tanmateix, explica que els nascuts en aquestes dècades tenien aproximadament entre 20 i 30 anys el 2010 i entre 30 i 40 anys el 2020.
Una de les raons de la caiguda de la fertilitat es deu “a l’estructura heretada d’aquella crisi demogràfica”. Si ens fixem en les dades de l’Idescat, l’únic moment en què es va produir un repunt de les xifres va ser el 2008 i el 2009, amb un 13,66% a Osona el 2008 i un 8,67% al Ripollès en els dos anys. A partir d’aquest període, les xifres han anat caient de forma progressiva amb el pas dels anys. Vila ho atribueix a un període en què es va viure una onada migratòria important, sumat a una conjuntura econòmica favorable que propiciava que la natalitat pogués augmentar, fins que la feina va començar a caure en picat i, com a conseqüència, els índexs de natalitat també.
Si comparem les dades mitjanes més recents registrades el 2022, es pot veure com Osona es manté un 1% per sobre de la mitjana catalana, mentre que el Ripollès se situa un 1,28% per sota. L’any anterior, a Osona van néixer una xifra total de 1.339 infants i 150 al Ripollès.
En comparació amb fa 10 anys, el 2012 els naixements escalaven als 1.738 a Osona i 213 a la comarca del Ripollès. Vila determina que les causes sociosanitàries que es van viure durant la pandèmia de la covid-19 va afegir incertesa a l’hora de prendre decisions sobre els fills i segur que “ha incidit en la caiguda de la natalitat dels últims anys”.
Al mateix temps, la pandèmia també ha canviat la distribució geogràfica dels naixements, “ja que va generar moviments de població de zones urbanes, més densament poblades, cap a zones rurals amb un nombre de població més reduït”.
Com a conseqüència, s’han registrat dades de natalitat més elevades en alguns municipis mitjans d’entre 5.000 i 10.000 habitants o en petits de menys de 500 habitants i descens de les dades en municipis de més de 100.000 habitants. Per exemple, per comarques, en el cas d’Osona les previsions de natalitat del 2022 han incrementat les dades, passant d’una taxa de 7,94 a 8,18 per cada mil habitants, mentre que la mitjana catalana ha passat de 7,44 a 7,18.
Per últim, ressalta la incidència que han tingut les mares estrangeres, que tenen un pes molt important –de mitjana representen una tercera part dels naixements totals–. De fet, a Vic i Manlleu en els últims anys els fills de mares estrangeres han representat el 50% dels nounats. Tot i que hi hagut un canvi dels seus hàbits respecte a la maternitat: tenen menys fills i els tenen més tard. L’any 2000 les edats amb més naixements es trobaven entre 20 i 34 anys i el 2022 se situa entre 25 i 39 anys.
